Notes sobre les almadraves del litoral pollencíp+

Francesc Canuto Bauçà L'almadrava és un art de pesca artesanal utilitzat principalment per a capturar la tonyina. Aquest tipus de pesca, actualment periclitat, es va practicar arreu de la costa mallorquina fins a la dècada de 1980, deixant en algun cas rastres toponímics d’aquesta activitat: Caló de s'Almadrava (Llucmajor); Punta de s'Almadrava (Alcúdia); Racó de s'Almadrava (Calvià, Llucmajor). Malauradament, en el litoral de la costa pollencina, el més llarg del territori insular, no hem localitzat cap rastre toponímic d’aital activitat. Solament disposam en aquest sentit, ja en el segle XX, de les llistes oficials de les autoritats de marina que regulaven d’alguna manera aquesta activitat pesquera. Seguint la relació i amb l’ajut d’algunes informacions orals hem redactat unes notes sobre aquesta antiga modalitat de pesca actualment desapareguda de les nostres costes. També constatam que amb la desaparició dels pescadors de més edat, darrers testimonis orals dels noms de lloc seculars, desapareix un món toponímic molt específic de la gent de la mar. No cal dir que és una tasca urgent recuperar els noms mariners tradicionals, en un intent de salvaguardar les senyes d’identitat dels pobles del litoral, d’un món cada vegada més globalitzat. L’almadrava, art tradicional de pesca L’almadrava és una xarxa de grans dimensions destinada principalment per interceptar el pas de la tonyina per devora la costa. L’almadrava mallorquina, que podia ser d’un o dos rotlos, coneguda oficialment com > no té res a veure amb les grans almadraves usades a la península. La descripció de l’ormeig tot seguint l’obra de Galmés (1989: 127) és aquesta: - “[...] Aquests ormeigs eren grossos i feixucs. Entre cap i coa els d’un rotlo tenien unes cent vint-i-cinc braces; ses nates eren cordes com un dit gros de gruixades, amb surades com sa mà i els ploms pesaven unes dues terces cadascun; les malles eren de cordellina de cànyom revenguda, d’uns tres mil·límetres de diàmetre i les malles d’un forc d’amples. Se midaven més que per la seva llargària, per quintars. Les almadraves anaven amarrades en terra pel cap de la coa i duien en terra un capser gros i ademés un a cada cap de rotlo amb un bon ram de mata. Anaven fondejats amb pedrals grossos que podia esser un mitjà o un cantó. Si tenien calats dos rotlos o cops, ademés dels pedrals dels caps duien fondejats nou ferros i si sols tenien un rotlo, set ferros; cada ferro duia sa corresponent grupi amb un capseret vistable. La cova se calava dreta d’en terra per fora i a n’al cap hi anaven el rotlo o rotlos, un per banda, on el peix quedava esmallat [...]. Per anar a calar i a treure, si la almadrava era de dos rotlos havien d’esser dos llaüts amb quatre homos embarcats a cadascun. Les almadraves se saupaven cada mesada per tenyir-les, com tots els ormeigs que s’empraven a la mar. La tinta se feia dins grans calderes, posant-hi mig sac d’escorxa de pi picada per uns docents litres d’aigo i si era temps de garroves verdes, si n’hi mesclaven deu o dotze terces de trossetjades [...]. A l’almadrava, si el temps ho permetia, s’anava a mirar-la cada dia de bon matí, aprofitant la calma de la mar i amb el vidre o tubo o tirant unes gotes d’oli se veia s’hi havia qualque tonyina esmallada o altre peix i tirant per les malles un parell d’homos se’l pujava fins que li arribasin per amarrar-lo per la cova amb una nata forta i llavors amb el ganxo tirar-lo a bord una volta desmallat [...].” Els peixos La tonyina (Thunnus thynnus L. 1758) és un peix que realitza cada any, a grans bancs, una llarga emigració des de l’Atlàntic nord a l’interior de la Mediterrània, per tal de fresar. Posteriorment fa la ruta a la inversa per tornar altra vegada a l’Atlàntic. La llargada de la tonyina és de 2 m. però excepcionalment pot arribar als 3 i pesar 500 kg. Les capturades a Mallorca amb l’almadrava solien pesar entre 15 i 70 kg. Segons les comunicacions orals, en un punt bo d’almadrava es podia pescar diàriament dues o tres tonyines de 50 kg cada una; deu o dotze 12 bonítols i cent o dues-centes melves. Els peixos que es poden capturar amb aquest ormeig, tot seguint les fonts orals, són aquests: Bonítol Sarda sarda (Bloch, 1793); Ca marí Galeorhinus galeus (Linnaeus, 1758); Cap-pla Liza ramada (Risso, 1826); Cinturó Alopias vulpinus (Bonnaterre, 1788); Círvia, cirviola, verderol Seriola dumerili (Risso, 1810); Emperador Xiphias gladius (Linnaeus, 1758); Guàrdia Civil Sphyrna zygaena (Linnaeus, 1758); Marraix o Marrajo Lamna nasus (Bonnaterre, 1788); Melva o Mèlvera Auxis rochei (Risso, 1810); Mussola Mustelus mustelus (Linneaus, 1758); Palomida Lichia amia (Linneaus, 1758); Pelegrí Cetorhinus maximus (Gunnerus, 1765); Pestiu Centrophorus granulosus;Salroig Isurus oxyrinchus (Rafinesque, 1810);Tauró blanc Carcharodon carcharias (Linneaus, 1758);Tintorera Prionace glauca (Linneaus, 1758). La pesca. El sorteig dels punts Les almadraves es calaven sempre al mateix lloc i el lloc concret era anomenat > segons la terminologia marinera. Ja en el segle XX, la temporada de pesca començava dia 1 de novembre i finalitzava dia 30 d’abril. Els punts de calament de les almadraves se sortejaven, cada any, a la Comandància de Marina de Palma i als districtes d’Andratx, Sóller i Alcúdia, entre els patrons que acreditassin ser propietaris de l’embarcació i de l’ormeig. Es comprovava el rol de la barca i un contramestre examinava l’ormeig. El sorteig sempre es feia dia 1 de novembre, a la mateixa hora a tots els districtes i es permetia que durant un període de quinze dies es canviassin els punts adjudicats, a conveniència dels patrons. Alguns punts com Cala Gat (Cala Rajada) i Na Pelada (Colònia de Sant Jordi), molt cobdiciats per l’exuberància de peix, se subhastaven entre els mateixos pescadors, evidentment sense el coneixement de les autoritats de marina. Els permisos de pesca finalitzaven als sis mesos, ja que el primer de maig s’efectuava altre sorteig per a calar soltes en el mateix lloc. Els punts d’almadrava de la costa de Pollença Aquests són els nou punts de la costa pollencina on es calava aquest art tradicional de pesca. Hem efectuat un recorregut itinerant del litoral, tot seguint el llistat oficial de les autoritats de marina dels anys 1944 i 1989. A banda d’aquests llistats, publicats per Oliver (1944) i Galmés (1989), respectivament, ens hem servit del magnífic treball de Salas & Torres sobre la Confraria de pescadors del Port de Pollença i d’anotacions puntuals de l’infatigable trescador de la serra Miquel Martorell. Finalment hem posat la nomenclatura oficial de cada un d’ells consignada al Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB). 1. El Munt de blat Es tracta d’un turó de 160 m. d’alçada. Aquest accident és un referent per al pescadors de Pollença, Alcúdia i de Cala Ratjada, els quals l’utilitzen sovint en el seu sistema d’enfilacions per a situar amb precisió el lloc de les pesqueres submarines. Al seu costat de llevant s’hi localitza el Racó d’en Borges i la cova homònima.1 L’obra de Miquel Martorell, (2011: 61) cita els patrons Francisco Vives i Francisco Pérez els quals anaven a calar l’almadrava al Racó d’en Borges i diu que encara en aquest indret hi ha restes d’un molí cabrestant que servia per estirar les xarxes. Presumiblement es tracta del mateix punt. Respecte del cabrestant hem de dir que era utilitzat per calar un ormeig anomenat xàvega o xàvega reial. (Vegeu més avall al punt 3, Punta de s’Illot). - Oliver (1944: 43), llistat de 1944: “Munt des Blat. Rosa de los vientos, N. 40º O con cerco al O.” - Galmés (1989: 118), relació de la Conselleria d’Agricultura i Pesca: “Cofradia de Pescadores de Puerto Pollensa. Puntos para el calamento de arte de soltas y almadravillas: Munt de blat.” NOTIB: el Munt de blat. 2. Punta de la Moneia Accident de la costa documentat al mapa de Despuig el 1785. - Oliver (1944: 43), llistat de 1944: “Punta Moneya. Rosa de los vientos, S. [en blanc] con cerco al SO.” NOTIB: Punta de la Moneia. 3. Punta de s’Illot Situada a l’Illa de Formentor, més coneguda com a Illa del Gerret pels pescadors pollencins, ja que en aquest indret per a la captura d’aquest peix hi calaven un antic art d’encerclament anomenat Xàvega o Xàvega reial, el qual s’havia de llevar des de terra amb l’ajut d’un cabrestant i de la nombrosa participació voluntària que hi volgués fer feina a canvi d’un ranxo de peix.2 El patró Mateu Albertí Coll llarg, afegeix que la xàvega també es calava al Niu de l’Àguila i a Cala En Gossalba (Salas & Torres, 2012: 118). - Oliver (1944: 43), llistat de 1944: “S’Illa. Rosa de los vientos, S. 45º con cerco al O.” NOTIB: Illa de Formentor. 4. el Celler Punt situat entre el freu de l’Illa de Formentor i Cala en Feliu. Al llistat elaborat per Francesc Oliver apareix amb la grafia Cellerot (?!). - Oliver (1944: 43), llistat de 1944: “S’Allarot. Rosa de los vientos, S. 10º O con cerco al SO.” - Galmés (1989: 120), relació de la Conselleria d’Agricultura i Pesca: “Cofradia de Pescadores de Puerto Pollensa. Puntos para el calamento de arte de soltas y almadravillas: Celler .” NOTIB: el Celler. 5. Cala en Forat Situat entre Cala en Feliu i Cala Murta. - Oliver (1944: 43), llistat de 1944: “Es Forat. Rosa de los vientos, S. 70º E con cerco al S.” - Galmés (1989: 120), relació de la Conselleria d’Agricultura i Pesca: “Cofradía de Pescadores de Puerto Pollensa. Puntos para el calamento de arte de soltas y almadravillas: Cala d’En Forat .” NOTIB: Cala en Forat. 6. el Castellet Conegut també com el Castellet de Cala Murta. Hi va pescar en Francisco Pérez i en Mateu Albertí Coll Llarg, els quals varen capturar un tauró blanc de dimensions considerables. Segons fonts orals era el millor punt i la pesquera més ben pagada entre els pescadors, que la subhastaven entre ells, sense el consentiment de les autoritats de marina. Prop del Castellet hi ha la Cova de Sant Domingo, dins la qual sembla hi habitava algun exemplar de vell marí, ja que els pescadors hi trobaven sovint restes de tonyines procedents de l’almadrava. - Oliver (1944: 43), llistat de 1944: “Castellet. Rosa de los vientos, N. 45º O con cerco al O.” - Galmés (1989: 120), relació de la Conselleria d’Agricultura i Pesca: “Cofradia de Pescadores de Puerto Pollensa. Puntos para el calamento de arte de soltas y almadravillas: Castellet.” NOTIB: el Castellet. 7. Morro del Pont Dins Cala en Gossalba. Era considerat un dels punts bons. El peix entrava costejant i trobava el rotlo a la sortida de la cala. A la banda de llevant de la cala hi ha la Cova del Vell Marí. Juntament amb la Cova de Sant Domingo on també hi habitava algun vell marí, els pescadors hi trobaven sovint restes de tonyines que havien furtat de l’almadrava. Hem de dir al respecte, que les destrosses ocasionades per aquest mamífer a les almadraves ajudaren a convertir-lo en una espècie perseguida. Per desempescar la tonyina o d’altres peixos, feia tres forats, un a cada aleta o mà davantera i l’altre amb la boca, els patrons en veure els tres forats, ja sabien qui era el ‘lladre’. Se’n duien les tonyines a la cova i sols es menjaven la ventresca, la part més saborosa de la tonyina.3 - Oliver (1944: 43), llistat de 1944: “Morro des Pont. Rosa de los vientos, S. con cerco al SO.” - Galmés (1989: 120), relació de la Conselleria d’Agricultura i Pesca: “Cofradia de Pescadores de Puerto Pollensa. Puntos para el calamento de arte de soltas y almadravillas: Morro del Pont.” NOTIB: Morro del Pont. 8. Cap de Clara Situat a la cala de Sant Vicent. - Oliver (1944: 43), llistat de 1944: “Cap de Clare. Rosa de los vientos, S. con cerco al S.” - Galmés (1989: 120), relació de la Conselleria d’Agricultura i Pesca: “Cofradia de Pescadores de Puerto Pollensa. Puntos para el calamento de arte de soltas y almadravillas: Cap de Clare.” NOTIB: Cala Clara. 9. el Colomer Agafa el nom de l’illot homònim de 116 m. d’alçada situat a la costa de tramuntana. El punt està arrecerat, situat a uns 400 m. del freu. 1 rotlo. És l’únic punt d’almadrava del litoral pollencí de la costa de tramuntana. Hi ha pescat Joan Domingo Torrandell (1914-1998) Moix. Ens comunicà que hi agafava tonyines, melves, bonítols, círvies, marrajos i algun guàrdia civil. També hi han pescat els Romins, antiga nissaga de pescadors pollencins. - Oliver (1944: 43), llistat de 1944: “Colomé. Rosa de los vientos, S. 40º E con cerco al S.” - Galmés (1989: 120), relació de la Conselleria d’Agricultura i Pesca: “Cofradia de Pescadores de Puerto Pollensa. Puntos para el calamento de arte de soltas y almadravillas: Colomer.” NOTIB: El Colomer. Referències bibliogràfiques - Canuto Bauçà, Francesc (2021). "Notes sobre la talassonímia de la mar de Pollença. Pescadors, caladors i senyes (I)." A: PUNT iNFORMATIU POLLENÇA, De l’1 al 15 d’Agost de 2021, pàg. XII. Pollença: El Gall Editor. - Canuto Bauçà, Francesc (2021). "Notes sobre la talassonímia de la mar de Pollença. Pescadors, caladors i senyes (II)." A: PUNT iNFORMATIU POLLENÇA, Del l6 al 31 d’Agost de 2021, pàg. 28-30. Pollença: El Gall Editor. - Galmés Riera, Antoni (1989). Cultura Popular Mallorquina. Aplec de pautes II. Manacor: Informacions Llevant S.A. - Habsburg-Lorena, Luís Salvador (1956). Las Baleares. La pesca II. Palma: Editorial Clumba. - Martorell Ramis, Miquel (2011). Fites i fetes. Trescant per la Serra. Palma: Impremta Goya. - Martorell Ramis, Miquel (2023). Els penya-segats marins cobren vida amb els pescadors de Deià, Sóller, Fornalutx i Escorca. Binissalem: Gràfiques Rubines - Oliver Billoch, Francisco (1944). "El patrón de pesca de Mallorca." A: Publicaciones del Instituto Social de la Marina (Servicio Cultural). Madrid. - Salas, Pere; Torres, Juan M. (2012). Història de la Confraria de Pescadors del Port de Pollença. Pollença: El Gall Editor. - Torres Velasco, Joan M. (2009). "Topònims costaners de Pollença des de la Conquesta fins al segle XIX." A: XXII Jornada d’Antroponímia i Toponímia (Pollença 2009). Pàg. 59-73. Almadrava de dos rotlos. 1. Topònim documentat al segle XIV. Segons Joan M. Torres Velasco (2009: 62) el topònim Cova d’en Borges o Covanborjas es localitza en un document de 1383, sobre la delimitació i fites entre les Alqueries d’Albercutx i Formentor. Som del parer que l’ètim aquest topònim està basat en l’àrab borg ‘torre de vigilància’ catalanitzada en borja. Paral·lelismes toponímics els trobam arreu del domini català: Borges del Camp (Reus) i les Borges Blanques o Borges d’Urgell (Lleida). Juntament amb l’hidrònim manacorí Torrent de na Borja o Borges, són ara per ara, els únics supervivents de l’àrab Borg d’arreu del territori insular. 2. Segons Oliver (1994: 48) la Comandància de Marina tenia assenyalats una sèrie de punts on solament es podia pescar amb aquest art. Són aquests: al districte de Palma, Cala Figuera, la Porrassa, Illetes, Porto Pi, el Gas i Can Pastilla. A Pollença: l’Illa de Formentor i el Munt del Blat. A Andratx: es Murter. 3. La ventresca de la tonyina era anomenada antigament ‘Sorra’. Hem localitzat aquest mot en un inventari post mortem del segle XVIII: -1770, juliol 6. Inventari dels béns de dona Maria Agnès Truyols Santjoan i Oms, viuda de don Ramon de Villalonga (Palma). En la botiga de la entrada. Ítem un barril de Sorra salada (ARM, protocol 6959, f. 177-201).

Notes sobre les almadraves del litoral pollencíp+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

El programa de les festes de Cala Sant Vicenç 2026

Publicacions relacionades

Pollença fa 45 anys: 1a. quinzena d’agost de 1981p+

Posar la salut auditiva en riscp+

El Consell de Mallorca destina 40.000 euros a la 65a edició del Festival de Música de Pollençap+

Qüestions de gènerep+