Quan la neu serví com a bàlsam emocional per tancar un any nefastP+

Ara que estam immersos en les celebracions nadalenques i es mesclen de manera intensa emocions contraposades com l’alegria i la malenconia, us convidam a la reflexió a través d’aquesta imatge de Guillem Bestard, publicada a la revista Baleares del 10 de gener de 1918, mitjà amb el qual el fotògraf pollencí col·laborava regularment. I és que, a les portes del final de 2025, quan tornam a acomiadar un any intens i ple de contrastos, la mirada cap a aquella nevada extraordinària que va tenir lloc els darrers dies de 1917 adquireix un significat especial. Aquestes sensacions contraposades les reflecteix també la revista Baleares, amb les següents paraules: “Los últimos días del nefasto año que acabó fueron de verdadera prueba para los mallorquines”. Efectivament, havia estat un any nefast, conegut amb el temps com l’Any de la Fam, marcat per la carestia, l’especulació, la por i la incertesa. I, tanmateix, enmig d’aquell panorama tan dur, la neu va caure com un vel inesperat, transformant el paisatge i, per uns instants, també l’estat d’ànim col·lectiu. A Pollença, segons recollia la crònica, “fué en tanta abundancia la nieve que cayó durante dos días, que en la mayor parte de la población alcanzó alturas de veinte y hasta treinta centímetres”. La imatge del Calvari n’és la prova més eloqüent. L’escala, habitualment aspra i solemne, apareix suavitzada per la blancor, mentre algunes figures humanes -petites, gairebé anònimes- semblen jugar, observar o simplement caminar amb curiositat per aquell escenari irrepetible. El text ho resumeix amb una frase: “El aspecto que ofrecía el paisaje pollensín era bello en extremo”. La neu, però, només va ser un vel a sobre un present tràgic. El 1917 no va ser recordat com un any nefast per un únic motiu, sinó per una suma de desgràcies que es varen retroalimentar. Tot i la neutralitat d’Espanya en la Primera Guerra Mundial, Mallorca en va patir les conseqüències de ple: l’encariment del transport marítim, el bloqueig dels subministraments bàsics i l’exportació massiva d’aliments cap als països en guerra varen provocar una escassetat extrema. Els preus del pa, de les patates o del carbó es varen disparar, mentre l’especulació i l’estraperlo agreujaven la situació de les classes populars. A tot això s’hi afegiren una sequera persistent i, finalment, un hivern d’un fred excepcional, que va acabar d’enfonsar una població ja exhausta. Tot i això, la neu despertava ja aleshores la mateixa fascinació que continua despertant avui entre els mallorquins. Una alegria infantil, gairebé universal, davant un fenomen poc habitual. La mateixa revista admetia que, malgrat el fred intens, “las molestias del frío glacial que sentimos, quedó compensado con la contemplación del bellísimo panorama”. La bellesa com a bàlsam temporal davant la duresa de la realitat. Però aquella felicitat era fràgil. El calendari avançava cap al 1918, un any que acabaria sent igual o més tràgic. L’arribada de la grip va colpejar durament l’illa i, només a Pollença, va causar la mort de 62 persones en 41 dies. Mirada avui, la fotografia sembla contenir també aquesta ombra del futur immediat. Aquesta és la nostra particular felicitació nadalenca. Però no una felicitació ingènua, sinó conscient. Una felicitació per recordar que per Nadal, la felicitat i l’alegria compartida poden existir fins i tot en els anys més difícils. Que tinguem tots un feliç any 2026 i que puguem conservar per sempre la capacitat de celebrar, encara que sigui per un moment, la bellesa inesperada que apareix quan menys ho esperam. fotoarxiu: Calvari Nevat 1917