Les arrels cristianes de la PatronaP+

Pere Salas Vives El cristianisme ha estat un element clau per a la conformació del que entenem com a Occident i de la idea d’Europa. Max Weber, fins i tot en derivà conseqüències econòmiques, en la seva famosa obra, L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme, encara que avui en dia sigui fortament qüestionada. Entre altres raons perquè si el capitalisme va néixer en algun indret fou en les catòliques ciutats del nord d’Itàlia. Si això és vàlid per a l’economia, què no ha de passar en la conformació de les formes socials de comportament, les manifestacions culturals i, no cal dir-ho, en l’univers festiu de l’antiga Europa? Tant és així, que difícilment es podia separar durant l’època medieval i moderna l’esfera civil de la religiosa. Recordem que la mateixa Conquesta de Mallorca és inseparable d’aquest fet, tot i que tampoc podem obviar els problemes del rei per reafirmar la seva autoritat, la lògica de l’expansió feudal i la simple ànsia de botí. En aquest context, la festa de la Patrona de Pollença fou creada el 1607 com una celebració religiosa i cívica o viceversa. Recordem que en aquella època, el mateix consell de la Universitat es reunia en els temples de la vila per tal de tractar els assumptes més importants, entre altres raons perquè a l’edifici de l’Almoina no hi havia lloc per donar aixopluc al conjunt de consellers ordinaris i manllevats (que s’hi afegien quan s’havien de tractar qüestions transcendents). En aquest sentit, resulta fins i tot lògic que totes les festes, més o manco importants, del calendari festiu de Pollença, amb l’única excepció del Carnaval, estiguessin fortament lligades a l’Església si és que no sorgien directament d’aquesta. El procés de substitució de la Mare de Déu de l’Assumpció, que se celebra cada dia 15 d’agost, per la Mare de Déu dels Àngels com a Patrona, il·lustra perfectament aquesta realitat. Recordem que es tracta d’un canvi certament enigmàtic, que vaig tractar en un altre article d’aquest especial Patrona ara fa just vint-i-cinc anys, ni més ni menys. I que també n’havia fet esment Miquel Ripoll en el pregó de 1997. Concretament, aquest apuntava, seguint Mateu Rotger, que el bisbe de Mallorca Alfonso Lasso, havia expedit el 12 de juliol d’aquell any un decret pel qual concedia que el 2 d’agost fos festa a Pollença. Curiosament, la iniciativa l’havia portada el viceprior de la Parròquia, fra Francesc Caselles, que suplicà al Consell que tornàs a celebrar la festa en aquella data. És interessant remarcar que es tracta d’una decisió consensuada entre ambdues autoritats. Una demostració més de la imbricació d’ambdues, la terrenal i la celestial, en aquella societat. Tot indica que a partir d’aquells moments sempre s’ha celebrat, ininterrompudament, la Patrona en honor a la Mare de Déu dels Àngels el 2 d’agost. De totes maneres, la primera documentació d’una despesa per tal motiu la trobàrem Antoni Domingo i jo mateix al llibre de Clavaria de l’Arxiu Municipal, quan es va pagar, el 1609, 1 lliura i 10 sous a fra Bartomeu Riera, “vicari del convent de Nostre senyora del Roser per caritat de un sermó [que] feu per los senyors jurats lo dia de nostra senyora dels Àngels.” Una dada que, a més de certificar la celebració, també afegeix l’interrogant de perquè foren els Jurats i no el comú de preveres els que pagaren la despesa. La pròxima dada que tenim correspon a un acte que avui qualificaríem de cívic, però que no estava tan clar en aquella època. Concretament, el 1623, els Jurats pagaren 1 lliura i 8 sous als obrers de la Parròquia per comprar pólvora, és a dir, per fer focs artificials el dia de la festa. Una altra dada interessant torna a aparèixer al llibre de Jurats, el 24 de gener de 1644, quan un dels membres de la juraria, mossèn Agustí Castell, es dirigeix, tant en nom propi com en els dels seus “companyons jurats” als honorables senyors i savi consell, dient: “sabran vostres mercès com en lo que se es publicat de llevar i posar les festes del any, donen elecció a cada vila de prendre patró o patrona de la vila en que habitan, així es proposa a vs. ms. que vejem quin sant o santa porem pendra per patró o patrona en esta vila de Pollença”. Després de la corresponent deliberació i “sobre la qual proposició discorreguts los vots de un al altre com se pertany, fonc resolt, conclús i determinat per tot lo consell nemini discrepante que en nostra vila de Pollença que es prengue per patrona la Mare de Déu dels Angels”. És a dir, que el Consell, l’autoritat civil més important, determinà, “nemine discrepanti” (el que avui diríem per unanimitat), que la Patrona havia de ser la festivitat de la Mare de Déu dels Àngels. La mateixa resolució que s’havia donat el 1607. Evidentment, gràcies a aquest conjunt de decisions, el 2025 i, esperem, per a molts d’anys, celebrarem la festa de la Patrona el 2 d’agost. Una festa d’orígens intrínsecament religiosos, tot i que sempre participada per l’autoritat civil de cada moment. De fet, es podria afirmar que la separació formal d’uns actes pròpiament civils i uns altres religiosos no la trobarem fins a mitjans segle XIX. Precisament, fou quan l’Ajuntament va anar prenent un protagonisme creixent en la comunitat local, actuant cada cop més al marge de l’Església (encara que no en contra). Curiosament, en aquest context és quan sorgeix el simulacre de Moros i Cristians, considerat un element més de la festa cívica, encara que clarament imbuïda d’elements cristians. Després d’una primera etapa dominada per la intermitència, depenent del context polític o econòmic de cada moment, els actes seculars, hedonistes o, fins i tot, patriòtics, sembla que s’han impostat definitivament als religiosos. Curiosament, i encara que sembli un contrasentit, aquells s’han sacralitzat, mentre es banalitzava el Tedèum o el mateix Ofici. Això sí, la Covid-19 ens demostrà que la materialitat del món sobre el que fonamentam cada cop més les nostres vides és més inestable del que pensàvem.