El professorat de l’IES Guillem Cifre denuncia el cost i la manca d’autocars per a sortides escolars
Una cosa tan habitual i necessària per als centres educatius com fer sortides escolars s’ha convertit en una pràctica cada vegada més complicada. Diversos centres educatius ja han denunciat una situació marcada per l’encariment dels busos a uns preus inassumibles per a les famílies i per la manca de disponibilitat, especialment amb l’arribada de la temporada turística, fet que fa inviable organitzar sortides amb normalitat.
Ara ha estat el professorat de l’IES Guillem Cifre de Colonya de Pollença qui ha volgut fer públic el seu malestar a través d’un comunicat, en què alerten d’una problemàtica que afecta directament l’alumnat i posa en risc una eina pedagògica clau dins el sistema educatiu:
COMUNICAT DEL CLAUSTRE DE PROFESSORAT DE L’IES GUILLEM CIFRE DE COLONYA DE POLLENÇA SOBRE EL TRANSPORT EN LES SORTIDES EXTRAESCOLARS
El Claustre de Professorat de l’IES Guillem Cifre de Colonya de Pollença, manifestam la nostra preocupació i malestar davant la situació insostenible que vivim als centres educatius en relació amb el transport en autocar per a sortides i activitats extraescolars. Els alumnes estan arribant a pagar entre 14 i 17 euros de lloguer d’autobusos i quan comença la temporada turística resulta impossible trobar autobusos per realitzar sortides. Aquesta conjuntura està provocant la reducció i cancel·lació de sortides extraescolars que són una eina pedagògica fonamental, que permet als alumnes conèixer el seu entorn cultural, històric i natural, a més de fomentar la cohesió dels grups.
Sobre aquest tema a la mesa sectorial d’educació del 5 de març de 2026 la Conselleria va respondre que els centres ja rebem una partida per despeses generals, que, puntualment, podem utilitzar per reduir l’impacte d’aquesta despesa en les famílies. La resposta de l’Administració és profundament decebedora, perquè pretén traslladar als centres una responsabilitat que no els correspon, a més que això no soluciona el problema de la falta d’autobusos quan comença la temporada turística. Resulta incoherent que l’Administració suggereixi als centres que utilitzin la partida de despeses generals per compensar l’encariment de les activitats extraescolars, quan les mateixes instruccions de gestió econòmica limiten aquesta assignació a les despeses ordinàries de funcionament del centre. És a dir, es demana als centres que resolguin un problema estructural amb uns fons pensats per cobrir llum, aigua, material, comunicacions o manteniment, però no per sufragar activitats extraescolars. Aquesta posició no sols és contradictòria, sinó que trasllada injustament als centres i a les famílies una càrrega que correspon assumir a l’Administració educativa. Així, l’Administració no només evita afrontar el problema, sinó que ofereix una sortida aparent que, en la pràctica, és inviable. És una manera de desentendre’s de la situació i de deixar centres i famílies desemparats davant un cost cada vegada més difícil d’assumir.
Per tot això, exigim a la Conselleria d’Educació una intervenció immediata i efectiva davant una situació que s’ha tornat insostenible per als centres educatius i per a les famílies. No és acceptable que les activitats complementàries i extraescolars, que formen part de la formació de l’alumnat, quedin condicionades per l’encariment desmesurat del transport i per la manca d’autocars disponibles en ple calendari escolar. Aquesta problemàtica no es pot continuar presentant com una dificultat aliena a l’Administració, perquè té conseqüències directes sobre el dret a una educació de qualitat i en igualtat d’oportunitats.
Reclamam que la Conselleria actuï amb urgència per mediar amb el sector del transport discrecional de viatgers i adoptar mesures reals i immediates: l’establiment d’ajudes econòmiques específiques o de preus regulats per al transport escolar no obligatori, així com la creació de mecanismes que garanteixin als centres educatius una prioritat efectiva o un sistema de reserves d’autocars durant el curs, especialment en els mesos de final de curs, quan la situació esdevé més greu.
L’Administració no pot limitar-se a observar com el mercat expulsa els centres educatius de l’accés al transport ni traslladar aquest problema als pressupostos ordinaris dels instituts o a les butxaques de les famílies. Quan una illa com la nostra pateix conseqüències negatives derivades de la pressió turística, és precisament l’Administració qui ha d’intervenir per protegir els serveis essencials i garantir que l’educació no quedi subordinada a interessos econòmics externs. Si no ho fa, està consentint que sortides, visites i activitats pedagògiques quedin reservades només per als centres o les famílies que les puguin pagar, fet que vulnera el principi d’equitat educativa.
Necessitam, en definitiva, una resposta clara, valenta i urgent. Protegir l’educació vol dir impedir que les conseqüències del model econòmic de l’illa recaiguin, una vegada més, sobre els centres públics i les famílies. El contrari és assumir com a normal que l’alumnat de les Illes Balears tengui menys oportunitats educatives per motius estrictament econòmics i logístics. I això és inacceptable.
El Claustre de Professorat de l’IES Guillem Cifre de Colonya de Pollença
