(Actualització de l’article de Juan M. Torres publicat al Punt Informatiu núm. 387, de primer de juliol de 2011)
De tots és ben sabut que, quan parlem de paisatgisme mallorquí, un dels referents més coneguts és la serra del Cavall Bernat de la Cala de Sant Vicenç. I ho dic així perquè és el conjunt de cims i puntes el que dona aquesta imatge tan característica de la contrada.
En realitat, el Cavall Bernat de Sant Vicenç fa menció a una rocassa vertical amb connotacions fàl·liques que, com assenyala Enric Moreu-Rey, deu representar un “carall” armat. Durant l’època medieval, Carall era un topònim corrent per designar roques que evocaven per la seva forma el membre viril. Amb el pas del temps, però, s’ha defugit aquesta metàfora per considerar-la indecent, i això ha provocat la substitució o transformació de molts topònims.
Cosme Aguiló, al seu llibre Toponímia i Etimologia (2002), recull nombrosos exemples d’aquesta evolució arreu dels territoris de parla catalana, incloent diversos casos a Mallorca, entre ells el de Pollença.
Curiosament, aquest topònim que avui sembla part consubstancial del paisatge santvicenter no apareix en les obres de cronistes com Binimelis, Berard, l’Arxiduc o Mateu Rotger, ni tampoc en la literatura de viatgers o artistes dels segles XIX i inicis del XX. Això ha fet pensar durant molt de temps que la seva popularització era relativament recent.
De fet, durant anys es considerava que la primera documentació del nom a Pollença era al Corpus de Toponímia de Mallorca (1963), de Mascaró Pasarius, fet que indicava que el topònim ja era d’ús habitual a mitjan segle XX.
Una documentació molt més antiga del que es pensava
Aquesta idea, però, ha hagut de ser revisada a partir de noves aportacions acadèmiques. L’any 2019, en el marc de les XXIX Jornades d’Antroponímia i Toponímia celebrades a Algaida, els investigadors Antoni Ginard Bujosa i Andreu Ramis Puig-gròs donaren a conèixer la localització d’un manuscrit de 1579 titulat El borrador de la isla de Mallorca disponible a la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Aquest document, d’origen militar i ordenat pel virrei Antoni Doms, descriu l’estat de la defensa de l’illa i inclou mapes dibuixats a mà alçada. En aquests mapes hi apareix clarament el topònim “cauall b[er]n[a]t”, situat exactament a l’emplaçament actual de la Cala de Sant Vicenç.
Aquesta troballa permet afirmar que el nom existia ja al segle XVI, molt abans del que es pensava fins ara. Tot i això, continua essent cridaner que no s’hagin trobat referències intermèdies fins al segle XX, amb mencions com la de Miquel Bota Totxo a la revista ‘Pollença en Cort’ nº 8 del 31/07/1954.
Aquest buit documental manté oberta la porta a noves investigacions sobre l’evolució i transmissió d’aquest topònim.
La resta d’elements —la manca de referències en pintors, la possible influència dels artistes catalans o l’ús antic del nom en altres indrets de Pollença— continuen aportant context a una història complexa, en què llengua, paisatge i cultura popular s’entrellacen.
I en qualsevol cas, el que queda clar és que el Cavall Bernat, malgrat el nom, no té res a veure amb cap cavall, sinó amb una manera antiga d’entendre i descriure el territori.
