Els nostres noms de lloc: Caracas

Juan M. Torres Velasco Caracas és el nom popular que rep una urbanització situada entre el carrer del Roser Vell, Mallorca i el Garroverar, a l’oest de la vila. Inicialment era coneguda com urbanització Can Plomer, perquè s’assentava damunt terrenys que, segons el Capbreu de l’Hospital de 1657, eren coneguts com a Son Plomer (i també So na Thomasa), propietat de la senyora Catharina Martorell i Petro. De totes formes, no fou fins molts d’anys més tard, el 1957, quan aquest indret va assolir la importància urbana que té en el dia d’avui. La causa no fou altres que la peculiaritat en què es va desenvolupar la seva construcció. En efecte, a les Actes Municipals de 20 de març de 1957 el batlle Martí March, va donar compte de la visita rebuda per part de la cooperativa de vivendes “Cuatro Santos Coronados” de Pollença, amb el propòsit de demanar ajuda a l’Ajuntament per construir habitatges de Renda limitada. Després, en acta municipal de 29 d’abril del mateix any s’acordà un concurs per a l’adquisició de 1.600 m², per a construcció de 10 vivendes de Renda Limitada. I el 22 d’octubre següent es va adjudicar la compra de terrenys Can Plomer per a aquesta finalitat a Jerònima Riera Suau, a 70 pessetes m². Finalment, com consta en acta de 20 de novembre de 1957, la cooperativa acceptà els terrenys i l’adquisició dels mateixos per 112.000 pessetes. Així podem veure el naixement d’aquesta urbanització, coneguda també com “les deu cases” perquè inicialment foren deu els productors que s’ajuntaren per a aixecar els habitatges (Antoni Cifre, Guillem Capllonch, Jaume Martí, Gabriel Villalonga, Ignasi Cabanellas, Gabriel Marquet, Guillem Vives, Jaume Cabanellas, Antoni Palou i Joan Vives). Més tard, i a causa de la llunyania del centre del poble, aquesta zona va ser anomenada “Caracas”, nom de la capital de Veneçuela. El topònim mai ha assolit l’estatus d’oficial, encara que figuri a alguns plànols informals i encara continuï acceptat popularment. Les obres començaren dia 14 de febrer de 1959 i acabaren el mes de novembre del mateix any, en què els propietaris se les varen adjudicar mitjançant un sorteig. Cal afegir, que la cooperativa de constructors havia pres el nom en honor dels seus patrons, els “Quatre Sants Coronats”, que recorden als màrtirs Claudi, Castori, Simforià, Nicòstrat i Simplici. Eren escultors de Sirmium (Sèrbia) i van ser morts a Pannònia (Hongria), sota la dominació romana, quan no varen voler fer una estàtua d'un déu pagà per a Dioclesià ni oferir sacrificis als déus. L’emperador va ordenar tancar-los en caixes de plom i llençar-los al mar, cap al 287, o al riu Sava; tot i que segons altres versions, va ser el 305. Curiosament, Simplici, que no era un dels escultors, va ser mort amb ells. Precisament va ser el nom de la cooperativa, és a dir “Cuatro Santos Coronados” el que dia 24 d’abril de 1961 l’Ajuntament va donar al nou carrer on s’havien construït els habitatges. En aquesta mateixa sessió, a la Mare Alberta se li dedica el carrer que va des del carrer de Sant Jordi al de les Barques, actualment conegut com a carrer d’Albuqassim-al-Bullansí, nom que va prendre el 1969. Tanmateix no va durar molt, ja que al Ple municipal de 10 de juny de 1963 es va acordar donar el nom de Mare Alberta a la prolongació del carrer de Gonçal Ferragut”. És a dir, es canviava el nom dels Quatre Sants, pel de la Mare Alberta, -Gaietana Alberta Giménez Adrover (1837-1922), com encara es manté en l’actualitat. No descobrim res, si diem que es tracta d’una important educadora, la qual dirigí durant 40 anys l’Escola de Magisteri Femení (Escola Normal de Mestresses) de Balears. També fou fundadora de la Congregació de Religioses de la Puresa, que el dia d’avui té cases dedicades a l’ensenyament en diferents països. Per això mateix, va ser proclamada Filla il·lustre de Pollença, poc temps després de donar-li el carrer, el 29 de desembre de 1964. Però Caracas és més que el carrer de Mare Alberta, tot i que aquest formàs la via inicial, com va ja dir Bartomeu Joy Reynés en el pregó de les festes de la Patrona del 2002. Concretament, els altres carrers són, per orde d’aparició, el dedicat el 10 de juny de 1963 a Fra Juníper Serra (evangelitzador i fundador de 21 missions a Califòrnia); el de Joan Vives Rotger, acordat l’ 11 d’octubre de 1965 en honor al batle de la segona meitat dels anys vint, conegut com l'amo en Joan Vives, de can Vicens o Pinyano; i el carrer que el 25 d’octubre de 1979 va ser atorgat al Canonge Mateu Alzamora Tauler. Cal precisar que aquest Rector de Pollença ja tenia un carrer a la vila, concretament l’actual carreró del Vent des del 20 de juny de 1925; però durant els primers anys de la Transició política, el 6 de juliol de 1978, es va decidir afegir-li “abans de”, en aquest cas del Vent. Tanmateix, el 1979 es va recuperar definitivament l’antic topònim “del Vent” i el Canonge Alzamora fou enviat a Caracas, és a dir, a les afores del poble.