«La cultura, a Mallorca, sempre ha estat de les dones», una mirada a la comèdia de n’AinetaP+

Amb aquestes paraules, Biel Majoral, va tancar el vibrant acte amb motiu de la declaració de l'escriptora Xesca Ensenyat com a Filla Il·lustre de Pollença. Poc he parlat, tot i que, de ganes, no me'n falten d'aquell horabaixa de la Mare de Déu del Carme a l'Ajuntament i encara no serà avui que vull parlar sobre la posada en escena aquests dies d'Amor de pagesia per part del Grup Pollencí de Teatre. Els mestres són sempre mestres. Un Mestre de Mestres com Biel Majoral serà un referent fins i tot per a aquells que, com jo, mai no el vàrem seguir dins una aula. Bé, idò, el que deia: "La cultura, a Mallorca, sempre ha estat de les dones", la sentència té força, però, sobretot, té fonaments. Així em repicava dins el cap, anit passada, asseguda dins els Claustre de Sant Domingo, mentre veia la comèdia de n'Aineta. Vagi per endavant la bona feina de l'equip al complet, des del director escènic, Rafel Trias, com del director musical, Damià Sales, i la co-directora coral, Fca. Immaculada Cifre, així com tots aquells que, entre bambalines, han donat forma a la cinquena posada en escena d'aquest musical pollencí. Enhorabona a tots! Dit això, tornem al tema de les dones que, francament, em va sorprendre gratament. Les personatges d'Amor de pagesia, tant la Madona com na Margalida i n'Aina tenen papers molt més íntegres que els homes. La Madona, molt ben interpretada per Nora Tugores, demostra una sensibilitat i una visió molt més avançada que el seu home, l'amo en Tòfol. Més dialogant, més oberta, més intel·ligent... Sí, aquella expressió tan nostrada de "la madona duu el maneig" està pensada per a dones com la Madona que recrear Pere Melià. La seva filla, na Margalida, representada per Marta Ferrer, és un altre model de dona; una al·lota que, amb els ulls del segle XXI, pot semblar pàmfila, però que, enmig de tot, sap mantenir-se ferma amb allò que vol: compartir la vida amb el seu estimat Gabriel. Cert que el personatge de na Margalida, tot i ser protagonista de l'obra, queda diluït per la potència de la Madona i, molt especialment, del personatge de n'Aina. N'Aina és la personificació de frescura, una al·lota llambrina i atrevida, que gairebé no ha envellit des del 1942 ençà. Repetesc tots els actors fan una interpretació excel·lent, però no em puc guardar dins el tinter que veiet com Clàudia Martorell Pareja donava vida a n'Aina em va fer l'efecte que estava davant aquella mítica Aina Siquier que estrenà Amor de pagesia i, segons diuen, fou responsable que la gent batiàs l'obra de Pere Melià com a "la comèdia de n'Aineta". Molt bona feina, Clàudia! No puc avançar sense deixar clar que Amor de pagesia no és una comèdia feminista ni prop fer-s'hi, tanmateix, però, les dones tenen un discurs més modern o, si més no, més entenedor per al públic actual. Ben segur que els homes són personatges molt més rodons. L'amo en Tòfol (Joan Rafel Covas) té una evolució, en Gabriel (Jaume Miquel March) argumenta tot allò que pensa i en Pau (Tòfol Llompart) entre el tartamudeig i la vestimenta, camufla la vivor dels "puta" en el sentit mallorquí del terme. Ara bé, és Don Andreu (Jordi Palau-Ribes), segons el meu parer alter ego de Pere Melià (un de tants pollencins que va anar a fer les amèriques i en tornà ric d'enyorances envers el seu poble), qui posa el discurs de fons d'Amor de pagesia. Pinzellada a part es mereix el Senyor Metge, un petit paper amb un gest gran. L'entranyable homenatge a Don Jaume Autonell, estimat metge pollencí que es posà en la pell del personatge ara representat per Joan Vadell, l'any 1998, quan el Cor de Pollença va representar Amor de pagesia. Unes bones bamballetes! Per acabar, vull tornar recordar que una funció teatral és sempre una tasca en equip. En aquest cas, el Grup Pollencí de Teatre amb l'acompanyament d'una orquestra i un cor, petits, però d'un nivell professional i la col·laboració de la Banda de Música. De fet, el repertori musical d'Amor de pagesia arriba al cor de qualsevol pollencí, sobretot per aquestes dates patronals. Així que, posau-vos les ulleres amb el filtre de la Pollença dels anys 40 i, per poc que pogueu, anau a veure Amor de pagesia, avui o demà, o dia 29 de juliol, a les 21'30 hores, al Claustre de Sant Domingo. Si trobau entrades, és clar. Ahir, el pati de butaques estava ben atapeït. Podeu aconseguir-ne a través de ticketib o passant per l’oficina de l’àrea de Cultura, al carrer Pere Josep Cànaves, de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.