Cronologia oberta del simulacre dels Moros i Cristians de PollençaP+

Joan Martorell Cada vegada que es proposa introduir un petit canvi en el Simulacre dels Moros i Cristians de Pollença, ressonen veus que s’alcen amb força, com si s’hagués profanat una tradició sagrada i immutable. Però si una cosa demostra la història és justament el contrari: que el Simulacre ha estat -i continua essent- fruit de múltiples transformacions, més o menys profundes, que han fet possible la seva pervivència. Com assenyala el sociòleg Edward Shils, les tradicions que sobreviuen són aquelles que, adaptant-se, mantenen viu el seu sentit per a cada generació. Tancar-se als canvis, per contra, equival a condemnar la festa a l’extinció per fossilització. Amb aquest esperit, presentam una cronologia que recull els principals canvis que ha sofert el Simulacre des dels seus inicis, coneguts fins avui. No és una relació exhaustiva -seria gairebé impossible fer-ho- sinó una primera aproximació que destaca aquells moments que, al parer de l’autor, han marcat una inflexió significativa. Queden fora, per ara, centenars de detalls igualment rellevants, com ara la primera vegada que els càrrecs moros pronunciaren un discurs abans de l’atac, els nombrosos canvis en la sortida de l'Ajuntament Vella, o el moment en que, mitjançant barreres humanes, s’aconseguí crear un gran espai a la plaça de la Almoina per representar el primer enfrontament entre Joan Mas i Dragut. Aquest treball no hi renuncia, però la manca d’espai i temps ens obliga a delimitar-lo. Potser, però, aquesta cronologia esdevindrà un esquelet sobre el qual bastir una versió més completa que faci justícia a la vitalitat i a l’evolució dels Moros i Cristians. Les dades que apareixen a continuació provenen majoritàriament de les investigacions del doctor en història Pere Salas, tant del seu llibre Història de Pollença. Segle XX com de les seves nombroses col·laboracions per a Punt informatiu Pollença. També s’hi han incorporat altres aportacions de diferents autors, molts d’ells també col·laboradors del PiP. En cada entrada de la cronologia s’indica l’autor i el títol de l’article. D’altra banda, i donada la gran quantitat de continguts provinents del llibre Història de Pollença. Segle XX, es considera que totes les dades que no inclouen referència explícita tenen aquest llibre com a font principal. Cronologia - 1857 o 1859: Es produeix la primera festa de Moros i Cristians descrita, amb Ramon Picó i Campamar participant-hi com a "moret". Els espais de la festa són molt similars als actuals. Començant a la plaça de l'Almoina, passant per sant Jordi i acabant al Camp d’en Campos. Les dones, armades amb filoses, hi participen activament. (Pere Salas. El primer Simulacre de Ramon Picó i Campamar (I). article PiP) - 1864: La major part de la festa cívica de la Patrona es deixa de celebrar, i entre els actes que no es fan figura el simulacre de Moros i Cristians. El motiu és la crisi econòmica que pateix Pollença. (Miquel Ripoll. Pregó de la Patrona de 1997). - 1882: Es recupera el Simulacre de Moros i Cristians, molt semblant a l’actual. La recuperació de la festa és iniciativa d'intel·lectuals pollencins, com Antoni Mª Cerdà, Mateu Rotger i Miquel Costa i Llobera, Joan Guiraud o Ramon Picó i Campamar. (Francesc Serra de Gaieta. Aportació a la Història de Pollença). - 1882. Primera referènciaa l’Ajuntament vella, que surt de can March, després conegut per can Nogués (Salas. El primer -o el segon- simulacre (i II). article PiP). - 1889 i 1891. No és fa el Simulacre de Moros i Cristians per motius econòmics (Miquel Ripoll, pregó). - 1903: Els combats finals del simulacre es realitzen al Camp de les Monges. - 1912: L'Ajuntament retira la seva aportació econòmica a la Patrona, però obreries i particulars salven la part cívica de la festa, entre ella el Simulacre. - 1915-1917: El Simulacre de Moros i Cristians deixa de celebrar-se, per mor de la crisi econòmica i de subsistències que vivia Mallorca. - 1918: Els Moros i Cristians tornen a fer acte de presència, celebrant-se de forma continuada fins al 1932, amb la parcial excepció de 1925. - 1925: El Simulacre se substitueix per una desfilada de carrosses, per manca de participants. - 1926: Els combats finals del Simulacre es realitzen al Camp d'en Brull. - 1930: S'ofereix entrada gratuïta a la revetlla del 3 d'agost als participants del simulacre com a incentiu. - 1931: El diari Adelante, de caire republicà i d’esquerres, manifesta una postura contrària al simulacre, considerant-lo incitador de guerra. - 1932: La festa del 2 d'agost deixa de ser oficialment festiva. El Simulacre no se celebra per decisió municipal. - 1933: El 2 d'agost es reinstaurat com a dia festiu. Però el Simulacre es programa però es cancel·la per manca de participants. - 1934: El Simulacre no es realitza tot i estar programat, per falta de participants. - 1936: S'acorda celebrar un programa mínim per la Patrona, que omet el simulacre de Moros i Cristians. - 1937-1940: Es decideix no celebrar cap festeig de la Patrona a causa de les circumstàncies de la guerra civil. - Dècada de 1930: El combat final passa per diferents escenaris. Des de ca les Monnares o el camp de l’Om fins a instaurar-se al camp de futbol de can Escarrinxo. Arran d’aquesta nova ubicació es llevarà més endavant la participació dels cavalls per raons higièniques. (Jaume March. L'escenari del Simulacre: Fites, Espais i Simbolisme. Article PiP). - 1942: El Simulacre es torna dur a terme. Es van oferir obsequis (tabac, pastes, licors) als participants com a incentiu - 1944 i 1948: El Simulacre de Moros i Cristians no es realitza per la dificultat de motivar la participació ciutadana. - 1949. El simulacre se celebra de forma ininterrompuda fins el 2020. - Inicis dels anys seixanta:. Els moros es maquillen amb colors grotescos, reemplaçant les barbes postisses o “pintades” amb carbó taps de suro cremat. - Anys seixanta: Desapareixen els cavalls del Simulacre. - 1962: El batle Bartomeu Siquier encarrega a Carles Got el disseny d'un nou vestuari per als moros representatius de pirates turcs, amb una aparença molt similar als que es veien al cinema en aquella època. (Felip Bennàssar. Vestits de Moro. Article PiP). - 1969: La Banda de Cornetes i Tambors del Regiment d'Infanteria Palma s'incorpora al cercaviles previ al simulacre. - Finals de la dècada de 1960: Es practica la baixada amb cordes de "cristians" des de balcons del carrer Major (Jaume March. L’escenari del Simulacre. Article PiP). - Inicis de la dècada de 1970: Ja cap cristià es tira dels balcons durant el simulacre. S'usa la denominació "rei moro" per al cap dels corsaris, en comptes de "Dragut". El vestuari de l'Ajuntament vella no té res a veure amb la història, usant la moda del segle XIX. El costum de pintar-se la cara amb colors grotescos s'estén entre els moros. - 1979: És el darrer any en què els participants reben un tiquet gratuït per a la revetlla. El nombre de participants augmenta considerablement (500-600). La disposició de la majoria dels cristians al llarg del carrers que donen al carrer Major, que s’anaven incorporant a mesura que el combat avançava en direcció a Sant Jordi, es perd. Progressivament, tots se situaran rere Joan Mas. - 1980: Les dones comencen a usar la "camisa de dormir de la padrina" durant el simulacre, una nova tradició espontània. - 1988: Se celebren les primeres eleccions dels càrrecs del simulacre dels Moros i Cristians. S'estrenen els vestits per als càrrecs dels Moros i de l'Ajuntament Vella, molt més versemblants a l’època històrica en què varen ocorre els fets. - 1989: i els anys successius s’aniran canviant fins arribar al model actual les eleccions als càrrecs del Simulacre. - 1998: Es planteja la recreació de l’alliberament de les dones captives a l’església de Sant Jordi, però la iniciativa no tira endavant per la polèmica i la manca d'inscripcions (Salas. La Dona i el Simulacre de Moros i Cristians. Article PiP). - 2000: Es compleixen 450 anys de l’atac corsari i es crea l’Associació 31, la qual instaura la hissada de la bandera mora al Puig del Beguins el primer dilluns després de les votacions, tot i que ja es feia amb anterioritat. L’associació 31M comença fer un acte commemoratiu anual el 31 de maig. La Banda de Cornetes i Tambors del Regiment militar Palma 47 deixa de venir i es crea la Tropa de Cornetes i Tambors del Soldà (Notícies diverses PiP). - 2001: Els canons de la Patrona són enviats al BOPE a Eibar per ser revisats i obtenir una guia, recuperant la seva legalitat (Salas, Els Canons de la Patrona. Article PiP). - 2003 i 2004: La banda de cornetes i tambors del Soldà avança fins a mitjans del carrer Major (abandonant la seva posició “tradicional”. D’aquesta forma comprimeix molt més el simulacre. (Salas Vives, El primer –o el segon- simulacre (i II). Article PiP). - 2013: Les eleccions es realitzen davant el Claustre del Convent per obres a can Llobera (Eva Cerdà, De la “Tirania” a la Festa. Article PiP). - 2019: S’incorporen oficialment les dones al simulacre. El col·lectiu feminista La Mala Pècora proposa un "batalló" de dones armades amb filoses i falçons per al combat de Sant Jordi, sent acceptada la proposta i formant part de simulacre aquest mateix any (Margalida Cànaves. Nous ritus de la Patrona. Article PiP). - 2020 i 2021: No se celebra el Simulacre per mor de la pandèmia de la COVID-19. (Notícies diverses PiP). - 2022: Una nova normativa estatal prohibeix l’ús de les escopetes amb munició de fogueig al Simulacre i obliga a l’Ajuntament a llogar armes d’avantcàrrega -reproduccions històriques-. (Noticies diverses PiP).