“Bocchoris podria canviar completament tot el que sabem de la història de Pollença”p+

Amb només 25 anys, Joel Bellviure ja és una referència en l'estudi de la Hispània romana. Natural de Palma, va fer els dos graus d'Història i Arqueologia a la Universitat de Barcelona i va completar un màster d'arqueologia clàssica a Oxford gràcies a una beca de la Fundació La Caixa. Actualment redacta la tesi doctoral a la mateixa universitat i tracta del creixement econòmic durant els primers anys de la conquesta romana de la península ibèrica. Però el que l'ha duit fins a Pollença és Bocchoris: el jaciment talaiòtic del Port de Pollença que, segons ell, hauria de ser un dels llocs arqueològics més coneguts d'Espanya i que fins ara roman pràcticament inexplorat. Bellviure prepara ara una important exposició de peces arqueològiques al Museu de Pollença i parla d'una investigació arqueològica a Bóquer que tendrà aquest 2026 amb participació d'universitats d'Anglaterra i Alemanya que podria canviar per complet la manera com Pollença entén la seva pròpia història. - Què fa de Bocchoris un jaciment tan excepcional? Té una llista gairebé interminable de particularitats. En primer lloc, és l'única civitas foederata -una ciutat amb un estatus jurídic privilegiat dins l'administració romana- de tota Espanya que no ha estat construïda a sobre i que, per tant, es pot excavar completament. Això ja és excepcional. En segon lloc, és l'única civitas foederata que, abans de rebre aquest estatus, no era pròpiament una ciutat: els seus habitants vivien en un context pràcticament de l'edat del ferro, sense escriptura, amb una tecnologia molt limitada. I malgrat tot això, els romans els concediren un estatus privilegiat. A més, Bocchoris és possiblement el poblat talaiòtic emmurallat més gran de tota Mallorca. I el curiós és que a prop hi ha altres poblats també molt grans, com Llenaira o Can Daniel Gran. Alguna cosa estava passant en aquest territori que encara no entenem. - Per què els romans van federar un poble que vivia pràcticament en la prehistòria en lloc d'absorbir-lo? És la gran pregunta. Crec que la resposta té a veure amb la Segona Guerra Púnica: els boccoritans s'aliaren amb els romans en un moment clau, i com a recompensa els premiaren deixant-los continuar vivint on vivien i mantenint les seves estructures polítiques. El fet que els romans fundin Pol·lèntia a Alcúdia -a certa distància- en lloc d'imposar-se directament sobre Bocchoris indica que reconeixien als boccoritans una força política i possiblement militar considerable. - I Bocchoris no desapareix amb la romanització? En absolut, i això és una altra de les coses que fan el jaciment tan especial. Les excavacions del 2001 van demostrar que Bocchoris va perdurar almenys fins al segle V després de Crist. La civitas Bocchoritana va sobreviure i, fins i tot, es va expandir en època romana. Sembla que cap al segle V la població es va desplaçar cap a l'interior, cap a la Pollença actual. A Son Brull, per exemple, hi ha un jaciment romà sense excavar que podria ser una mena de proto-Pollença. - Hi ha una teoria antiga que diu que els pollencins d'avui descendeixen dels habitants de Pollentia. És correcta? És una teoria que es va formular per primera vegada al 1565, i que ha perviscut fins avui perquè apareix escrita a la història de Pollença. Però ara sabem que molt probablement no és correcta. El que indica l'evidència és que Pol·lèntia, a Alcúdia, va perdurar fins al segle XII sense abandonar-se del tot. Pollença, en canvi, és crea a partir de vil·les romanes que ja existien al terme de Pollença. La civitas boccoritana i les vil·les del terme configuren l'origen de la població local. La investigació arqueològica haurà de confirmar-ho i precisar-ne els detalls. Un projecte que pot canviar-ho tot - Com acabes vinculat a un projecte com el que es durà a terme a Bocchoris? Va ser una d'aquelles coincidències en què s'alineen els astres. Feia temps que volia treballar a Pollença perquè ens fascinava Bocchoris i per això ja havia contactat amb Josep Merino, que és qui va dirigir l'excavació de Bocchoris entre el 2001 i el 2008. Després d'això el Rotary Club de Pollença també va contactar en Merino per posar en marxa el projecte de recuperació de Bocchoris i de la seva història i per això em va trucar dient que estaven buscant formar un equip que pogués reiniciar la investigació. També hi va jugar un paper clau en Miquel Àngel Cau, director de Pol·léntia. A partir d'aquells contactes, tot va arrancar. - En quin punt es troba el projecte? És una exclusiva que puc avançar: hi ha un projecte arqueològic permanent en preparació, amb una primera fase de prospecció prevista per al setembre de l'any vinent. La codirecció científica la portaria jo des d'Oxford, juntament amb en Manuel Fernández-Götz, professor d’Oxford, i en Dominik Maschek, director del Centre Leibniz d'Arqueologia –LEIZA- a Magúncia, Alemanya. El projecte compta amb la implicació plena del Consell de Mallorca i del CSIC. Estem a l'espera de la confirmació del finançament, però esperem tenir notícies a principis d'estiu. Amb tota probabilitat, les investigacions començaran el 2026. - Per què interessa tant Bocchoris fora de Mallorca? Perquè transcendeix completament l'àmbit illenc. Quan vaig presentar el jaciment a en Dominik Maschek, la seva reacció va ser immediata: no hi ha res semblant a Europa. I cal dir que ell i els seus col·legues, tot i venir de fora, són absolutament respectuosos amb el fet que aquest ha de ser un projecte liderat des de Pollença i per l'Ajuntament, amb la màxima implicació de la gent d'aquí. Mai no volen trepitjar cap iniciativa local preexistent. - Podria Bocchoris canviar la manera com Pollença entén la seva pròpia història? Seguríssim, i no és una frase feta. Mentre preparàvem l'exposició ja han sorgit coses que canvien el que donàvem per sabut. Imagina't quan es comenci a excavar de debò. Bocchoris hauria de ser un dels jaciments més coneguts de tota Espanya. El problema és que no s'ha excavat mai a fons. Quan això canviï -i canviarà- la història de Pollença, i en part la de Mallorca, s'haurà d'escriure de nou. L'exposició i els descobriments recents - L'estiu vinent hi haurà una exposició al Museu de Pollença. De què es tracta? Es titula 4.000 anys d'arqueologia pollencina a la recerca de Bocchoris i es podrà visitar del 21 de juny al 5 d'octubre. És una exposició de peces arqueològiques que resumeix tot el que sabem fins ara sobre l'arqueologia de Pollença. - Quina és la gran exclusiva de l'exposició? N'hi ha dues. La primera és que presentarem juntes, per primera vegada a Pollença, les dues tabulae patronatus de la Civitas Bocchoritana. Són inscripcions úniques a Espanya -el fet de trobar-ne dues al mateix lloc ja és excepcional- i mai no s'havien exposat juntes aquí. Una és al Museu de Mallorca, i l'altra és al Palau de Can Vivot. Una vegada es van exposar a Madrid, però mai plegades a Pollença. La segona exclusiva és un amulet egipci del segle IV abans de Crist trobat a Gotmar. Es va descobrir als anys 60 i durant molt de temps no se sabia ben bé d'on havia sortit. Nosaltres, per primera vegada, proposem una teoria sobre l'origen i el context d'aquesta peça. Que a Bocchoris hi hagi un amulet egipci d'aquesta antiguitat és una prova més dels contactes excepcionals que tenia aquest lloc amb el món mediterrani. - Potser el més conegut del jaciment del Pedret de Bóquer és una pileta, un clot, que sempre està ple de fems i que es diu que servia per fer tint de porpra. Fins ara es donava per fet que la pileta romana del jaciment s'havia fet servir per fer tint de porpra, amb el murex -el cargol del qual s'extreu el colorant. Però les noves investigacions, en diàleg amb en Josep Merino, indiquen que no: per fer tint de porpra calen milers de cargols, i mai no es feien les instal·lacions dins les ciutats perquè la pudor era insuportable. Les restes de murex que tenim a Bocchoris eren, molt probablement, per menjar -a Tunísia encara se'n mengen, i jo mateix els he tastat. Ara creiem que la pileta podria ser una premsa de vi o d'oli. Ho confirmarem amb anàlisis químics, sempre que les botelles de cervesa i de coca-cola que la gent hi ha abocat durant anys no ho hagin fet impossible. Metodologia i noves tecnologies - Quines tecnologies voleu incorporar al projecte de Bocchoris? El LIDAR és un sistema que s'utilitza des d'un avió o un dron i que, amb una resolució molt alta, és capaç de penetrar la vegetació -fins i tot un bosc dens- i revelar les estructures que hi ha a sota. D'aquesta manera podem detectar murades, camins o edificis sense haver de moure una sola palada. És una eina que pràcticament no s'ha fet servir a Mallorca, i que volem incorporar al projecte. Però n'hi ha d'altres igual d'importants: la teledetecció permet veure quines restes hi ha al subsòl sense excavar, passant-hi electrònica o un georadar que rebota l'electricitat i ens indica on hi ha parets o estructures soterrades. Combinades, aquestes tecnologies poden donar-nos una imatge molt completa del jaciment abans d'obrir cap trinxera. - Teniu una iniciativa per localitzar peces arqueològiques en mans privades. Com funciona? Fins als anys 70, les peces trobades durant excavacions podien quedar en propietat privada. Una o dues generacions després, aquella peça ha canviat de mans i la memòria d'on va sortir s'ha perdut. Hi pot haver a cases de Pollença peces que canviarien la nostra comprensió de la història local. Per això hem posat a disposició un correu electrònic (rescatem.bocchoris@gmail.com) on qualsevol persona que tengui a casa una peça antiga -una moneda, una inscripció, el que sigui- ens pot enviar una foto. Nosaltres li explicarem de quina època és, li traduirem la inscripció si n'hi ha, i en cap cas la persona perdrà la peça. Es pot fer de forma anònima. El que volem és conscienciar: si algú avui es troba una peça caminant per la vall de Bóquer o per la vall de Colonya, ha de comunicar-ho al museu. Però les peces que ja fa més de cinquanta anys que estan en mans privades és un tema diferent, i no hi ha cap risc ni cap intenció de confiscar res. - Actualment hi ha un problema de fems i degradació al jaciment. Com ho valores? Ha millorat molt respecte a fa uns anys, gràcies a la feina del Consell de Mallorca. Abans hi havia electrodomèstics i tot tipus de restes dins la pileta romana. Ara és molt més difícil accedir-hi, tot i que encara hi ha gent que hi llença bosses de plàstic i altres restes. La meva convicció és que si la gent tira escombraries és perquè no sap el valor del lloc on es troba. La solució no és només posar tanques: és excavar, divulgar, organitzar visites, explicar als pollencins i als visitants on estan posant el peu. - La divulgació és, doncs, tan important com la investigació? Totalment. La investigació ens dona noves dades, però ja tenim molta informació que cal compartir. La divulgació i l'excavació van de la mà, i sense les dues coses juntes no canviarem res. Si la gent no sap on és Bocchoris, no el valorarà. I si no el valora, no el protegirà.

“Bocchoris podria canviar completament tot el que sabem de la història de Pollença”p+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Diversos vehicles calcinats al Port de Pollença

L’Ajuntament de Pollença posa a exposició pública la reforma de l’antic quiosc de Balaixa a Cala Barques

Publicacions relacionades

L’Ajuntament de Pollença posa a exposició pública la reforma de l’antic quiosc de Balaixa a Cala BarquesP+

Les Converses Literàries de Formentor tornen a l’origen en la XIX edicióP+

Les Quintades 2026 en imatgesP+

El Consell de Mallorca destina més d’1,2 milions d’euros a projectes de millora turística a PollençaP+