Si alguna vegada has caminat per aquesta cala potser has sentit el meu nom en el ventP+

Jo som Maria Junyent, i aquell dia, mentre el sol s'apagava entre les crestes del Cavall Bernat, un impuls em va dur a enfilar-me dalt de les roques. El meu oncle Oleguer, càmera en mà i mirada de pintor, va dir: “No et moguis, Maria. Allà, a damunt la pedra, pareixes una estàtua que escolta el silenci de l'illa.” Acabava de començar la dècada dels anys vint, i a l’illa encara s’hi trobava aquella llum daurada que tant estimava l’Oleguer, que més tard pintaria aquestes muntanyes com també feren altres pintors arribats a aquestes contrades. Encara no sabíem que aquell paisatge, que per a nosaltres era nou i extraordinari, s’estava convertint en postal, en record, en patrimoni. Ell havia comprat una finca a Llucalcari el 1919, i jo sabia que aquell tros de món era ja part seva. Per això, aquesta fotografia la va acabar al seu llibre, «Mallorca, fotografías de la "Isla Dorada", un títol que deia molt més del que semblava: Mallorca com un somni, com una promesa. Ara em veig dalt d’aquella roca, amb el vestit d’estiu i el capell per protegir-me del sol, i em pregunto si sabràs llegir-hi el que no es veu: les converses que vam tenir en silenci, la calma abans que el món canviés, la intimitat d’un paisatge que ja començava a ser mirat com un tresor a conservar. Si alguna vegada has caminat per aquesta cala i el vent t’ha xiuxiuejat un nom desconegut, potser era el meu. Potser encara hi sóc, aturada com aleshores, esperant que qualcú, com tu, torni a mirar. Aquestes memòries imaginades de Maria Junyent ben bé podrien haver estat escrites per ella i han estat inspirades en una fotografia real capturada cap al 1920 a Cala de Sant Vicenç. L’autora d’aquestes imaginàries paraules va existir: Maria Junyent (1901 – 1981) va formar part de l’ambient artístic català i era neboda d’Oleguer Junyent i Sans (1876 – 1956), reconegut escenògraf, pintor, col·leccionista i fotògraf. Va ser ell qui va fer aquesta fotografia durant una de les seves llargues estades a Mallorca, poc després d’adquirir una finca a Llucalcari, l’any 1919. La imatge forma part del llibre Mallorca. Fotografías de la Isla Dorada (~1920), una obra coral publicada al voltant de 1926, on Junyent recull fotografies pròpies i d’altres autors, com Bestard, Dot, Vidal i Mas. El volum reflecteix la fascinació modernista per una Mallorca idealitzada, encara rural i lluminosa. Actualment, aquesta fotografia es conserva a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, dins del fons Oleguer Junyent, que conté més d’un milenar d’imatges que ens apropen a la mirada artística i íntima d’un home apassionat per l’art, la bellesa i la memòria visual del seu temps.