REPORTATGES
-
Els colors a la toponímia pollencinaP+
Una branca de la Toponímia és la cromotoponímia
-
El rearmament militar: un càstig de Trump o una nova esperança per a Europa?P+
"Tenir una Europa forta és quelcom molt bo. Europa té molt esperit per la guerra d'Ucraïna" Qui és l'autor d'aquesta frase?
-
Sa cara afable, ara, tota somriuP+
El rector de Pollença aclareix dubtes sobre la intervenció realitzada ala Mare de Déu del Puig.
-
Reflexions sobre la restauració de la Mare de Déu del Puig
A partir de la polèmica restauració de la Verge de la Macarena de Sevilla, Mateu Cerdà Martín reflexiona sobre la restauració de la Mare de Déu del Puig.
-
Pollença fa 45 anys: 1a. quinzena d’agost del 1980P+
Miquel Àngel March s'endinsa en un nous episodis de Pollença fa 45 anys.
-
Festes abans de les festes de la PatronaP+
L'historiador Rafel Morro s'endinsa en "una festa religiosa extraordinària que es va viure a Pollença l’any 1855 i que s’entronca amb les festes de la Mare de Déu dels Àngels".
-
Rere las passes de Dragut. Els presoners de Dragut: veus d’un captiveri al MediterraniP+
Josep Àngel Cifre Vicens "Paparrí" descobreix històries reals de cristians capturats per Dragut al segle XVI que van sobreviure per explicar-ho.
-
Cronologia oberta del simulacre dels Moros i Cristians de PollençaP+
A aquest article mostram any per any els principals canvis que ha sofert el simulacre dels Moros i Cristians des de la seva creació. És una cronologia oberta a afegir més canvis passats o futurs. Creus que hi falta alguna dada important?
-
Els nostres noms de lloc: On s’han fet els combats finals del simulacre de Moros i Cristians?P+
Juan M. Torres Velasco Les primeres dades que tenim de la celebració del simulacre de Moros i Cristians les trobam en el llibre d’actes de l’ajuntament de Pollença, de 8 de juliol de 1860 quan, en sessió ordinària, es dona permís als obrers de la Patrona “para hacer la fiesta de la misma en el simulacro de los moros”, prèvies…
-
Joan Gornals, batle reial, i els jurats de la desgràciaP+
A través dels comptes de despeses i ingressos que apareixen al Llibre de Clavaria de l'any 1550 al 1551, Maria Rosa Albis constata com de violent fou l’assalt i el gran nombre de víctimes que ocasionà en els dos bàndols..