10 nous atacs pirates a PollençaP+

Miquel Àngel March Cada any i des de mitjan segle XIX, recordam al nostre poble la famosa victòria dels pollencins contra els pirates turcs que a finals de maig del 1550 havien desembarcat al Caló d’Albercuix i de nit havien arribat a la vila. Tots coneixem els detalls de l’encontre, l’actuació d’en Joan Mas i la del cap dels pirates, el temut Dragut. Dissortadament entre els segles XVI i XVII n’hi va haver un munt de desembarcaments i d’atacs dels pirates, molts dels quals han estat recollits a llibres d’actes i altra documentació del Regne de Mallorca, de la Universitat de Pollença, de l’arxiu de la Parròquia, del Diocesà, etc. Mateu Rotger, a la seva Història de Pollença ens conta alguns d’aquests atacs. També ho han fet Francesc Aguiló, Francesc Serra de Gayeta o Josep Segura i Salado, a articles i opuscles publicats. En tot cas, ni els torrers ni els talaiers, ni les guàrdies secretes escampades al llarg del litoral, no pogueren evitar que pirates turcs o nord-africans acabassin fent malbé les propietats, fessin captius o directament matassin alguns d’aquells pobres pagesos. De fet i a pesar que les possessions de vorera de mar tenguessin torres de defensa, i a pesar que hi hagués torres de vigilància al litoral, no pogueren prevenir els atacs ni les destrosses. No és estrany que fins a finals del segles XIX no s’establiren de forma permanent nuclis de població al Moll i en general al litoral mallorquí. Recordem que la pirateria s’acaba definitivament als anys 30 del segle XIX quan França conquistà tot el nord d’Àfrica. A continuació reproduïm 10 atacs pirates que afectaren al nostre municipi a més del famós i celebrat de finals de maig del 1550. 1537 a cala Estremer En aquest indret desembarcaren 500 moros de sis vaixells pirates. Segons conten, els pollencins se’n temeren i organitzaren una emboscada. Mateu Rotger diu que feren alguns presoners i mataren alguns moros. 1543 a Formentor Aquí sovint s’hi acostaven naus enemigues. Aquest any els pollencins capturaren els moros que varen desembarcar a Formentor. A més a més, aconseguiren agafar l’embarcació amb la qual havien arribat els pirates. 9 d’abril de 1587 a Formentor A la primavera d’aquest any, un gran nombre de moros desembarcà a Formentor amb la idea d’assaltar les cases de la possessió i tal volta arribar fins a Pollença. En aquest cas, foren els pollencins qui guanyaren el combat, tot i la mort del capità Bernat d’Olesa , segons ens informa Francesc Aguiló. 1579 a Ariant Cova de les Bruixes Aquell any els moros desembarcaren i capturaren els “habitadors” d’Ariant (30 anys abans ja ho havien intentat). Aquest atac va plantejar una altra vegada el problema de la falta de vigilància a aquest important tram de la costa pollencina, segons ens informa Josep Segura i Salado. 20 de maig de 1663 a Cala Bóquer Francesc Serra de Gayeta ens informa que aquell any els moros havien desembarcat a Cala Bóquer. Eren dues galeres. Saquejaren les cases i se’n dugueren la madona, els quatre infants i un guarda. A més a més, robaren bestiar, roba, etc… No se’n va tornar a saber dels captius. A pesar que els pollencins hi acudiren, els moros ja havien reembarcat. 1685 prop del Cap de Formentor Aquest any se sap que un estol de 40 moros desembarquen prop del cap de Formentor, no sabem el lloc exacte. Poca cosa sabem d’aquest fet i de les seves conseqüències. 5 de maig de 1687 a Formentor Tornen desembarcar pirates a les costes de Formentor. Se sap que alguns pirates foren morts pels pollencins i que d’altres foren retinguts i empresonats. 1697 a Cala Figuera Cala Figuera A finals del segle XVII desembarquen 40 moros a Cala Figuera de Formentor. Assetgen la torre de les cases, fins que arriba ajuda des de la vila. Els moros fugiren quan arribaren les tropes cristianes. 1735 a Bóquer En ple segle XVIII tenim documentat com a mínim un atac pirata. Els moros desembarcaren segurament a Cala Bóquer. A la zona del Pedret, hi ha haver una encontrada violenta entre els pirates i un grapat de pollencins. Moriren un parell de pollencins, 3 en concret. Els moros ja no atacaren més aquest dia. L’atac que fa deu, no va ser un encontre concret, emperò les conseqüències foren igualment nefastes. Ens referim a l’angoixa que els pollencins i els mallorquins ens general passaren al llarg dels segles XVI i XVII pel constant perill de morir o de ser captius, pel desembarcament i l’atac de pirates.