Coves Blanques varen ser ahir el punt de major concentració de gent de tot el terme de Pollença per seguir l’eclipsi solar i la posterior posta de sol a l’horitzó. El camí es va convertir en un vertader romiatge de milers de persones que cercaven l’únic punt mínimament accessible del municipi on es podia veure tant el fenomen com la posta de sol a l’horitzó. Ja abans de començar, els pollencins que havien pujat a la zona podien gaudir d’un espectacle a part: el de la mateixa gent congregada.
Cap a les 19:00 hores, la Policia Local, situada al començament del camí, i Protecció Civil, davant l’entrada de les coves, ja comptabilitzaven unes 3.000 persones. Tota la zona compresa entre la part superior de les coves i el puig de l’Àguila va tenir capacitat per absorbir aquest volum de públic i permetre que tothom seguís l’eclipsi còmodament.
Un núvol va tapar el moment de la totalitat
Tot i que gran part de l’eclipsi es va veure perfectament, en el moment de la totalitat un núvol va impedir la visió completament. Aquest fet va convertir la posta de sol, amb el disc solar eclipsat parcialment, en el vertader espectacle de la jornada.
Més enllà de la Cala Sant Vicenç, l’expectació es va repartir per altres punts del municipi. Al Puig de Pollença es varen reunir prop de 300 persones, mentre que el Far de Formentor va ser un altre dels indrets elegits. A la mar, la zona al voltant del cap de Formentor s’omplí d’embarcacions, amb la concentració més nombrosa de barques situada a la Cuina del Moro, entre el Colomer i la punta de la Nau.
Desallotjament sense incidents però amb imprudències
Tot i la orografia abrupta de la zona de sobre de les coves, no es va produir cap incident greu. Un cop acabat l’eclipsi, els assistents varen anar desallotjant el lloc lentament, sense embussos ni nervis. Això sí, molts d’ells optaren per baixar de la muntanya camp a través, sense respectar els camins establerts.
Prop d’un 90 per cent de les persones congregades a Coves Blanques eren estrangers de totes les nacionalitats, mentre que els mallorquins representaven una minoria. Des de Protecció Civil hagueren d’atendre diversos problemes derivats de la manca d’equipament d’aquests visitants, que varen accedir a la muntanya sense el calçat adequat i sense aigua suficient. Els efectius d’emergència varen esgotar tota l’aigua que disposaven al dipòsit del vehicle de protecció civil i hagueren de curar ferides lleus causades per aquesta mala equipació.
I ara què?
Milers de persones peregrinaren fins a Coves Blanques per veure l’eclipsi solar total que va tenir lloc ahir horabaixa i que va ser visible des d’aquesta petita part del món.
Hi va haver qui va voltar la Tramuntana en barca per agafar un lloc a platea i altres que s’enfilaren a les penyes de Coves Blanques que, durant unes hores i des de terra pla, oferiren un perfil dentat pels cosserrins que omplien aquella llotja natural.
L’espectacle de l’any, tanmateix, també es va viure a les zones d’ombra.
Allà dalt, conten que se sentien idiomes d’arreu del món. Aquí baix, en canvi, planava un silenci gens agostenc.
El trànsit es va aturar. Les platges es buidaren en una hora en què encara feia molt bon estar a vorera de mar. Enmig de tanta tranquil·litat, el cel es va enfosquir per llevant i, després d’uns segons de fosquet i calma, per llevant mateix va retornar el llum.
Qui ho va veure culpa els núvols d’haver minvat l’experiència de l’eclipsi. Personalment, crec que el bombardeig informatiu va crear unes expectatives que estroncaren el misteri més que no els núvols.
Després de l’anestèsia de l’eclipsi, queden els balanços, els records, les fotografies i aquella sensació de buit que ens enfronta a aquella pregunta retòrica: «I ara què?».Eva Cerdà
