Seqüencien el genoma de la Naufraga balearica, la joia botànica de PollençaP+

Amagada entre els ombrívols tallats de plom de Formentor i Cala Sant Vicenç, viu una de les plantes més excepcionals de la Mediterrània: la Naufraga balearica. Aquesta herba minúscula ha resistit el pas dels mil·lennis com un veritable fòssil vivent. Endèmica de la zona de muntanya de Pollença, és tan singular que no té parents propers: és l’única espècie del seu gènere. Just arriba als 3 centímetres d'alçada i creix discretament a indrets tan concrets com Coves Blanques, on va ser descoberta els anys 60, o al Cap de Catalunya, on es va trobar una població l'any 2002. Ara, s'ha iniciat la seqüenciació del seu genoma complet. L’equip del Centre Balear de Biodiversitat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha iniciat el projecte GENBAL, amb l’objectiu de generar un genoma de referència d’alta qualitat a nivell cromosòmic. Aquest treball, finançat per l’Institut d’Estudis Catalans en el marc de la Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project, pretén dotar els investigadors d’eines genètiques que permetin entendre millor la biologia i la dinàmica poblacional de l’espècie i, en conseqüència, reforçar-ne la protecció. La Naufraga balearica està catalogada com a espècie "En Perill Crític d’Extinció" per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i gaudeix de la màxima protecció legal al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. Des del seu descobriment a Coves Blanques, la seva població ha patit una clara regressió degut a causes com les cabres, la competència amb altres espècies, la pressió dels incendis o els períodes d’estrès hídric. Per fer-hi front, des de 1989, la UIB realitza un seguiment constant de les poblacions naturals. Està prevista l’aprovació d’un Pla de Recuperació i també es treballa per garantir la presència de la planta en jardins botànics, com a mesura de seguretat en cas de col·lapse poblacional a la natura. A nivell botànic, la Naufraga balearica és un autèntic fòssil vivent. Les seves característiques morfològiques i la seva persistència en hàbitats relictes indiquen que ha sobreviscut a importants canvis ambientals i climàtics al llarg del temps. Té un sistema de reproducció tant sexual com vegetativa, i les seves flors de color blanquinós o rosa pàl·lid són pol·linitzades per formigues. Malgrat la seva aparent fragilitat, ha desenvolupat estratègies adaptatives com la reproducció per estolons i la dispersió autocora. El seu hàbitat natural es restringeix a zones ombrívoles i humides, a altituds entre els 25 i els 200 metres, sobre sòls calcaris i lleugerament salins. Tot i que en algun moment es va indicar la seva presència a Còrsega, les evidències actuals apunten que aquestes mostres provenien en realitat de Mallorca, i que no existeixen poblacions silvestres viables fora de l’illa. La Naufraga balearica no és només una planta rara: és un testimoni vivent del passat, una clau per entendre l’evolució botànica de la Mediterrània i una espècie símbol dels esforços per conservar la biodiversitat balear. La seva seqüenciació genòmica obre una nova etapa en el coneixement i la protecció d’aquest tresor natural de Pollença.