Del cantusseig al “Visca Pollença!”P+

Que el "Visca Pollença!" és l'himne de tots els pollencins ningú no ho dubta. Ara bé, mentre que alguns creuen que això ha estat així "tota la vida", altres saben que el "Visca Pollença!" és un dels temes musicals d'Amor de pagesia, la popular "Comèdia de n'Aineta", de Pere Melià i Jaume Albertí que aquest estiu posarà en escena el Grup pollencí de Teatre. Tothom està d'acord en què Amor de pagesia és un musical, una sarsuela pollencina. Per això mateix, hem parlat amb el director musical, Damià Salss, i la directora coral, Francisca Immaculada Cifre, per parlar sobre un dels principals fonaments de la comèdia de n'Aineta: la música. La música d'Amor de pagesia de 2025 L'any 1998, la darrera vegada que es va representar Amor de pagesia, el músic Damià Sales formava part de l'orquestra. Aquesta vegada és el director musical, funció que ja va exercir el 2022 quan el Grup Pollencí de Teatre posà en escena de Somnis de pescador de Miquel Bota Totxo. Com aleshores, la feina de Sales ha treballat a partir de les partitures originals. En aquest sentit, explica que les partitures d'Amor de pagesia "eren per a banda. Nosaltres, les interpretarem amb piano, trompeta, percussió, flauta, clarinet i baix elèctric. Per tant, més que arranjament, he fet una reducció de la partitura original", puntualitza Sales qui assegura que "tenc molta confiança amb els músics". Els músics fa temps que tenen les partitures, però ha estat durant els mesos de juny i juliol, quan han intensificat els assajos. Per la seva banda, el cor ha pogut assajar damunt "damunt una base tecnològica, amb la qual cosa, quan comencem a assajar plegats, no serà tan diferent", explica Sales. Fet i fet, Damià Salas parla de "petites modificacions" com "la presència d'un baix elèctric o d'una bateria que donen un aire més modern". Per altra banda, avança que "hem llevat el tema de Les porgueres amb què s'obria la comèdia i l'hem substituïda per una obertura més operística. Sí que hem deixat L'Alborada i la Cançó del Tafoner que obrin el segon i tercer acte". Per la seva banda, Immaculada Cifre amb el costat del mateix Damià Salas fa més de mig any que treballa la part coral. "Cada divendres, assajam amb el petit cor que ja va cantar a Somnis de pescador. Bé, hi ha algunes noves incorporacions. Ara bé, mai no hi som tots, sempre falta algú. Però bé, és un cor petitet, però hi ha totes les veus i es pot cantar ben igual que si fos un cor, però reduït de persones", explica Cifre. Amb les veus solistes, "vaig quedant amb n'Aineta (Clàudia Martorell) i na Margalida (Marta Ferrer), perquè els solistes homes viuen per Barcelona. Ara bé, en Jaume Miquel March sap el paper, perquè ja va fer de Gabriel quan jo vaig ser na Margalida", comenta Immaculada Cifre. "Quan arribin els catalans haurem d'intensificar els assajos!", exclama Immaculada a l'hora que manifesta que ara comencen els assajos de bons i de veres, sobretot amb els solistes. Un repertori familiar Músics i cantants d'Amor de pagesia interpreten un repertori d'allò més familiar per al públic pollencí. I és que, més enllà del "Visca Pollença!", qui més qui menys ha entonat allò de "Aineta si tu em volies, ens podríem casar..." o "Res més que fer ja ens resta..." o altres cançons que, amb els anys, han anat arrelant en el cançoner popular pollencí. Bono, idò, tots aquests i altres temes formen part d'Amor de pagesia i foren cantussejats per part de l'autor de l'obra, Pere Melià, a l'autor de la música, Jaume Albertí. En aquest sentit, el polític i intel·lectual Josep Melià, que era fillol de Pere, explicava que "a la nostra família no es concebia cap mena de festa sense tornar a cantar les inspirades cançons de n'Aineta. Era fama, entre noltros, que el padrí Pere les havia entonat davat davant, i el mestre Albertí les havia passat en solfà afegint-hi els detalls tècnics. Això ha fet que tant les meves germanes com jo mateix estiguem totalment lligats a l'obra, al seu esperit i a les seves cançons. Aquella sarsuela, per tant, era com un patrimoni". Dit això del "patrimoni", el mateix Melià conclou que Amor de pagesia és "símbol del pollencinisme [la cursiva és seva] més abrandat". "Recordada i cantada" Per la seva banda, un altre testimoni escrit sobre n'Aineta, aquest per part de Ramon Reig, apunta que "les cançons són tan aferradisses que l'endemà les treballadores de les fàbriques de catifes de Can Morató i de la ràfia de Can Siquier... ja cantussejaven les hermoses melodies d'aquesta costumista sarsuela pollencina. També és de l'obra el "Visca Pollença", que ha esdevingut himne pollencí i que tots coneixem. Per les festes assenyalades, tant la Banda Municipal com el Cor de Pollença, ens brinden aquesta sentida peça musical plena de poesia". De fet, Reig assenyala que, en les diferents posades en escena, i amb aquesta seran sis les vegades que s'haurà representat Amor de pagesia, sempre hi ha hagut un director del cor i un de la part musical, a més del director teatral. Aquest 2025, el director musical serà Damià Sales Fanals, mentre que la direcció coral anirà a càrrec del mateix Damià i de Francisca Immaculada Cifre Cànaves. Reig explica que el compositor musical "va ser Don Jaume Albertí, per això més sentiment encara hi posava a l'hora de la interpretació de les peces musicals. Ho volia perfecte". Don Jaume Albertí va ser el director de la Banda de Pollença durant molts anys. I conclou que "aquesta obra reprsenta la forma de sentir del poble de Pollença, per això és recordada i cantada". Efectivament, al segle XXI, les cançons de la comèdia de "N'Aineta" formen part de la memòria musical col·lectiva. Tal vegada, és més difícil trobar algú que recordi l'argument ni que sigui per les amoretes no correspostes que en Pau dedica a n'Aina, o l'amor sincer entre na Margalida i en Gabriel. Finalment, si Josep Melià parla de la sarsuela com a patrimoni de Pollença, Miquel Bota Totxo coincideix amb Ramon Reig en què Amor de pagesia és "avui recordada i cantada per generacions que han tengut la ditxa de veure-la representada i per aquelles altres que han crescut i han sentit cantar les hermoses romances". Així ho deia en un acte d'homenatge que es va fer a l'autor del text, Pere Melià, després de la seva mort. Com Josep Melià, Miquel Bota anota que "Pere Melià cantussejava a Don Jaume [Albertí], sessió darrere sessió, aquell miracle propi de lletra i tonada. I Don Jaume convertí en harmonia, composició i orquestració: una partitura que ha arribat al moll dels ossos de tots els pollencins, amb bella música de romaces i duettos populars i amb la marxa "Visca Pollença", que ha esdevingut l'himne popular de la vila. Com a preludi dels tres actes hi ha respectivament, el ball de "Les Porgueres", "L'Alborada pollencina" i "La cançó del tafoner". A mode de curiositat, Bota afirma que "el naixement de l'obra és també anècdota" i concreta que "l'apartat que féu amb els seus germans Miquel i Joan i En Rafel Covas, tirant per la carretera de Ciutat. Allà, entre "la pica de na Flo" i "Son Brull. En Pere els cantà els números melòdics"