Aquest dissabte horabaixa, l’església de Monti-sion va acollir un emotiu i multitudinari homenatge a Gaspar Rosselló Nicolau. Durant l’acte, el batle Martí March el va definir com l’“ambaixador de Pollença a Barcelona”, posant en relleu la dedicació i l’ajuda constant que Gaspar brindava als pollencins que, per motius d’estudis, salut o feina, es traslladaven a la capital catalana.
L’església de Monti-sion va quedar petita per acollir tanta estima. Amb els bancs i les capelles ocupats de gom en gom, molts dels assistents hagueren de seguir l’acte dempeus. Més enllà de les intervencions i les ovacions, un silenci reverencial va omplir el temple, convertint-se en el millor testimoni del respecte i admiració que els presents sentien per Gaspar Rosselló
L’homenatge, conduït amb excel·lència per la periodista Neus Albis —qui en no poder contenir l’emoció, va humanitzar la seva intervenció—, va donar veu a diverses figures clau en la vida de Rosselló: el col·lega Joan Tugores, el deixeble Tòfol Vives, la “cosina bessona” Maria Antònia Nicolau, l’amic Jaume Amengual i la seva companya de vida, Teresa Rofes.
Un reconeixement institucional i humà
L’acte va començar amb la interpretació del Cant dels ocells a la marimba, a càrrec del seu gendre, Mateu Vila. Tot seguit, el batle Martí X. March va obrir els parlaments destacant la brillant carrera de Gaspar com a gestor i home d’Universitat. Va recordar els honors que li va retre la Universitat de Barcelona (UB), amb la concessió de la Medalla d’Honor, la creació del premi que porta el seu nom i el bateig de la Sala de Juntes del Rectorat de la UB amb el seu nom.
La resta de participants varen parlar “de tu però no pas en pena”, com va deixar dit el poeta Miquel Martí i Pol, traçant un retrat polièdric de la seva figura:
- Joan Tugores (exrector de la UB): El va descriure com el “líder natural dels mallorquins a Barcelona” i en va lloar la capacitat per resoldre problemes complexos amb senzillesa.
- Tòfol Vives: El va definir com un “geni únic” d’una humanitat immensa, compartint anècdotes significatives del seu temps junts.
- Maria Antònia Nicolau: Va reivindicar els orígens porrerencs de Gaspar i va recordar la seva faceta més familiar i juganera, destacant el seu paper com a nexe d’unió de la família.
- Jaume Amengual: En representació dels tertulians del Club Pollença, va encetar el dubte de com es pot dir amb “quatre paraules” tot allò que representava Gaspar Rosselló per a la colla.
- I, per acabar, Teresa Rofes, entre agraïments, va recordar que Gaspar sempre es va sentir pollencí, “el poble on va arribar i on va partir”; que com a bon caminador coneixia tots els racons del municipi i no dubtà en confessar que “vos coneixia a tots”.
