La sequera tenyeix de vermell les muntanyes de PollençaP+

Un informe del Servei de Gestió Forestal del Govern situa la zona nord de la Serra de Tramuntana entre els punts on la calor i la manca de pluja han fet més mal a alzinars i matollars. Un mapa elaborat amb imatges de satèl·lit hi detecta afectació alta a Llenaire, Coves Blanques, la vall d’en Marc o la vall de Colonya. Durant les darreres setmanes, molts lectors de Punt Informatiu ens han fet arribar la seva preocupació per les taques vermelloses i marrons que s’han estès per les muntanyes del municipi. Alzines, mates, aladerns i pins amb la fulla socarrada es veuen ara des de la carretera de Formentor, des del Moll o des de la carretera de Lluc. Un informe publicat a la plataforma Xarxa Forestal pel Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural confirma el que molts ja intuïen: el terç nord de la Serra de Tramuntana, amb Pollença i Campanet al capdavant, és un dels indrets de les Balears on la sequera d’aquest estiu ha deixat més empremta en la vegetació. Un estiu rècord i amb molt poca pluja Segons l’informe, aquest ha estat l’estiu més calorós des que hi ha registres. El 96% dels dies han superat la temperatura mitjana, i des de mitjan maig gairebé no n’hi ha hagut cap per davall. A la calor s’hi ha sumat la manca de pluja, especialment a Menorca i a parts de la Serra de Tramuntana. Mapa SPI a 3 mesos, setembre 2026. Font: AEMET El mapa de l’Índex de Precipitació Estandarditzat (SPI) a tres mesos de l’AEMET, inclòs a l’informe, mostra que el nord de Mallorca ha estat la zona de l’illa on menys ha plogut durant l’estiu. Alzinars i matollars, els més afectats a la Serra L’informe distingeix tres tipus de masses forestals especialment afectades. Els pinars adults de pi blanc han patit sobretot al Pla i al Migjorn de Mallorca i a la meitat sud de Menorca. A la Serra de Tramuntana, en canvi, el mal s’ha concentrat en els alzinars dels costers orientats al sud i dels terrenys molt rocosos i amb poc sòl. També s’ha concentrat en els matollars de les vessants de solana. Per a aquests matollars, el document assenyala explícitament el terç nord de la Serra, amb Pollença, Campanet i Escorca com a exemples. Alzinar de Menut. Foto: Servei de Gestió Forestal, CAIB Els tècnics estimen que l’afectació severa arriba a unes 500 hectàrees forestals arbrades a tot l’arxipèlag, una xifra que qualifiquen de molt aproximada. La major part es concentra a Mallorca, unes 400 hectàrees segons dades de la Conselleria. Es tracta majoritàriament d’arbres aïllats o de rodals concrets, i representa un percentatge molt petit de la superfície forestal total. L’informe adverteix, però, que gran part de la vegetació ha patit un estrès moderat menys visible, i que si les sequeres es repeteixen a curt termini, aquesta acumulació «pot ser definitiva». Les zones afectades al municipi, vistes des del satèl·lit L’Observatori Forestal de les Illes Balears ha elaborat un Mapa de monitorització de la Sequera Forestal 2026 (post-estiu). Aquest mapa es basa en imatges del satèl·lit Sentinel-2 del programa europeu Copernicus, amb una resolució de 20 metres. Compara la humitat de la vegetació dels primers vint dies de setembre de 2026 amb la del mateix període dels anys 2023, 2024 i 2025. Per fer-ho fa servir l’índex NDMI, que mesura el contingut d’aigua de les plantes, i l’índex NDVI, que mesura la verdor. El mapa només mostra les afectacions de grau alt, un cop filtrats els errors deguts a núvols, ombres i relleu. Al mapa s’hi poden veure zones afectades al puig de Gotmar i a Llenaire, al pinar de Coves Blanques, a la vall d’en Marc, a diversos punts de la vall de Colonya i a altres indrets del terme. Font: Observatori Forestal de les Illes Balears, a partir d’imatges Sentinel-2/Copernicus Els mateixos autors avisen que es tracta d’una eina orientativa i no d’un inventari de mortalitat comprovat sobre el terreny. Una baixada de l’índex d’humitat també pot ser causada per altres pertorbacions de l’any anterior. Entre aquestes hi ha incendis, esclafits de vent, tallades recents o canvis d’ús del sòl, que podrien aparèixer al mapa com si fossin efectes de la sequera. En el cas de Cala Murta, per exemple, s’hi ha fet una tala de pins per motius de prevenció d’incendis. Per tant, almenys una part del canvi que detecta el satèl·lit en aquesta zona podria correspondre a aquesta actuació i no a la sequera. Les alzines rebrotaran, els pins ho tenen més difícil La bona notícia és que l’alzina, l’aladern i la mata són espècies rebrotadores. Per això, els tècnics esperen que bona part de la vegetació que ara es veu rogenca es recuperi aquesta tardor, tot i que algunes alzines en zones de roca podrien morir definitivament. En el cas dels pins i de les zones més àrides, la regeneració natural serà més complicada. A llarg termini, l’informe preveu que alguns indrets es transformin en matollars, garrigues i marines. A diferència de la sequera de 2024, aquest any els ullastres han resistit molt millor. Alzines mortes a Menut El catedràtic de Fisiologia Vegetal de la UIB Jaume Flexas ha explicat a [MITJÀ] el mecanisme del dany. Va ploure al gener i al febrer, però després tan poc que les plantes no han tingut aigua al sòl. Això els provoca una embòlia que pot acabar matant-les total o parcialment. L’informe recorda que, tot i que les espècies mediterrànies estan adaptades a la sequera, el problema és l’efecte acumulatiu de sequeres recurrents i d’onades de calor gairebé permanents. Com a nota d’optimisme, les pluges previstes per a aquest mes d’octubre podrien ajudar la vegetació a refer-se fins al proper estiu.

La Base Aèria de Pollença obri dues places per a civils com a reservistes voluntaris

Una nova avaria a la dessaladora d'Alcúdia deixa sense aigua diverses zones del municipi de Pollença

Publicacions relacionades

LALIGA, el Govern i EIVO s’uneixen per reforçar la lluita contra l’assetjament en el futbol base

La Base Aèria de Pollença obri dues places per a civils com a reservistes voluntarisP+

Pollença fa 45 anys: 1a. quinzena d’octubre de 1981

El Consell de Mallorca aprova la convocatòria de subvencions «Bons Mallorca» per fer costat al comerç i producte de proximitatp+