Arquitectura per mirar d’una altra manerap+

Els dies 17, 18 i 19 d’agost, el Club Pollença va acollir una nova edició de la Setmana d’Arquitectura i Disseny. Tres jornades de ponències, projectes, idees, imatges i paraules —algunes més entenedores que d’altres— que varen servir, almenys a qui signa aquestes línies, per mirar l’arquitectura amb una mica més d’atenció. Perquè una de les virtuts d’aquest tipus de trobades és precisament aquesta: que, després d’escoltar arquitectes parlar de percepció, estructura, distribució, espais comunitaris o objectes, un ja no acaba de mirar de la mateixa manera els edificis que té davant. I a Pollença, com a qualsevol poble, d’edificis, espais i decisions urbanístiques per mirar i remirar no ens en falten. Vaig arribar tard a la primera jornada de la Setmana d’Arquitectura i Disseny del Club Pollença. Just a temps, això sí, per trobar Mariana de Delás explicant alguns dels seus projectes, molts dels quals partien d’estructures o edificis ja existents per donar-los una nova vida. O, si més no, això és el que vaig entendre a partir del tros de ponència que vaig poder escoltar. Quan vaig entrar, a la pantalla hi havia una imatge que em remetia a una mena de taula amb cadires i parasol, una espècie de moble que dies després vaig saber que era un moble per jugar a escacs a l’aire lliure. D’aquesta manera vaig entrar en unes jornades que, al llarg de tres dies, varen insistir sovint en la necessitat d’aprofitar, transformar i mirar d’una altra manera allò que ja tenim. El segon ponent de la jornada va ser Josep Ricart, d’Harquitectes. Ell es va centrar en un seguit de conceptes, entre els quals vaig apuntar el «percepte», vinculat a la percepció, com un dels objectius principals de l’arquitectura. Sempre en la línia de l’aprofitament, Ricart va anar parlant d’usos, de temporalitat, de sociabilitat i d’altres qüestions relacionades amb la creació dels edificis. En aquest sentit, el paper de l’estructura va quedar molt ben exposat com a part fonamental d’uns edificis que s’han d’adaptar a les necessitats que els depara el futur. L’exposició de Ricart va mostrar edificis que feien ganes de viure-hi, cosa que no és poca cosa. Tant Delás com Ricart varen parlar, a més, de projectes realitzats a Mallorca, un detall que sempre ajuda a acostar les reflexions arquitectòniques a una realitat que ens resulta més pròxima. La segona jornada va començar amb Juan M. Tizón, del despatx Ripoll-Tizón. De la seva exposició em va resultar especialment interessant allò de la «riquesa de la distribució desordenada» i també la idea d’«allò que no hem construït»: l’aire dels edificis, el buit que queda entre allò que sí que s’ha edificat i que, precisament per això, pot esdevenir espai comunitari. A continuació, la parella Sarquella Torres, de Banyoles, va prendre el relleu. Després de posar en context el seu despatx, varen exposar alguns dels seus projectes. I, a manera de curiositat, varen explicar una contarella que no em puc estar de reproduir. L’estany de Banyoles es nodreix d’aigües subterrànies. Per això, hi havia un personatge banyolí que assegurava que aquelles persones que desapareixien al llac compareixien a Mallorca venent cacauets. Coverbos d’aquests que a mi m’agraden. Ben interessant va ser l’explicació sobre les pesqueres de l’estany de Banyoles i el projecte de remodelació que han duit a terme en una de les zones de l’estany on el bany és permès. Els projectes de les escoletes, a Banyoles i a Bangkok, varen admirar molts dels presents. No debades, una assistent comentava a la sortida que li havia pegat plorera només de pensar en l'escoleta municipal que s'ha d'estrenar aquest curs a Pollença, on la vegetació és testimonial i els voltants estan dedicats a qüestions urbaníssimes, com ara l’aparcament de cotxes. La darrera jornada de la Setmana d’Arquitectura i Disseny del Club Pollença va començar amb l’exposició d’Alejandro Dumon, del taller/estudi Dos Monos. Va mostrar objectes ben interessants, com diverses sèries de cadires, per posar-ne un exemple. La seva exposició es deia «Pensar amb les mans» i, a més d’explicar la manera de treballar d’ell i de la seva sòcia, va ressaltar el terme «la mecànica poètica» per referir-se a uns objectes que a vegades creen amb voluntat artística i d’altres amb una intenció pràctica, però que sempre combinen aquests dos vessants. L’últim ponent va ser l’arquitecte David Kohn, que semblava ben interessant, però el sistema de traducció simultània no anava gaire bé i nosaltres ens n’havíem d’anar al concert del Festival. Que tot sigui dit de passada, es podria mirar de fer que no coincidíssin, perquè cada estiu estam igual: un concert coinicideix amb una jornada (posau-hi una careta somrient amb una gota de suor al front al costat d'aquesta proposta). Total, partírem abans d’hora i, de les cinc cases que havia d’exposar, en vàrem sentir dues que entenguérem d’aquella manera, perquè el meu anglès és d’un nivell patètic. De la petita casa dins una casa gran al Regne Unit, per raons idiomàtiques, no en vaig aplegar res gaire sucós. De la reforma d’un pis al carrer d’Avinyó de Barcelona, en canvi, em va resultar interessant la seva manera de treballar, d’inspirar-se i de resoldre els reptes que li plantejava cada projecte.

Arquitectura per mirar d’una altra manerap+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

El Govern consolida les actuacions de vigilància i neteja del litoral de Pollença

Publicacions relacionades

Àngels Moreno i Viktoria Yarchevska cerquen el podi al Mundial de piragüisme de PoznanP+

Pollença acull un taller d’escriptura impartit per Jorge Carrión

Bon resultat d’Àngels Llobera al Grand Raid des Pyrénéesp+

El Japó aterra a Pollença de la mà de la pintora Francesca Arcidiaco