“L’últim dia de maig. Els altres herois”p+

L'apassionant història del saqueig de Pollença del 31 de maig de 1550 sempre té noves cares per descobrir. A Punt informatiu Pollença conversam amb Josep Àngel Cifre “Paparrí”, autor del llibre i guionista del curtmetratge L’Últim Dia de Maig. Els Altres Herois, dues produccions impulsades pel Col·lectiu 31M que exploren el paper decisiu d'uns personatges menys coneguts, però fonamentals en la història del nostre poble. - Després d'anys de recerca i de vint-i-cinc anys publicant a Punt informatiu la sèrie d’articles "Rere les passes de Dragut", sobre la figura històrica de Turgut Reis, ara presentes aquestes dues obres paral·leles. Com ha estat el procés? Ha estat un camí llarg. Fa ja uns vint-i-cinc anys que public articles al Punt informatiu seguint les passes d'en Turgut. Investigant i cercant, vaig anar veient que, a part d'ell i de tot el que hi havia al voltant, hi havia una peça fonamental que sovint quedava en segon terme: els homes d'armes. A partir d'aquí, vaig fer el guió d'un curtmetratge, em vaig posar en contacte amb en Martí Pellicer, que és professor d'audiovisuals a un institut de Palma, li va semblar bona idea i endavant. - I el llibre? Una vegada fet el rodatge del curtmetratge, va sorgir naturalment la idea d'editar-ne també un llibre. Tot i que qui el llegeixi veurà que, tot i contar la mateixa història del curt, n’és una cosa completament diferent. - Què es pot avançar de l'argument? No vull fer cap espòiler ni de la pel·lícula ni del llibre, però sí que puc dir que al llibre m'he posat dins la pell d'un al·lot que va veure com el seu pare se n'anava a ajudar a defensar el poble, i d'aquí he adaptat la història. - Tot hi haver-hi una part literària d'especulació històrica, el que es conta tant al llibre com a la pel·lícula beu d'una base absolutament documental. Completament. Hi ha documents que parlen que va haver-hi alguns homes d'armes que anaren a avisar els homes d'armes de Campanet, Selva i Inca. Quan aquests homes d'armes arribaren de matinada, els corsaris ja havien sortit del poble i arribaven a la badia. Els llibres de clavaria de l'època expliquen que aquestes milícies arribaren fins a la Punta, i que mentre estaren per la zona, varen beure molt de vi, mataren una vedella i que els seus cavalls es menjaren molt d’ordi i blat de la zona. - La teva investigació ve de lluny. Dus vint-i-cinc anys escrivint articles per la Patrona sobre la vida de Turgut Reis. D'on et ve aquesta fascinació? De molt enrere. Tot va començar quan vaig fer la primera comunió i em varen regalar un llibre de l'editorial Fher amb quinze històries, i una era la d'en Turgut. A ca nostra, mon pare sempre ha estat moro; me va passar el vestit quan jo vaig tenir l'edat. I l'any 1997 em vaig presentar a les eleccions de càrrecs del Simulacre de Pollença, i per votació popular vaig sortir elegit Dragut. Per representar-lo bé vaig començar a estudiar molt més per la seva figura i me'n vaig adonar de la importància del personatge real i de tot el que l'envoltava. Aquí al principi el coneixíem per rei moro, però no era rei, era reis. Rais Paixà significa almirall i governador. En Dragut tenia una flota i va aprendre molt dels germans Barba-rossa. D'aquesta voluntat de donar-lo a conèixer millor varen néixer els articles al Punt Informatiu. - Realment has viatjat rere les seves passes. Què et queda per contar després de 25 anys? La recerca m'ha duit per molts de racons. He estat a Houmt Souk, a l'illa de Djerba (Tunísia), on hi havia el seu palau; a veure la seva estàtua a Istanbul; a Cullera; a Sant Joan d'Alacant i a altres llocs que va atacar. El que em queda per explicar és com va morir l'any 1565 a la batalla de Malta, però aquest episodi me'l vull guardar per d'aquí a un parell d'anys, per al final. - Tu ets un dels fundadors del col·lectiu 31M, que és qui ha fet possible el curtmetratge i el llibre. Com va néixer aquesta associació i com ha evolucionat? El 31M el vàrem fundar cap a l'any 1999-2000, quan es varen celebrar els quatre-cents cinquanta anys de l'atac. Es va fer un acte a l'església del Convent on i es va simbolitzar l'enterrament d'en Joan Mas, amb na Francesca Ramon de batlessa i una introducció d'en Pere Salas. D'allà va sortir la Tropa del Soldat, que feia poc temps que s'havia constituït. Aquí es va decidir que cada any, el 31 de maig, s'havia de recordar aquell dia en què es va lluitar per salvar el poble. - I avui ja és una commemoració plenament consolidada. Sí. Ara ja hi participa l’Ajuntament i hi ha una infraestructura darrere. Però sempre hem volgut que sigui més un recordatori històric que no una festa. És recordar aquella nit del 31 de maig de 1550 i la gent que va lluitar per salvar el poble. Aquest dia donam distincions a persones implicades en les festes de la Patrona i incorporam com a socis els darrers encarregats dels personatges de Dragut, Lloctinent i Abanderat. El darrer Dragut de cada any és l'encarregat de llegir el manifest del que va succeir aquella nit de 30 al 31 de maig de 1550. - El col·lectiu també organitza altres activitats que s'inclouen dins la Patrona, com el simpòsium. Sí, durant uns anys vàrem organitzar el Simpòsium del 31M, convidant historiadors perquè ens parlassin del context del segle XVI.. Darrerament, el simpòsium ja s'ha incorporat al programa de festes de la Patrona, en els dies previs. Enguany serà el setè Simpòsium. Altres anys s'ha parlat de corsaris, de rondalles, de música... - Aquest curtmetratge que impulseu des del 31M fa una passa endavant respecte a altres curtmetratges que havíeu fet, no? N'havíem fet de més petits amb pocs recursos, com un durant el confinament anomenat Alçau-vos i en tenim un altre anomenat Aquella nit, ambdós es poden trobar a youtube. Però per a aquest hem comptat amb col·laboradors importants com les àrees de Festes i Cultura de l'Ajuntament, Colonya Caixa Pollença, la Fundació Rotger Villalonga o el restaurant La Parra. Això ens ha permès tenir més mitjans i treballar amb en Martí Pellicer com a director, amb els seus alumnes, i amb professionals com un director de so i un director de fotografia. - On i quan en podrem gaudir? La pel·lícula es projectarà, juntament amb la presentació del llibre, a la Fundació Rotger Villalonga, els dies 29 i 30 de maig a partir de les 20:30 h. A partir del dia 24 de juliol tindrà lloc el simpòsium i just després, hi haurà tot un dia en que s'anirà projectant per a tothom que la vulgui veure. La durada del curtmetratge és de 8 minuts, i hi ha dos minuts de crèdits perquè molta gent s'hi ha involucrat. Pel que fa al llibre, estarà a la venda a diversos comerços de Pollença, com Can Xumet o @Cinco.

Tres grans propostes dels "Sons de Nit" aterren a Pollença

Publicacions relacionades

Tres grans propostes dels “Sons de Nit” aterren a Pollençap+

Així quedarà el calendari laboral de 2027 després que l’Ajuntament aprovi els festius localsp+

Miquel Vives Madrigal analitzarà el simbolisme solsticial del Corpus i Sant Joan Pelós, a la FRVp+

L’Ajuntament de Pollença aprovarà el pressupost del 2026p+