Una Patrona laica?P+

Pere Salas Vives El programa de les festes de LA PATRONA (repeteixo, DE LA PATRONA, no de qualsevol altra festa) està dedicat a la religió i ja tenim la Seu plena d’ous. Seguint una idea engegada fa una sèrie d’anys, el fulletó cada any es dedica a una o altra temàtica relacionada amb les festes. Exemples han estat els focs artificials, les revetles, els “altres” pollencins o com la viuen les diferents generacions. Fins ara no havien estat, precisament, temes religiosos. Es parteix de la idea que el “programa” és alguna cosa més que una relació d’actes. Des dels anys seixanta del segle passat, ha estat un espai d’erudició, d’arts plàstiques i disseny, molt de disseny. I jo crec que també ho és de reflexió i debat. Evidentment, això no seria possible sense l’altruisme, la dedicació i la curiositat de bona part d’aquells que el fan possible. Evidentment, aquí cal incloure també els que escriuen els textos sense res a canvi. Bé idò, arribats a l’edició d’enguany, va caure pel seu propi pes tractar el tema religiós dins la Patrona. Em sembla lògic i natural donar, per un sol any, un especial protagonisme a la simbologia cristiana (encara que no en exclusiva), atès que està en l’origen de la festa. Recordem que va ser creada el 1607, dia 2 d’agost en honor a la Mare de Deu dels Àngels (sí, aquesta és l’advocació que hi ha rere la paraula “Patrona”). Per suposat, en ple segle XXI, la celebració va molt més enllà del fet religiós. Suposa anar de gresca i de bauxa, així com practicar el que es diu patriotisme local. És la famosa i estimada part cívica, viscuda intensament per joves (ehem, ehem) i pels que no ho són tant (més ehem, ehem). Efectivament, els temps han canviat a bastament per superar l’època de clericalisme intransigent, així com d'anticlericalismes passats de moda (ara ja tinc dubtes d’aquesta darrera part de la frase). Així mateix, està bé reflexionar sobre tot plegat. Aquest era el motiu principal de posar en el centre la religió en una societat cada cop més secularitzada. Està bé donar sentit al que fem, aturar-nos i pensar per uns instants perquè fem això i no una altra cosa. Perquè ens emocionam en escoltar la invocació a la Mare de Déu. No pot ser dolent recordar d'on surten els fets i les emocions, conèixer qui ha bastit el nostre patrimoni i perquè. És innegable que la religió (i concretament el cristianisme) no només forma part de la Patrona, sinó de la nostra cultura, ens agradi o no, independentment de si som creients o ateus. De fet, en el fulletó del programa (no confondre amb els actes en si mateixos) hi ha més de patrimoni religiós que de religió en si mateixa. De cultura i història que de creença. Curiosament, en el programa que es critica es fa referència a persones que cal situar al darrera de l’Alborada (Nicolàs de Castro, i per tant, Guillem Cifre de Colonya) i de la revista Adelante (és a dir, Martí Vicens “Bonjesus” i Bartomeu Cabanelles). Personatges a qui he dedicat mitja vida professional, precisament perquè lluitaren contra la intransigència religiosa. Idò bé, repeteixo, aquests herois del segle XIX i principis del XX són presents al programa. Entre d’altres raons perquè Pollença tampoc s’entendria sense el seu sacrifici laic i cívic. Ara bé, avui en dia, no es pot parlar de cap imposició religiosa a l’estil d’aquell passat. Estam en una Mallorca que idolatra altres deus en forma de monedes i bitllets, de consum desaforat en definitiva. Quin poder té el clergat si ja no regeix cap element del nostre cicle vital? I, realment, algú pot pensar que un simple programa de festes reforçarà el poder de la Parròquia, del bisbe de Mallorca o del Papa? Bé, d’aquest Papa d’avui ja m’agradaria que ho fes, pel simple motiu que Trump no el pot veure ni en pintura. No, no em faig cap il·lusió de la força del programa. Em conformaria que, gràcies a ell, s’aconsegueixi salvar una rajola de la parròquia dels cops de barra d’algun cristià (sí, he dit cristià amb tots els sentits que vulgueu). Pel que fa al patrimoni immaterial, discrepo que es pugui conservar independentment dels seus orígens. Això és un contrasentit tan gros com la Seu (sí, he dit una altra paraulota religiosa, tot i que ben mallorquina). És com si volguéssim deslligar la celebració del primer de maig o del 14 d’abril del sindicalisme o el republicanisme. Senzillament no es pot fer. Es pot modernitzar, reinterpretar, patrimonialitzar i, fins i tot, folcloritzar, però no es poden ocultar les arrels de les tradicions ni de res. En altres paraules, la Patrona, per definició, història i evolució, no pot amagar els seus orígens cristians. Impregna quasi bé tots els rituals més nostrats. Els símbols religiosos hi són reinterpretats i modernitzats, però hi són. Uns han passat de l’església al museu, i allà perduren. Per cert, m’agradaria saber quanta gent de Pollença haurà descobert la Mare de Déu de la Humilitat amb àngels músics, el retaule del granFrancesc Comes, pintat el 1390-1394, una veritable joia del gòtic mallorquí, gràcies, precisament, al programa d’enguany. Per si sol això ja bastaria per alabar-lo. Però no, no fos cosa que donar una ditada de mel ens impedís entrar al paradís del laïcisme. De fet, no hem hagut de fer arqueologia per trobar les imatges cristianes que figuren en el programa. Totes elles són de la celebració actual de la Patrona. T’hi topes a cada passa, encara que no sempre tens la sort de gaudir de les fotografies que han fet veritables artistes, com és el cas. La seva qualitat tampoc ha important a ningú dels fidels a la crítica. És un retrocés fer esment de tota aquest simbologia? O és hipocresia celebrar la festa sense tenir-ne ni punyetera idea del que signifiquen cada una d’aquestes imatges, cada un d’aquests rituals? Insisteixo en què no faig aquestes afirmacions en qualitat de creient, encara que si ho fes, tindria tot el dret del món. Això no lleva, i ara ho dic com a historiador, que si amagam les victòries i els poderosos també oblidarem els vençuts i els pobres. La religió hi és perquè un dia l’Església va ser poderosa. Com ho va ser l’emperador August i, per això, tenim un mes amb el seu nom. Però també hi és quan ha deixat de ser-ho, perquè n’és part consubstancial. Finalment, recordem que si la Patrona no pot ser exclusivament laica, cada cap de setmana hi ha un “tardeo” o acte similar que no necessita de cap Mare de Déu per ser gloriós.