Els nostres noms de lloc: la placeta MartorellP+

Juan M. Torres Velasco Aquesta petita plaça de forma trapezoïdal, se situa entre els carrers Antoni Maura, Ombra, plaça dels Seglars, Martell i Coronel Aloy. Segons el padró de població del 1845, aquest indret estava envoltat per tres illetes: la de Martorell, la de Martorell “Gat” i la de Martorell “Frau”. Va rebre oficialment el nom actual al ple de l’Ajuntament de dia primer de juny de 1862, en recordança de la família Martorell, econòmicament poderosa, que des del segle XVII vivia en aquest indret; concretament a la casa coneguda com a posada de Can Serra (actual can Asprer). Segons Francesc Serra de Gayeta, a finals del segle XVI el notari de Ciutat, el discret Bernardí Serra casà amb l’hereva de la casa de Joana Solivellas i Llobera (era el nom pel qual es coneixia en aquell temps Can Serra). Aquest Bernardí ja fou mort per arcabuçades a Pollença i enterrat al seu vas del Convent del Roser d'aquella vila. Fill seu i segon Serra propietari d'aquella finca, fou Gabriel que casà amb Francina Martorell i Mas, filla de Rafel de Pedruixella (...). I el fill d’aquest, Bernardí, morí l’any 1641, sense deixar fills mascles, havent fet testament a favor del seu germà de part de mare Joan Baptista Martorell i Martorell (com consta al Capbreu de l’Orde de l’Hospital de l’any 1657). Tanmateix els pollencins continuaren anomenant el lloc com a “la plasseta”, tal com feien des de, al manco, el segle XV, i també com a “la clasteta o clastreta”, on també hi tenia casa Jaume Cassador, la qual va ser abatuda o enderrocada com a resultat dels successos de les Germanies. Per cert, en els darrers segles, però, és coneguda com a la Clastreta d’en Martorell, segurament per diferenciar-la d’altra clastreta propera, al carrer de Joan Mas, popularment anomenada com Clastreta d’Andreuet. Ara bé, no sempre aquest espai urbà ha estat conegut amb els noms citats anteriorment, sinó que des de finals segle XV figurava com a plaça o placeta d’en Corró, i abans com a plaça d’en Bota. Respecte al primer podem dir que el topònim s’originà degut a que hi va viure la família Corró, de la que almenys un dels seus membres era d’ofici ferrer. I el nom de plaça o via d’en Bota, apareix a diferents documents, com ara al Capbreu de Lluc de l’herència del Cavaller Balthasar Thomas (1490), on es recull un cens que “fa n’Arnau Pascolí àlies Breymon a III de dezembre, trenta dos sous, los quals [...]. Los quals trenta dos sous son consignats sobre un alberch lo qual poseex en Miquell Lobera a la plaseta d’en Bota”. I a una talla de 1393, trobam que Bonanat Bota hi vivia a la illeta homònima, que formaria part d’aquesta placeta. I ja que hi som, i per tal que no restin en l’oblit, voldria fer esment a altres places petites que han gaudit de topònim a Pollença, malgrat ara només resti l’espai o part de l’espai que ocuparen. Per exemple, la placeta del Padró (documentada el 1370); la placeta del pou de n’Amada (1484), al lloc on actualment es troba el saló d’actes del Club Pollença; la placeta de l’Hospici (documentada el 1505), situada prop de l’actual plaça del Mercat; la placeta del Pouet del Vicari (documentada al manco des de l’any 1515), i que es troba a la raconada que fa al començament del carrer del Jonquet, a la part del darrera de can Pipelleta; la plaça d’en Soliveres (1515), de la qual tinc dubtes sobre la seva ubicació; la del Senyor Carles de Bach (documentada el 1657), situada al carrer dels Àngels, enfront de la casa de can Tereu; o la d’en Aloy (1880), la qual només tenia una casa, i estava situada al començament del carrer del Verger.