Aquests darrers dies, a la redacció de Punt Informatiu han arribat diverses denúncies alertant de l’acumulació de plàstics a la costa de Cala Sant Vicenç. Es tracta de residus que no només arriben a les platges més conegudes, sinó que també es concentren a racons verges i aillats de qualsevol nucli urbà com es tota la costa del Cavall Bernat, a la zona compresa entre Cala Sant Vicenç i Cala Estremer.
Les imatges realitzades per Francisca Martorell mostren un panorama preocupant. “Des de Cala Molins fins a Cala Castell, cada racó, cada escletxa i cada tenassa estan plens de plàstics. No només als racons: la mar està plena de microplàstics, cordes, sabates, bidons, taps… fa verdadera pena” explica Martorell, que fa una crida a les administracions perquè actuïn: “La Serra de Tramuntana és Patrimoni de la Humanitat i s’ha de cuidar. No xerr de prohibir ni de conscienciar, això ja s’ha vist que no basta. Xerr de netejar!”.
Un altre usuari de la platja de Cala Molins ha explicat que diàriament arriben gran quantitat de bosses de plàstic o taps de botelles a la vorera i reclama la intensificació de les tasques de neteja en aquest sentit a més de la col·locació de contenidors que facilitin als usuaris la col·laboració en aquestes tasques de recollida de residus.
La UIB ha identificat acumulacions significatives de plàstics al nord-oest de Mallorca
Des de l’associació ecologista Arrels Marines confirmen que aquests dies han estat nedant per Cala Sant Vicenç i han comprovat de primera mà l’elevada concentració de plàstics surant a l’aigua. Asseguren que aquest fenomen no és casual ni aïllat. Segons el Centre Oceanogràfic de Balears (IEO–CSIC), els microplàstics s’han detectat a tots els compartiments del medi marí balear: a la superfície, a l’arena, dins la posidònia, al fons marí i fins i tot a 400 metres de profunditat.
Des d’Arrels Marines expliquen que cal destriar entre plàstics i microplàstics, aquests darrers fragments menors de 5 mm que poden ser ingerits per peixos i altres espècies marines, passant a formar part de la cadena alimentària. Els microplàstics poden ser primaris (com els pellets industrials o els cosmètics) o secundaris, resultat de la fragmentació de plàstics grans per l’acció del sol, l’onatge o la bioerosió.
Una tesi doctoral de la Universitat de les Illes Balears, publicada el 2023, confirma que s’han trobat microplàstics en espècies demersals del fons marí balear, com el salmonet i el gató negre, amb una mitjana de 0,42 i 0,34 partícules per individu, respectivament.
Arrels Marines participa en el projecte Surfing for Science, coordinat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM–CSIC), amb l’objectiu de recollir dades sobre la distribució i composició dels microplàstics flotants a la superfície marina. Aquestes dades serveixen per identificar patrons estacionals i millorar els models de dispersió. Per exemple, a Menorca s’ha detectat una densitat mitjana de fins a 379.965 partícules per quilòmetre quadrat a l’estiu, gairebé el doble que a l’hivern, fet que evidencia l’impacte del turisme i de les condicions estacionals.
Segons Arrels Marines, la presència de plàstics aquests dies a Cala Sant Vicenç es pot explicar per les dinàmiques locals de corrents marins, que arrosseguen residus flotants cap a cales tancades o semiabrigades. La UIB ha identificat acumulacions significatives de plàstics al nord-oest de Mallorca, especialment a Pollença i Sóller. A més, el Mediterrani, com a mar gairebé tancat, té un temps de retenció de l’aigua superior als 100 anys, cosa que provoca que els plàstics que hi arriben —tant locals com procedents d’altres punts del món— es quedin circulant dins el sistema durant dècades.
