Els actors de «Després de la Desgràcia»: Emocions, música i el repte de donar vida a un drama històricp+

Trenta anys després de l'estrena original, el Grup Pollencí de Teatre duu a l'escenari aquest drama històric on la música s'integra en el mateix diàleg per narrar les seqüeles del dia de la Desgràcia. Avui, dimarts 21 de juliol és el dia assenyalat per a una de les estrenes teatrals més ambicioses dels darrers anys al municipi. Un total de 34 intèrprets, acompanyats per la Banda de Música de Pollença, varen pujar a l'escenari per donar vida a Després de la Desgràcia. El camí ha estat llarg, amb assajos intensos des del mes de gener sota la coordinació de Rafel Trias Martorell. Per conèixer com ha estat la preparació per arribar al dia de l'estrena, xerram amb tres dels actors principals de l'obra: Joan Llorenç Bota Rotger, Agnès Agustina Cerdà Amengual i la jove Laia Covas Ramon, que han vengut fins a Punt Informatiu Pollença acompanyats per Joan Ferrer Ferragut i Ramon Cifre Cifre, que donen vida a dos personatges musulmans, i pel mateix director d'escena, Rafel Trias. Un repte de pes en una obra sense protagonistes "No és una obra de protagonistes, el pes es reparteix", recorden els actors gairebé abans de començar. Joan Llorenç Bota interpreta Dionís; Agnès Cerdà dona vida a Margalida, mentre que Laia Covas assumeix el paper de Rateta, la nina òrfena i polissona. Tot i compartir l'escenari amb una trentena d'intèrprets, tots tres assumeixen la responsabilitat de defensar solos vocals de gran intensitat dramàtica. La majoria d'ells ja havien participat en clàssics del Grup Pollencí de Teatre com N'Aineta o Somnis de pescador, però sempre des de papers secundaris. A més, el registre d'aquest muntatge els ha obligat a fer un canvi radical, allunyant-se de la comèdia costumista. El canvi de to és tan evident que Joan Llorenç Bota fa broma explicant que els seus amics li diuen que "interpretar aquest paper li ha estat fàcil, ja que sempre està de mala llet a l'escenari". Un personatge seriós que, a més, va haver d'assumir de manera un poc més sobtada durant el procés d'assajos per substituir un company. Però Bota també ha trobat dificultats vocals que l'han obligat a sortir de la seva zona de confort: “les cançons no estaven pensades per a la meva tessitura i m'he hagut d'esforçar un poquet per arribar a segons quines notes”, comenta. També Laia Covas admet que ha estat una experiència diferent: “M'agrada aquesta obra”, assegura, tot destacant que és “més seriosa” que altres muntatges en què havia participat el grup. Una de les idees que més es repeteix entre els intèrprets és que el veritable repte no ha estat aprendre's el guió. Agnès Cerdà explica que el seu personatge "no té molt de text, però sí una intensitat emotiva important". La dificultat real ha estat entendre el buit d'una tragèdia: "una vegada que vaig entendre la història em vaig poder ficar dins el personatge, dins la desesperació que es podia sentir just l'endemà de la batalla". Quan les cançons es converteixen en diàleg Si hi ha una novetat que marca la diferència respecte a muntatges anteriors és el paper que juga la música. A N'Aineta o Somnis de pescador, les peces actuaven sobretot com a complements escènics. A Després de la Desgràcia, en canvi, les cançons formen part del diàleg mateix. Hi ha rèpliques musicals i moments on una cançó continua exactament allà on acaba el text parlat; la música fa avançar l'acció dramàtica. Aquest plantejament va fer un salt de complexitat fa unes setmanes amb la incorporació de la Bandade Música de Pollença als assajos generals. Els actors reconeixen la dificultat de cantar amb una formació integrada principalment per instruments de vent que sonen a un volum molt alt: "als assajos no ens sentíem la pròpia veu", recorda Agnès. Joan Llorenç hi coincideix i destaca que sense l'amplificació dels micròfons la potència de la banda els taparia per complet. Rigor històric contra el mite L'argument de l'obra se situa just vint-i-quatre hores després de l'atac corsari de 1550, un context que convida a reflexionar sobre les ferides de la batalla i que fins i tot obre un subtil espai per al debat al voltant de la figura de Joan Mas, qüestionant de manera humana com es construeixen els herois i els mites de la història local. Aquesta recerca de veracitat i realisme es reflecteix també de manera directa en el vestuari. La producció fuig completament de la indumentària i els vestits clàssics que tothom té associats al simulacre de les festes de moros i cristians per endinsar-se en un estricte rigor històric de l'època. Un disseny molt més realista, de molta roba, faldilles i davantals, que ha fet passar molta calor als actors durant les darreres setmanes d'assaig, però que ajuda de manera definitiva a fer viatjar el públic en el temps. Coordinar trenta-quatre intèrprets Amb 34 persones damunt l'escenari, la coordinació s'ha convertit en una de les tasques més complexes del muntatge. Els actors expliquen que no basta memoritzar el propi paper; també cal conèixer al mil·límetre les intervencions dels companys per saber quan toca entrar, especialment en les escenes col·lectives i en els diàlegs cantats. El director d'escena, Rafel Trias, explica que mantenir el ritme era una de les grans prioritats: construir una obra àgil i emocional, allunyada del registre humorístic de les darreres produccions del grup. “La gent no s'ha d'esperar una comèdia; és un drama històric”, resumeix. Després de mesos de preparació, els intèrprets coincideixen que Després de la Desgràcia els ha exigit molt més que memoritzar un text o interpretar unes cançons. El repte ha estat trobar l'equilibri perfecte entre la interpretació, la música i les emocions per donar vida a una història que, tres dècades després de la seva estrena original, continua convidant el públic a mirar el passat des d'una perspectiva diferent.

L'Ajuntament rehabilitarà el pont del camí de les Coves Blanques per garantir-ne la seguretat

Publicacions relacionades

«Sant Vicenç a la Fresca», una programació sociocultural amb gust de saladina

Devoció, futbol i pólvora per tancar les Festes del Carme

Cala Murta acull avui un concert del Jove Cor de la Catedral de Reimsp+

Què és el Batch Cooking?p+