Quan paraula, poesia i festa caminen juntesp+

Agnès Agustina Cerdà Amengual Quan un pensa en les festes de la Patrona, el primer que li ve al cap és el simulacre de Moros i Cristians, la celebració popular que els pollencins tenim marcada en el calendari i en la memòria. Tots coneixem el guió d'aquest gran teatre popular que cada 2 d'agost omple els carrers de Pollença. Però el simulacre és molt més que una representació històrica. És literatura popular, amb la creació de mites i llegendes al voltant de Joan Mas i la valentia dels pollencins, i és literatura culta, representada per la figura de Miquel Costa i Llobera. La festa no és només la representació d’un combat sinó que també està feta de paraules, de memòria i de poesia. Les paraules són fonamentals: pensem en la importància que té el crit de Joan Mas en la representació del simulacre. Aquest crit és part d’aquesta literatura popular que ens ha arribat fins avui en dia. Al meu entendre, la literatura popular és la clau en la construcció del mite, de la història viscuda pel poble i, per tant, de la festa que feim dia 2 d’agost. No hem d’oblidar que la nit del 31 de maig fou nefasta per a Pollença. El poble en sortí victoriós, però foren molts els morts i captius, així com les despeses derivades de rescats o destrosses (és el conegut “dia de la desgràcia”). Vist així, no sembla motiu de recordança i més si afegim que les incursions pirates continuaren durant dècades. És aquí on el poble i la literatura popular tenen un paper importantíssim. És el poble que a través de romanços i contarelles transmesos de generació en generació aconsegueix arraconar aquella nit de dolor i convertir la història en un crit de victòria. Tota aquesta recuperació no s’entén sense el moviment del Romanticisme i de la Renaixença. El Romanticisme és un moviment cultural europeu que triomfà a principis del segle XIX i que, entre altres aspectes, posà el focus sobre la història i literatura locals. Així, l’esperit romàntic cercava recuperar llegendes, contarelles i fets històrics. La Renaixença és la versió cultural del romanticisme a Catalunya i a les Illes Balears. El seu objectiu principal era fer renéixer la llengua catalana i la cultura pròpia, que havien quedat arraconades durant segles. Per aconseguir-ho, els intel·lectuals d'aquest moviment es van adonar que necessitaven reconnectar amb les arrels del poble. És en aquest context, per tant, que les contarelles, llegendes i la història de la victòria contra els corsaris del 31 de maig es converteixen en patrimoni cultural. El Romanticisme redescobreix la figura de Joan Mas i l’eleva a la categoria d'heroi romàntic: un home del poble, valent, guiat per la fe i disposat a morir per la seva gent. Així, és probable que aquest nou interès pel passat local contribuís també a consolidar el simulacre tal com avui el coneixem. Segons el testimoni d’Antoni Maria Alcover, l'any 1884 ja tenia una gran importància, era l’acte central de la festa. I si recuperam el crit de Joan Mas hi podem entreveure aquest romanticisme: el crit és una construcció literària i teatral que exalta el patriotisme i l’esperit col·lectiu (“pollencins, alçau-vos”). Així, és el símbol de la unió davant l’enemic exterior, els pirates, tot incorporant també la fe i la religiositat. En segon lloc, aquesta recuperació popular també inclou literatura culta. Antoni Maria Alcover es fixà en la festa pollencina i l’autor Miquel Costa i Llobera, també autor de l’Escola Mallorquina, encara és present en la festa. De fet, la figura de l’il·lustre pollencí és present d'una manera molt emotiva a l'acte de cloenda, ja que és l’autor pollencí qui va escriure els versos del “Puix Patrona” o “Goigs de la Mare de Déu dels Àngels”. Però la presència de corsaris apareix també en altres obres seves. A poemes com “La gerreta del captiu”, Costa i Llobera recrea l'ambient històric de la vall de Ternelles i el cap de Formentor com a antic “alberg de corsaris”, utilitzant la figura del captiu per parlar de l'enyorança i la distància. De la mateixa manera, a “Amor de pàtria”, el poeta utilitza l'enyorança d’un captiu allunyat de la seva terra per cantar a les arrels i a la identitat. En conclusió, quan el pròxim 2 d’agost els carrers de Pollença es tornin a omplir de crits, de camises blanques i de colors, hem de recordar que el que anam a viure no és només la recreació d'una batalla antiga. El simulacre és el triomf de la paraula sobre la desgràcia i el dolor de la història de la nit del 31 de maig; gràcies a la literatura popular i a figures com Miquel Costa i Llobera, el dia de la desgràcia és ara un símbol d’identitat i festa.

Quan paraula, poesia i festa caminen juntesp+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

Accident mortal davant Cuixach

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Menys Turisme, Més Vida denuncia «violència desmesurada» de la Policia Nacional durant la manifestació contra la turistificació

Publicacions relacionades

Menys Turisme, Més Vida denuncia «violència desmesurada» de la Policia Nacional durant la manifestació contra la turistificacióp+

Dies de pre-Patrona i Patronap+

En el segon dia de Patrona, Pollença s’omple de propostes culturals, joves i de caràcter solidariP+

El Consell inicia la instal·lació de 210 càmeres i 20 sonòmetres per controlar el trànsit i evitar carreres il·legalsp+