100 anys en un clic: La vall misteriosa i la fotografia viatgeraP+

Mou les fletxes amb el dit Els turistes que es veuen amb cor de pujar l’escalonada del Calvari, després de visitar l’oratori es dirigeixen a un mirador des d’on gaudeixen d’una espectacular vista de bona part del municipi de Pollença. Però la gran majoria tornen a baixar sense visitar un altre mirador al qual s’hi arriba per un discret caminet. Aquest mirador està just en el punt on comença la vall més extensa del municipi i mostra una vista privilegiada d’un dels racons més màgics (i infernals) del municipi: la vall d’en Marc. Però qui es va acostar a aquest indret per captar aquesta visió ara fa devers 100 anys no era un turista ni un fotògraf qualsevol. Guillem Bestard i Cànaves sabia on es dirigia a fer una fotografia que havia de ser sobretot descriptiva, ja que seria vista mar enllà de la nostra illa. La fotografia viatgera Curiosament, la imatge que recollim en aquesta secció no ha estat extreta del fons fotogràfic Bestard-Cerdà, adquirit recentment per l’Ajuntament de Pollença, sinó que forma part del fons fotogràfic de l’Editorial Albert Martín conservat a la Biblioteca de Catalunya. Albert Martín funda una editorial a Barcelona que durant la primera meitat del segle XX s’especialitzà en llibres de geografia, postals, mapes, guies de viatges… Per als seus llibres comptà amb la col·laboració d’un gran nombre de fotògrafs i un d’ells va ser Guillem Bestard. Aquesta vista de la Vall d’en Marc forma part d’un recull de fotografies de les Balears publicades l’any 1920 a la col·lecció «El mundo y los hombres». Bestard el 1898, amb 17 anys, es va començar a interessar per la fotografia, però no va fer les seves primeres col·laboracions amb revistes fins al 1912. Només un any després va obtenir la Medalla de Bronze a Brussel·les en el concurs fotogràfic GEVAERT. Així és que aquesta fotografia data molt probablement d’aquells anys entre 1912 i 1920. Diferències entre dues imatges separades per 100 anys Sigui com sigui, pel que s’observa a la imatge, podria pertànyer a qualsevol època. I és que si la comparam amb la foto actual, s’hi poden observar molt pocs canvis. De fet, l’únic canvi significatiu és la vegetació. Com hem pogut observar a moltes altres imatges analitzades en aquesta secció, durant la primera meitat del segle XX hi havia molt manco arbres a les muntanyes degut a les cremes de rostoll i càrritx per fer pastures. D’altra banda, a la fotografia antiga s’hi poden observar més arbres als sementers, degut sens dubte a l’activitat agrícola més gran de l’època. El que no ha canviat gens és la carretera vella de Lluc, que ocupa el centre de la imatge; de fet, quan es va fer la fotografia antiga de «vella» no en tenia res, ja que la «nova» no es construiria fins als anys 30. La vall dels misteris D’una manera àmplia, el que veim a ambdues fotografies és la Vall d’en Marc. Una vall que, amb una longitud de més de 6,5 km, és sens dubte la més extensa de Pollença. Està transitada pel torrent de la Vall d’en Marc, que podem intuir a la dreta de les imatges, i que es reconverteix en torrent de Sant Jordi en la seva arribada al poble. Però d’una manera més concreta, el que ocupa bona part de la imatge és just el començament o final de la vall, formada per les propietats de Can Diable. El camí i la llegenda És en aquest indret on transcorre una de les llegendes més conegudes del municipi: «La llegenda del senyor de Son Grua». Durant la sessió del passat divendres 22 de març, l’investigador Antoni Domingo va endinsar-se en aquesta llegenda. A la imatge, Son Grua està tapat per la falda del penyal del Migdia, a la dreta de la imatge. Però a l’altura de Can Diable, a la imatge envoltat de xiprers, passa una de les escenes més esgarrifoses d’aquesta història. Segons la llegenda, el senyor de Son Grua era un ésser depravat entregat als plaers carnals i capaç d’enviar un fill a la guerra i de matar-ne un altre cremat al forn de calç. A causa d’aquests crims, una nit fosca quan se n’anava de la vila cap a Son Grua, just al tram de camí de Can Diable, el dimoni en persona s’hi plantà al davant, damunt un cavall blanc que treia foc pel nas. Aquell senyor, tan covard com dolent, va fugir escapat cap a Son Grua, però tanta por va passar que morí aquella mateixa nit. Ara falta esperar uns altres 100 anys per repetir la fotografia i comprovar que tot segueix igual…

Música local i caràcter solidari es donen mà al Pollença Summer Fest d'aquest dissabte

Publicacions relacionades

Imatges del passat: Un 18 de juliol a Llenairap+

Els castells de Pollençap+

L’aigua màgica de Ternelles: La llegenda de la Font de l’ArgentP+

Recordant l’Escola Graduada de Pollença del 1953p+