Neteja i ordre: com decidir què llençar i què noP+

Eva Remolina – AMIC Amb el pas del temps, acumulem objectes a casa que, sense adonar-nos-en, omplen espais i generen una sensació de saturació. Fer neteja i desfer-se del que no ens serveix no només ajuda a mantenir l’ordre, sinó que també ens aporta claredat mental. Però, com saber què conservar i què llençar? Aquí t’expliquem algunes claus per prendre decisions amb practicitat i coherència. 1. Pregunta’t si realment ho fas servir. El primer pas és sincerar-se: fa més d’un any que no ho utilitzes? Si la resposta és sí, potser ja no és necessari. Objectes com roba, estris de cuina, aparells electrònics o decoració que fa temps que no toques poden estar ocupant un espai que es podria aprofitar millor. 2. Té un valor sentimental real o només culpa? Molts objectes es conserven per nostàlgia o perquè ens sap greu llençar-los, sobretot si ens els ha regalat algú. Però és important distingir entre un record amb valor real i un que només arrosseguem per compromís. Si el record viu dins teu, no necessites que un objecte t’ho recordi cada dia. 3. Aporta valor o només ocupa lloc? Una bona manera de triar és fixar-se en si l’objecte millora la teva vida diària. Et fa sentir bé? És útil? Està en bon estat? Si no compleix cap d’aquests criteris, probablement és hora de deixar-lo anar. 4. Fes servir la regla del "sí rotund o no." Aquesta tècnica, molt recomanada per minimalistes i experts en organització, diu que si un objecte no et fa dir un "sí rotund", la resposta és un "no". És una forma senzilla i efectiva de filtrar el que realment importa. 5. Revisa si pots donar-li una segona vida. Abans de llençar res, pensa si algú més ho podria aprofitar. Hi ha moltes associacions, mercats de segona mà i plataformes digitals on pots donar o vendre allò que ja no fas servir. Donar una segona vida als objectes és també un gest sostenible. 6. Estableix un sistema de revisió regular Un cop hagis fet una primera tria, és bo revisar cada cert temps (per exemple, un cop cada temporada) què tens i què ja no et cal. Això evita que la casa torni a omplir-se d’allò que no aporta valor.