EL BIQUINI, LA GUIXA I POLLENÇA

486

A Mallorca, el llombrígol es diu guixa. Això no vol dir que no s’usi el mot llombrígol. De fet, l’expressió “mirar-se al llombrígol” conviu perfectament amb la locució “tenir la guixa girada per amunt” o “haver nascut amb la guixa per amunt”.

Tant si li deim guixa, llombrígol o melic, aquesta part del cos té certa relevància en la història del biquini, una peça de roba que, estiu rere estiu, triomfa a les platges i piscinies no només de Pollença, sinó del món sencer.

Si la memòria no em falla (cosa que ben bé podria ser), l’actriu Joan Fontaine (o va ser Ava Gardner?) va baixar a Pollença en biquini des de l’Hotel Formentor per visitar la famosa fàbrica de sabates i complements Daina. No cal dir que els empleats de can Siquier mai no oblidaren l’escena.

Tanmateix, però, la instantània s’escapà de l’objectiu de Planas Montanyà qui va documentar l’estada de Fontaine a Mallorca. Per tant, no sabem si l’actriu mostrava o no la guixa.

PUBLICITAT
L’actriu Joan Fontaine als jardins de l’Hotel Formentor. Foto: Planas Montanyà.

Sigui com sigui, als anys 50, el biquini ja era una peça imprescindible de l’equipatge per passar unes vacances al paradís. Brigitte Bardot, Rita Hayworth, Marilyn Monroe, Elisabeth Taylor… varen posar en bikini i mostrant la guixa!

Tanmateix, però, les pollencines no s’atreviren amb el biquini fins als anys 60, quan es va popularitzat aquesta peça de bany que, mica en mica, ha reduït roba i ha eixamplant el nombre d’usuàries despreocupades per la guixa.

L’any 1946, Louis Rénard va presentar els primer banyador de dues peces que deixava a l’aire la guixa. Pot semblar un doi! Però resulta que Rénard va tenir problemes per trobar una model que volgués lluir el bikini, justament perquè trobaven vulgar mostrar la guixa!

De fet, va ser la ballarina del Casino de París, Michelle Bernadrdini, la primera dona que va vestir públicament amb biquini.

El biquini pren el nom de l’atol de Bikini, a les Illes Marshall, a l’oceà Pacífic. Durant la Segona Guerra Mundial s’hi havien fet proves d’una bomba nuclear d’hidrogen. Rénard va comentar que la seva creació seria explosiva.

Antecendents

Abans de 1946, Jacques Heim ja havia presentat un vestit de bany de dues peces que deixava veure la panxa, però no la guixa. Aquella de peça de roba es dia àtom, en al·lusió a les petites dimensions del vestit de bany.

Tanmateix, però, els antecedents d’aquesta peça de roba es remunten molts segles enrere. De fet, a la vil·la romana del Casale, a Piazza Armerina (Sicília), entre altres impressionants mosaics, n’hi ha un, conegut justament com “el mosaic dels biquinis”, on es poden veure un parell dones amb dues peces de roba molts semblats als nostres biquini, mostrant la guixa i tot. Sembla ser que, a Roma com a Grècia, usaven aquesta indumentària per practicar activitats atlètiques.

Amb el cristianisme, el cos de la dona es va anar tapant, oblidant per complet aquell primigeni biquini romà amb tota la repressió que això implica.

A finals del segle XIX, els vestits de bany per a les dones ja eren de dues peces, però de roba i cobrien tot el cos amb la qual cosa resultaven molt incòmodes quan es banyaven.

A principis del segle XX, la nedadora Annette Kellerman va ser la primera dona en posar-se un vestit de bany d’una peça, sense mànigues i sense cames, i molt ajustat. Com sol passar quan una dona s’avança en el temps, va tenir problemes: l’arrestaren per vestir-lo en públic a Boston, Tanmateix, però, el sentit comú es va anar imposant i es varen començar a veure dones amb aquells vestits a platges europees com la de Formentor.

PUBLICITAT