El Club Pollença dedica a Xesca Ensenyat l’exposició de la Patronap+

L’exposició que acull el Club Pollença vol ser un recorregut íntim i alhora col·lectiu per la vida i l’obra de l’escriptora pollencina Xesca Ensenyat. A través d’imatges, objectes personals, manuscrits, llibres, correspondència i diversos materials vinculats a la seva trajectòria vital i literària, la mostra reivindica una de les veus més singulars, lliures i personals de la literatura catalana contemporània. Xesca Ensenyat i Seguí (Port de Pollença, novembre 1951 – Inca, 14 de maig de 2009) desenvolupà una obra literària profundament arrelada a la realitat mallorquina, especialment a l’univers humà i paisatgístic de Pollença i el Port de Pollença. Filla d’una família marinera, convertí el món popular, la memòria col·lectiva, la transformació social provocada pel turisme i les contradiccions de la modernitat en alguns dels grans eixos de la seva literatura. S’inicià molt jove en l’escriptura amb el poemari Ciutat de l’horabaixa (1969), prologat per Josep M. Llompart, però fou sobretot en la narrativa on desenvolupà una veu pròpia, moderna i profundament crítica. La seva obra es caracteritza per un estil ric en paradoxes, ironia i introspecció, allunyat dels convencionalismes i amb una gran capacitat per retratar la complexitat humana. Entre les seves obres més destacades hi trobam L’amagatall de guipur (1976), guardonada amb el Premi Ciutat de Manacor; Villa Coppola (1985), Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la. Quan venia l’esquadra (1994), Premi Ramon Muntaner i considerada una de les seves obres més conegudes; i Massa vi per a un sol calze (1994), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa. També publicà llibres com Una moda fresqueta (1991), Canvi de perruqueria i altres misèries (1995) o Quaranta anys no són res (1997), aquesta darrera sota el pseudònim de Loleta Flors. Després de la seva mort aparegueren obres pòstumes com: Una altra vida i Babalusa, la medusa, fet que confirma la vigència i l’interès creixent per la seva literatura. Tanmateix, encara resten obres inèdites d’Ensenyat, com Plexiglàs, novel·la que el 1986 quedà finalista del Premi Josep Pla, sense cap tipus de dubte, un dels dos o tres premis més prestigiosos de la literatura catalana, sinó el que més, o Viacrucis, una novel·la que va ser publicada parcialment al blog L’Hidroavió Apagafocs. Malauradament, sembla que altres novel·les, com la titulada Veureu els ases volar, s’han perdut. La seva literatura transcorre principalment al pobles de Bellpuix i Tarrella, llocs amb fortes concomitàncies amb el poble de Pollença i, sobretot, amb el seu port, que retrata fidelment la vida quotidiana del Moll pollencí i els profunds canvis soferts amb l’arribada del turisme, una transformació que podria ser traslladada a qualsevol indret costaner de les Balears i de la mediterrània en general, fet que dota tota l’obra literària d’Ensenyat d’una gran universalitat partint dels referents locals. Aquest univers temàtic trobaria punts en comú amb la generació de narradors mallorquins de la dècada dels 70, formada per autors com Carme Riera, Antònia Vicens o Gabriel Janer Manila. Però la trajectòria de Xesca Ensenyat anà molt més enllà de l’escriptura estrictament literària. Escriví durant anys articles d’opinió a les principals capçaleres de premsa de les Illes Balears, com El Día del Mundo, Última Hora, El País, etc. En el cas d’Última Hora, en col·laboració amb altres escriptors com Antònia Vicens o Lleonard Muntaner publicà un Santoral Fantàstic. Fou una activa dinamitzadora cultural i una figura compromesa amb la llengua i la cultura catalanes. L’any 1979 fundà i presidí la delegació de l’Obra Cultural Balear a Pollença i impulsà publicacions com El Gall i la revista L’Espira. Igualment, participà activament en el teixit cultural mallorquí i pronuncià els pregons a les festes patronals de Pollença (1987) o Alcúdia (1994), amb els títols de Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot i Alcúdia, pedres velles i nous llibres. Des d’un posicionament clarament progressista, feminista i de defensa de la cultura catalana, Ensenyat representà una veu crítica davant els processos de transformació social i cultural que experimentà Mallorca durant les darreres dècades del segle XX. La seva obra i la seva activitat pública mostraren sempre una sensibilitat especial cap als sectors populars, el paper de les dones, la memòria dels vençuts i la preservació de la identitat cultural. Un exemple és el fet que a principis de la dècada dels anys 80 Ensenyat va ser una de les pioneres dones que durant les Festes Patronals de Pollença va sortir al Simulacre vestint la tradicional camisa de cristiana, un fet avui en dia totalment normalitzat per la immensa majoria de dones pollencines, però que en aquells moments suposava tot un repte i un desafiament social. A principis dels anys 2000 fou també considerada una pionera de la literatura digital en català gràcies al blog L’hidroavió apagafocs, espai on publicava reflexions, textos personals i fragments literaris amb una gran llibertat creativa. Malgrat els reconeixements literaris rebuts, Xesca Ensenyat sovint restà al marge dels grans circuits editorials i mediàtics. Amb el temps, però, la seva figura ha estat progressivament reivindicada per escriptors, estudiosos i entitats culturals com una autora imprescindible de la literatura catalana del segle XX. L’any 2025, l’Ajuntament de Pollença la declarà Filla Il·lustre del municipi per unanimitat, culminant una llarga reivindicació ciutadana i cultural que reconeixia tant la seva aportació literària com el seu compromís cívic. Aquesta exposició no és només un homenatge a una escriptora. És també una mirada a la Mallorca que ella retratà: la del món mariner i popular, la de les transformacions socials, la de la memòria i la resistència cultural. A través dels objectes, les fotografies i les seves paraules, el visitant podrà acostar-se a una autora d’una sensibilitat extraordinària, crítica, insubornable i profundament vinculada a la seva terra.La literatura de Xesca Ensenyat és la memòria crítica d’una Mallorca que desapareixia davant els seus ulls.

Les Festes del Carme entren en la recta final

La pollencina Ana Sancha assumeix la presidència del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears

Publicacions relacionades

La pollencina Ana Sancha assumeix la presidència del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balearsp+

Diumenge, ball de pagès a la plaça de Pollença

Descobreix la riquesa marina de cala Carbó amb una activitat guiada d’esnòrquel aquest dissabtep+

El Consell de Mallorca impulsa el major aparador digital del patrimoni de l’illap+