Guerra al “caos” del cablejat a Pollença: entre la inversió empresarial i el dret a la propietatP+

"Quina vergonya". Amb aquesta contundència descriu un veïnat de Pollença l'estat d'una façana plena d'un embolic de cables. No és, ni de bon tros, un cas aïllat. Les xarxes socials s'han omplert de fotografies que denuncien com el cablejat de telefonia i electricitat degrada el patrimoni del poble. Però més enllà de l'impacte visual, el que realment indigna la ciutadania és la sensació d'impunitat amb què actuen les grans companyies. La veu del carrer: "Ocupen la teva paret de franc" Molts propietaris no entenen com les operadores poden envair la propietat privada sense cap mena de protocol: "No entenc que puguin venir, posar-te un cable i una caixa de connexions sense demanar permís ni donar les gràcies", es lamenta un afectat a través de les xarxes socials. El greuge comparatiu és el que més dol: si un usuari incompleix un contracte, la companyia no perdona, però elles utilitzen el patrimoni aliè sense miraments. "A l'Ajuntament has de pagar la contribució de la casa; ens haurien de compensar d'alguna manera, ja que utilitzen la façana per al seu propi benefici", apunten els veïnats, criticant que les empreses "facin el que els surti dels nassos" mentre el servei sovint deixa molt per desitjar. Martí March: "És una qüestió estructural" Davant aquest clam, el batle Martí March va reconèixer a Ràdio Pollença que la situació actual és "horrible", tot i que demana una dosi de realisme institucional per abordar el problema: Responsabilitat privada: March insistí en què el soterrament és una competència —i una despesa— que pertoca exclusivament a les elèctriques i de telefonia, no a les arques municipals. Infraestructura de futur: El batle va admetre que en fases de peonalització anteriors no es va preveure aquesta feina, però es va comprometre a què en futures obres deixin, com a mínim, els tubs preparats per anar eliminant el cablejat aeri progressivament. La lliçó d'Arenys de Mar: el dret a dir "no" Pollença no està sola en aquesta lluita. El passat mes de gener, l'Oficina del Consumidor (OMIC) d'Arenys de Mar va publicar una guia clau per als propietaris que se senten indefensos. En declaracions a Radio Arenys de Mar, el responsable de l'OMIC d'aquell municipi, Oriol Contreras, apuntaa que les operadores sovint "tiren pel dret" aprofitant el desconeixement de la llei: L’acord és obligatori: Tot i que les empreses tenen dret a desplegar xarxa, han de prioritzar alternatives viables. Per ocupar una façana privada, haurien de tenir l'acceptació del propietari o iniciar un procés d'expropiació forçosa que rarament executen. Dret a indemnització: Si una empresa instal·la elements sense permís o causa un perjudici estètic o material, el propietari està legitimat per demanar la retirada o, fins i tot, una compensació econòmica. Mediació municipal: Tot i que els ajuntaments no tenen "garrot" legislatiu directe, oficines com la d'Arenys actuen com a mediadores per forçar solucions tècniques abans que el conflicte arribi als jutjats. Una solució que no arriba Mentre Pollença espera que les companyies assumeixin el cost del soterrament en les noves obres, el conflicte continua obert. D’una banda, una administració que ho veu com un procés lent i costós; de l’altra, uns veïnats que se senten utilitzats per unes multinacionals que ocupen les seves parets sense demanar permís ni pagar cap "lloguer" per l'espai.