Els castells de Pollençap+

Juan M. Torres Velasco Aquest títol potser doni la impressió que a Pollença tenim molts d’indrets fortificats, rodejats de murades i preparats per a la defensa. Realment només tenim el castell roquer del Rei i la fortalesa d’Albercuix. No vull referir-me a dits llocs. Tampoc he d’escriure sobre els “castellets” com a accidents orogràfics, ni sobre el llinatge Castellà, o el topònim Castelló, ni tan sols de l’alqueria Castell (avui Son Grua). La denominació “castell”, en aquest cas, fa referència a les antigues propietats rústiques de la vall de Ternelles, situades a l’ombra del Castell del Rei, entre l’indret anomenat els Camps i la mar. Com que Ternelles mai va quedar sota els dominis dels Templers, ni dels Hospitalers, no podem utilitzar els capbreus d’aquestes ordes militars per explicar els seus afrontaments des de les èpoques més antigues. Tanmateix, sí que podem conèixer el nom d’alguns d’ells com ara l’alqueria o castell d’en Nato o la d’en Ferragut, ja documentades al segle XIV. Fins a la compra de totes les propietats de la vall de Ternelles per part del financer Joan March Ordines, el 1934, la denominació de castell va recaure sobre les finques que tenien casa construïda en aquest lloc, essent els darrers coneguts el castell de na Groga, castell d’en Miquelet, castell d’en Ros, castell d’en Flassada i castell de Baix. Castell de na Groga i Castell d'en Miquelet El castell de na Groga o ca na Groga se situava a la banda dreta de l’actual camí de baixada a la cala Castell, i afrontava amb Ternelles, castell d’en Miquelet, castell de Baix i can Vela. Al manco durant els darrers segles, ha estat de pertinències de la família Desbrull, com podem comprovar ja des del Capbreu de l’Orde de l’Hospital on llegim que “l’honor Bernat Vila «del Rafal» (actual can Vela) declara una possessió al terme de Cuxach que afronta, entre d'altres, «amb possessió del Magnífic Antonio Dezbrull dita lo Castell»”. Desconec l’origen del topònim, però tal vegada no seria agosarat relacionar-lo amb el puig de can Groc. I no oblidem que en aquest redol hi ha el Clot de l’Or. El castell d’en Miquelet, o can Miquelet, se situa a la banda esquerra del camí. És un nom creat possiblement en el segle XX, ja que no figura a cap documentació amb anterioritat a la compra per part de D. José Francisco Villalonga Zaforteza, marquès de la casa Desbrull, al comandant de l’Arma d’Infanteria D. Andreu Cifre Munar, per la qual cosa era conegut com a castell d’en Cifre. Tanmateix, el topònim que ha identificat aquesta propietat durant més anys, i deixant de banda el genèric “lo Castell”, ha estat el de can Torrens, que ja està documentat als inicis del segle XVII, com a propietat de Rafel Torrens. Amb aquesta denominació el trobam grafiat al mapa del Cardenal Despuig el 1784. De totes maneres, també ha estat batejat amb altres noms per la gent de la contrada, com ara el de «Caseta dels Pintors» o «Casa de les Roses», i el de «Can Conte» o «les Comtes». Com podem llegir a una biografia del pintor Gelabert: “Mir [el pintor] convida els Rusiñol, matrimoni, filla, àvia, serventa, a instal·lar-se al Castell del Rei i parla de la casa de les Roses. (...) Bons amics pollencins ens han informat que perdura el nom de les Comtes”. Així mateix, a una entrevista publicada en el periòdic El Pollensín, el setembre de 1913, feta a Gaspar Gestido Peña, un uruguaià casat amb una pollencina i impulsor de la vinguda del tren a Pollença i del partit reformista, es diu que el trobaren a la “Caseta dels Pintors”, situada a uns 9 quilòmetres de la població i a uns 460 metres sobre el nivell del mar. Castell d'en Ros, Castell d'en Flassada i Castell de Baix Continuant amb les altres propietats, ens hem de referir al castell d’en Ros, o cals Rossos, situat entre la finca anterior i la muntanya del castell del Rei. A l’estim de 1742 figura com a can Vicens, perquè aleshores el seu propietari nomia Josep Vicens “Ros”. I al mapa Despuig apareix com “ca l’Amo en Toni”, perquè llavors els propietaris eren Antoni Vicens “Ros” i el seu germà Bartomeu. Vet aquí el perquè del topònim. El castell d’en Flassada, can Flassada o ca na Castell, rep aquesta denominació degut també al malnom dels seus habitadors, o sigui, la família Bernat “Flassada”. Ocupava la part esquerra del camí de baixada a la Cala, entre el castell reial i la muntanya de can Canten-i-dormen. Finalment, el castell d’Abaix, o de Baix, era la propietat situada davall la Penya Mitjana; limitava amb la mar, l’alqueria de Sant Vicenç, i la resta de castells. Identificada al mapa Despuig com a ca na Garineva, crec que es tracta d’un error ortogràfic, perquè dit indret està documentat a l’Apeo de 1818 com a ca na Garrovina. Aquesta terra, conreada i ocupada per una família March, igualment va ser coneguda com a castell d’en Plorador o can Plorador, degut al malnom familiar. Així mateix, en algun moment s’anomenà can Flassada de Baix. En fi, molts de castells i poques murades.

Un milió d'euros per rehabilitar la canonada de la dessaladora i posar fi als talls d'aigua a Pollença

Publicacions relacionades

L’aigua màgica de Ternelles: La llegenda de la Font de l’ArgentP+

Recordant l’Escola Graduada de Pollença del 1953p+

Els nostres noms de lloc: COLL D’EN GENETP+

Obert un període extraordinari de caça de coloms i tudons per evitar danys al camp