De pirates i corsaris per la mediterrània balearp+

Rafel Morro Aguilar Quan Dragut -Turgut Reis- va atacar la vila de Pollença l'any 1550 la situació a la mar mediterrània era d'absolut caos, por i inestabilitat. La pirateria i el corsarisme estaven a l'ordre del dia i era practicat tant per les tropes marines dels reis cristians europeus contra les costes africanes com pels almiralls musulmans a les ordes de l’emperador otomà en contra dels territoris cristians de la mediterrània occidental, com és el cas de Pollença. En Dragut és un dels corsaris més conegut de tot el segle XVI, però n'hi hagué d'altres de molt renom que segurament foren els seus referents i dels quals en Dragut va aprendre l'art de la lluita marítima i el saqueig. Ens referim als corsaris Sinan Reis, conegut com el Jueu o el Gran Jueu, i Cachidiablo, sobrenom de Hardin el Drib, els quals estaven sota les ordes de Jeireddín Barbarossa i lluitaven per a l'emperador otomà Solimà el Magnífic, tal i com també feia en Dragut. Precisament hi ha una referència d'una actuació conjunta d'aquests corsaris en contra del Port de Maó, l'any 1535, en resposta a l'atac que l'emperador del Sacre Imperi i rei de la Monarquia espanyola Carles I va dur a terme contra la ciutat de Tunis i la seva fortalesa de La Goleta. Aquesta referència la trobam en un llibre de comptabilitat de la Seu de Mallorca de 1517, el qual va ser utilitzat l'any 1535 pel prevere Miquel Vicens per deixar constància d'aquells fets, que diuen així: «Copia de una lletra de les noves de la armada del emperador i senyor nostre, que deu mantenga y do victòria contra tots sos desenemichs. E primo, el santíssim papa ha fetes quatre galeres en lo port d'Ostia i després d'esser acabades anà su santedat a Ostia i com fonch allà ell i molts cardenals entraren dintre de la galera capitana ahont lo papa dix missa amb gran solemnitat i després d'haver acabat les donà la benedicció i després conjuro a la mar i així les posaren en mar molt complidament, armades de totes coses necessàries y a sou del papa y en servei de l'emperador. Així mateix faig memoria que a 30 de maig de l’any 1535 després de haver hoit missa se embarcà sa majestat en Barcelona amb 45 galeres y trenta calaveres portugueses i dos galions portuguesos en que hi ha d'artilleria en cadascún 232 peces d'artilleria de bronze. Hi ha moltes naus grosses, que totes les veles de l'armada de Barcelona son tres-centes veles sens les naus i galeres de Nàpols. Arribà sa majestat amb 35 galeres en lo port d’Alcúdia això per lo temps quils aporta que lo emperador tenia intent d'arribar en lo port de Mallorques ahon estigué en terra per espai de 5 hores i en la nit se partí cap a Mahó amb molts grans senyors d'Espanya, so es senyors de títol, comtes, barons, duchs, marquessos, que prenien suma de 50 sens los nobles, i lo menor d' aquestos senyors te 15 mil ducats de renda. Nostre senyor los conservi la sanitat i do victòria a l'emperador nostre senyor, amen. A 2 d’agost any 1535 arribà nova com sa majestat ha presa La Goleta de Tunis en que han mort molts turcs i molts moros, han preses tres-centes peces d'artilleria de bronze. Lo capità de dita fortalesa i Goleta de Tunis era un capità que es deia Lo Jueu lo qual es fuit de dita fortalesa i és entrat en la ciutat de Tunis ahont està amb Barbarrossa. Han preses dins la Goleta 55 galeres i moltes galiotes que entre totes son 130 veles. Nostre senyor do victòria al nostre emperador, amen. Dita presa de la fortalesa i Goleta de Tunis s'ha pres lo dilluns da Santa Margalida que contàvem a 14 de juliol any damunt dit. A 2 de agost any 1535 entrà una galiota de 20 bancs en lo port de Mahó amb gran triunfo, això és lo tendal tot de brocat i telles d'or amb moltes banderes i altres banderes amb lo senyal de Barbarossa les quals aportaven rossagant per la mar, la qual galiota eixia de la presa de Tunis amb molts esclaus i esclaves i moltes robes, això és algunes de diverses sedes en que n'hi havia de brocat. Sa majestat ha redimits en dita presa sobre 20.000 captius cristians, los quals estaven per fosos. Dits captius cristians estan molt richs. Lo mateix dia sa majestat ha tornat lo Rei Moro en son estat com d'abans tenia nostre senyor Jesucrist. Conservi cesària i catòlica majestat en bona sanitat i aliment de la Santa Fe Catòlica, amen. Dimarts que contàvem al darrer d'agost any 1535 a una hora a passar de dia entraren en lo port de Cabrera 25 galeres entre les quals havia algunes fustes que totes no eren galeres, sinó fustes de 20 i de 18, de manera que quant vingué en la nit eixiren del dit port de Cabrera i tirant a la volta de la Ciutat de Mallorques i essent a vista veren molts focs del Castell de Bellver i del Castell de la Ciutat, de manera que dits vaixells tingueren per be tirar a la volta del llevant. Los de la Ciutat feren un bergantí per saber lo que era i dit bergantí sabé noves que eren moros i no gosà arribar en Cabrera. A 4 de setembre any dit entrà un correu que los de Menorca trameteren als jurats i virrei donant-los avis com Barba-rossa era arribat amb tota la sua armada damunt dita en lo port de Mahó eixint en terra fent molts mals. Los de la Fortalesa diu que fins avui los han morts circa de 300 turcs i presos 40, los quals han turmentats, i diuen que Barba-rossa i son fill, lo Jueu i Catxadiable i tot son tresor era aquí. Lo mateix dia feren los jurats 150 arcabussos i mes 6 peces de bronze i així lo mateix dia partiren per el Cap de la Pedra lo capità Santmartí Puig per anar en socors de Menorca i embarcar-se, perquè és molt poc lo camí, que no hi ha sino 30 milles». La crònica mostra la voluntat i desig del Papa de Roma de formar una esquadra per lluitar contra els infidels. Aquest Papa, que no era altre que Pau III, fou també l’encarregat de convocar el primer Concili de Trento, tan important per a la història de l’Església. També ens explica la crònica part de l’estada del rei Carles I a Alcúdia, aquella a la que li havia concedit el títol de ciutat tan sols 12 anys abans en el marc de la Revolta de les Germanies, aquella de tant trist record per als pollencins, que patiren la mort i la devastació el dia 9 d’octubre de 1522, episodi conegut com el Dia de la Destrossa. Els fets, però, se centren en la presa de Tunis per part de Carles I i el saqueig de Maó de 1535 per part de Barba-rossa, com a contesta, ocorregut l’1 de setembre, saqueig en el qual es matà i sobretot segrestà més de 500 menorquins, portats al nord d’Àfrica per ser venuts com a esclaus. Allò curiós és que cita alguns dels almiralls més importants de l’almirall Barba-rossa, com Lo Jueu o Catxediable, als quals se’ls uniria en Dragut posteriorment, sinó hi formava part ja com a tripulant, tot i que en dita crònica encara no apareix el seu nom. Vet aquí idò una petita crònica d’uns fets que no feren sinó alimentar l’odi i la venjança entre un i altre bàndol (musulmà i cristià) i que desembocaven en saquejos i matances cruels, on tanta gent innocent morí defensant les seves terres i costums enfront d’un enemic que utilitzava la por dels més dèbils, com passa en les guerres de religions, per endur-se’n la victòria i el major botí possible. Aquests fets d’aquesta crònica són els antecedents gairebé directes que ajuden a explicar el perquè de l’atac de Dragut a la nostra vila. Avui en dia, a Pollença, coneixem en Dragut com un personatge més de la nostra tradició i de les nostres festes, un fins i tot de principal, però el qual no deixa de ser -com ho són en Barba-rossa, Lo Jueu i en Catxediable de la crònica de Miquel Vicens- l’antagonista en tota aquesta història. Molts d’anys i visca la Patrona! Pieter Coecke van Aelst. Tapís flamenc, sèrie de la conquesta de Tunis, “L’atac a la Goleta”.

De pirates i corsaris per la mediterrània balearp+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Així va anar el segon dia de festes de la Patrona

Publicacions relacionades

Així va anar el segon dia de festes de la Patronap+

Les avaries a la canonada de la dessaladora tornen a posar en tensió la xarxa d’aigua de PollençaP+

Quan paraula, poesia i festa caminen juntesp+

Menys Turisme, Més Vida denuncia «violència desmesurada» de la Policia Nacional durant la manifestació contra la turistificacióp+