100 anys en un clic: Guiris a la Pollença de 1909P+

Hi ha moltes maneres de mostrar el que es veu a la resta del món, i totes aquestes maneres passen inexorablement el filtre de la mirada de l’autor. Fins i tot la fotografia, que en un principi pot semblar més objectiva, està feta amb un enquadrament i en un moment que ha seleccionat el fotògraf, mostrant exactament el que volia mostrar. La imatge que avui duim a aquesta secció és per primera vegada un dibuix. Un esbós fet amb la intenció de mostrar, d’una manera més o menys fidedigna, una realitat vista viscuda un lloc llunyà i exòtic. Els Stuart Boyd El matrimoni format per Mary i Alexander Stuart Boyd, acompanyats pel seu fill, decidiren viatjar a les Illes Balears el 1909 empesos, probablement, pel mateix esperit romàntic que va dur a R.L. Stevenson a viatjar a les Illes del Pacífic. I és que Mary, igual que Stevenson, era escriptora, havia nascut a Escòcia a mitjans del segle XIX, i va morir a una illa del Pacífic. El seu home Alexander era artista, treballava com a dibuixant d’una revista satírica britànica i va fer les il·lustracions d’alguns dels llibres de la seva esposa. Un d’aquests llibres va ser "The Fortunate isles; life and travel in Majorca, Minorca and Iviza", publicat el 1911 i escrit i dibuixat durant els 5 mesos que passaren a les Illes aquell 1909. La il·lustració sobre la qual parlarem avui pertany a aquest llibre. Pels més curiosos, el llibre es pot descarregar gratuïtament en anglès a la pàgina del projecte Gutenberg (Gutenberg.org). Però també es pot trobar una versió traduïda al català amb el títol "Illes venturoses. Vida i viatge a Mallorca, Menorca i Eivissa", editada per Documenta Balear. "Les Illes Venturoses" Per fer-nos una idea de com era el turisme a inicis del segle XX, tan sols fa falta llegir la primera frase del llibre: -He sentit que penses passar l’hivern a les Illes Balears? -va dir l’únic britànic que sabíem que havia estat allà-. Bé, t’avís que no les gaudiràs. Estan completament fora del món. No hi ha turistes. Cap ànima entén ni una paraula d’anglès, i no hi ha res a fer. Si vols un consell, no hi vagis-. Però hi anàrem. I el que ve a continuació és un relat fidel del què ens va passar a aquestes illes venturoses. Pollença, segons la mirada d’uns turistes de fa més de 100 anys Dels 29 capítols que té el llibre, n’hi ha un complet dedicat a Pollença, on el matrimoni va passar un parell de dies abans d’embarcar-se cap a Menorca. A aquestes pàgines, Mary descriu com va ser l’arribada a aquell estrany poble un dissabte d’hivern: "Pollença semblava encara molt lluny, ens trobàrem a camí estret amb cases altes. Entrant i sortint dels carrers més tortuosos que es poden imaginar, el carruatge es va recaragolar, després es va aturar, de cop, a cap lloc en particular, i ens vam adonar que havíem penetrat al cor de Pollença." El mateix dissabte decidiren caminar fins al Port de Pollença: "El Port de Pollença tenia un singular semicercle de cases, dividit pel camí per on havíem vingut i que acabava a la part del moll que donava a l’ample i ben protegida badia, on la flota britànica solia trobar freqüentment on fondejar. Als petits patis tancats davant les cases dels pescadors, els homes i les al·lotes treballaven teixint, amb lluentes tires grogues de bambú, les altes trampes per llagosta..." El matrimoni va dormir a una pensió a la Plaça Major, i el que es trobaren el diumenge matí els va cridar molt l’atenció: "Quan haguérem berenat, sortírem i, a poques passes de la nostra posada ens trobarem amb el mercat més pintoresc que havíem vist mai. No sé qui pot ser l’article principal del mercat de Pollença en altres estacions, però aquest mes de gener destacaven les cols, de grans proporcions..." Però el que més crida l’atenció és la descripció que en fa dels pollencins: "El poble estava tan ple de figures estranyes i pintoresques que cada moment teníem un entreteniment nou. A la fira que havíem visitat a Inca ens sentirem afortunats per haver vist un home vestit amb els curiosos calçons de bufes, que és com s’anomenen aquí els voluminosos calçons de cotó blau brillant. Aquí, a Pollença, abundava la gent vestida amb aquests deliciosos vestits del vell món. I semblava que estiguessin especialment orgullosos de la singularitat del seu vestir...". Més de 100 anys en un clic Roser Vell a l'actualitat No ens allargarem gaire en contar les diferències que trobam entre les dues imatges ja que, a un article anterior, ja parlarem de la solana, la creu de terme i la plaça de l’Assolellador. Però sí que farem un petit resum de les particularitats que ens ofereix la imatge. - La creu de terme que es veu al dibuix, situada a la cantonada del carrer Roser Vell i el carrer del Puig de Maria, als anys 20 es va traslladar al seu emplaçament actual, davant l’ermita del Roser Vell. Però el primer lloc on va estar, va ser on hi ha ara la font de Sant Isidre. - La solana (síquia) travessada per nombrosos pontets va ser tapiada el 1929 per afavorir la circulació de carros. - Tot i que per als pollencins Solana és sinònim de síquia, aquesta analogia només es produeix a aquí. Això és perquè el lloc d’on provenien aquestes síquies es deia ca na Solana. Na Solana era vídua de Bernat Solà, propietari de la finca. - El nom de carrer del Roser Vell, ve per l’oratori situat a l’entrada de Pollença, on es trobava una imatge de la Verge del Roser. Aquesta escultura va ser traslladada el 1578 al nou convent que els dominics havien construït al poble.

100 anys en un clic: Guiris a la Pollença de 1909P+

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Impactant accident entre un bus i un ciclista

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Diversos vehicles calcinats al Port de Pollença

Lluna plena per al Festival, d'Amor i d'Art

Bon dia, Pollença

Publicacions relacionades

Avui, Pollença Folk al Claustre de Sant DomingoP+

Els jutges de pau, una institució oblidadaP+

Aquesta és l’agenda per avui, divendres 17 d’octubreP+

Activitat d’anellament d’aus oberta al CTO la Gola amb places disponibles