TEIXIT ASSOCIATIU

Cases que no existeixen arriba al final de la primera fase

Cases que no existeixen és un projecte de recerca de Miquel Rosselló, estudiant de planificació urbana al Massachusetts Institute of Technology (MIT), amb el suport del PKG Center del MIT, que ha conclòs la seva primera fase. Durant part del mes de desembre i tot el gener, s’ha dut a terme a Pollença un procés participatiu sobre les construccions en sòl rústic al municipi. L’objectiu d’aquest procés era detectar quines eren les inquietuds dels pollencins i pollencines respecte a les construccions en sòl rústic, amb la voluntat de fer-los partíceps en la definició d’una recerca que ara engega. En altres paraules, que fossin ells qui definissin quines preguntes la investigació ha de respondre per tal de poder posar dades als temes que realment importen a l’hora de tractar aquest tema.

El procés participatiu i els seus resultats

Un total de 47 pollencins i pollencines han participat en el projecte, a través de 16 accions. S’han realitzat 8 entrevistes a persones destacades del sector del lloguer vacacional i de l’activisme ecologista, s’han fet accions als mercats dominicals del 29 de desembre i 5 de gener, i s’han visitat 3 zones de sòl rústic, parlant amb els veïns i veïnes. Tot això va culminar en un fòrum ciutadà el dia 11 de gener on van participar unes 15 persones del món polític, econòmic i social del municipi, així com ciutadans
interessats.

Del procés es van recollir 133 preguntes de recerca, reflectint les inquietuds que romanen sense resposta respecte a les construccions en sòl rústic a Pollença. La majoria d’aquestes preguntes es centraven en el lloguer vacacional i el medi ambient, essent aquests els dos punts més destacats.

El fòrum va tenir com a objectiu reduir aquestes preguntes a tres, amb una premissa clau: les construccions en sòl rústic no deixen de ser un model urbanístic vinculat al sorgiment d’un model turístic. Cada moment històric ha tingut el seu model turístic, que ha desembocat en una morfologia urbana concreta. Aquestes morfologies poden ser més compactes (com els entorns litorals de sol i platja del Moll) o més difuses, essent les edificacions en sòl rústic l’exemple més extrem de construccions de baixa densitat.

Així, la recerca s’emmarca en l’anàlisi de la construcció en sòl rústic en relació amb els models turístics i els sistemes urbans derivats.

D’aquí varen néixer les tres preguntes acordades al fòrum:

  1. Quines són les diferències del model turístic de lloguer vacacional en sòl rústic respecte d’altres models, especialment pel que fa a la qualitat constructiva, morfologia urbana i característiques de l’activitat econòmica?
  2. Quins recursos mediambientals consumeix, en aigua o mobilitat, el model de turisme “difús” del sòl rural pollencí respecte als models turístics costaners compactes?
  3. Ha augmentat o disminuït la rendibilitat del lloguer vacacional? Genera una concentració de capital en menys mans o afavoreix una distribució més equitativa dels recursos?

Les següents passes: Iniciem la segona fase del projecte

Amb les preguntes definides, ja s’ha començat a estructurar la segona fase de la recerca, que és l’anàlisi de dades. Aquesta és la cronologia que es seguirà:

  1. Anàlisi preliminar (primavera de 2025): Mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica, es generarà una aproximació a la tipologia edificatòria, la qualitat de les construccions, els serveis existents i la densitat de població resident i turista, comparant-ho amb entorns turístics més densos, com el Port de Pollença o Alcúdía.
  2. Anàlisi mediambiental (estiu de 2025): Es faran estimacions del consum de recursos (especialment aigua) i de la mobilitat en el sòl rústic de Mallorca, comparant-ho amb els recursos d’entorns urbans densos del municipi.
  3. Anàlisi econòmica (any 2026): Es calcularà la rendibilitat actual del model de lloguer vacacional en sòl rústic i el seu efecte redistributiu.

L’objectiu és respondre totes les preguntes amb dades concretes. La idea és tenir la recerca completada en un any i mig o dos, i poder-la presentar al poble de Pollença.

De totes aquestes preguntes, esperem usar la segona per publicar en revistes acadèmiques oficials i, per tant, serà la que estarà més desenvolupada. De tota manera, la idea és poder tenir una aproximació a totes.

A més, es preveu ampliar la recerca a altres regions per estudiar els impactes dels models urbans turístics en altres illes del Mediterrani o el Carib, cercant una visió internacional que situï Pollença i Mallorca en el marc de projectes globals.

Crida a la participació

Això encara no ha acabat! Esteu convidats a continuar participant en el projecte. Tant si esteu interessats en col·laborar, com si creieu que val la pena fer esmenes a les preguntes o teniu idees sobre com orientar la recerca, podeu contactar amb m_rosxam@mit.edu o al +34 671 558 524.

L’objectiu final és generar accions concretes. Molts dels participants, ja sigui per motius professionals o per activisme, esperen les respostes per impulsar canvis i replantejar què no funciona, i reforçar allò que sí. La idea és provocar un debat al poble que vagi més enllà dels debats actuals. A totes les persones que han participat, en nom de l’equip de recerca, gràcies de tot cor. Un etern agraïment al poble de Pollença per la paciència, la predisposició i la voluntat de formar part d’aquesta aventura.

El futur dels nostres pobles i entorns passa per debatre amb dades sòlides i rigoroses. Només així podrem prendre decisions informades que realment beneficiïn a tota la comunitat.

Publicacions relacionades

Deixa un comentari

Back to top button