Així s’ha gestat el retorn de «Després de la Desgràcia» contat pels seus directorsp+

Trenta anys després de la seva estrena l'estiu de 1996, el Claustre de Sant Domingo es prepara per tornar a viure una de les fites significatives del teatre musical pollencí: el retorn de Després de la desgràcia. Aquesta producció, ideada originalment per l'historiador i dramaturg Pere Salas i el compositor Martí Sáez, explica les conseqüències humanes de l'atac corsari de 1550. El repte d'aixecar un projecte d'aquesta magnitud tres dècades després ha recaigut sobre l'associació Grup Pollencí de Teatre. Per conèixer de prop com s'ha gestat aquesta esperada actualització de l'obra, conversem amb la terna que lidera el projecte dalt i baix de l'escenari: Rafel Trias Martorell, director d'escena; Francisca Inmaculada Cànaves, directora coral; i Toni Moltó Seguí, director musical i director de la Banda de Música de Pollença. Una petició unànime i les condicions de l'equip La recuperació d'aquesta obra no formava part dels plans inicials de la companyia per a aquest 2026. Com a grup de teatre amateur, els tempos de producció solen ser més relaxats per tal de fer front a la complexitat de moure tants de voluntaris. El director d'escena, Rafel Trias Martorell, detalla clarament d'on va sorgir la idea: “Nosaltres en principi no teníem previst fer cap obra de teatre enguany, perquè normalment, quan en feim una, llavors estam dos anys a preparar-ne una altra. Som un grup amateur i la disponibilitat de la gent és escassa”. Tanmateix, la insistència dels pares de la criatura ho va canviar tot de cop: “Va venir en Pere Salas i ens va demanar, com que feia trenta anys, ara per juliol, a veure si la podíem representar. En Martí Sáez, l'autor de la música, també m'ho va demanar". Trias explica que després d'això es va consultar als membres del grup que en pensaven i en veure que hi havia ganes, ho posaren en marxa. La decisió d'oferir l'obra a l'associació va venir avalada per l'èxit i la maduresa que el grup va demostrar l'any passat amb el muntatge de N'Aineta. Això no obstant, el director d'escena va posar una condició innegociable damunt la taula: tots els actors havien de ser del Grup Pollencí de Teatre. Els terminis de feina han estat intensos. Els primers contactes es varen produir a la tardor, poc després de les festes de la Patrona del passat any, es varen tancar els acords cap al novembre i la maquinària dels assajos es va activar de ple a principis de febrer, mantenint un ritme constant de dues sessions setmanals que s'ha anat intensificant a mesura que s'acostaven les dates de l'estrena. Del costumisme al drama fosc L'escriptor Pere Salas ha aprofitat per introduir petits retocs al text i adaptar-lo millor a la mirada contemporània. Però el canvi més contundent d'aquesta revisió es troba en la posada en escena i en el ritme general del muntatge. Rafel Trias, que recordava la funció de 1996, ha volgut recalcar: “Aquesta obra ha romput un poc la línia costumista que feia el nostre grup amb N'Aineta o Somnis de pescador. Passam de fer riure a fer plorar. L'obra és dramàtica. Si la gent ve a veure una comèdia per passar una estona i riure, no riuran”. El director d'escena explica que el teatre ha evolucionat en trenta anys i el públic actual exigeix una dinàmica diferent: “He intentat donar-li un poquet més de ritme... El teatre ha canviat molt perquè la gent està acostumada a coses més canviants. A nivell d'escenografia, hem eliminat els decorats feixucs de l'època per donar-li un caire molt més minimalista”. Aquest canvi de ritme no ha estat fruit de la improvisació, sinó d'un estret diàleg de consens amb l'autor: “Trobava que hi havia una escena en concret que s'havia de modificar perquè el temps no m'anava bé tal com ho deia el nostre muntatge. Vaig parlar amb en Pere, li va agradar la idea i ho vàrem canviar una mica. Però sempre són canvis puntuals”. El repte coral A diferència de les produccions anteriors de la companyia, on la música apareixia de manera més puntual –“N'Aineta tenia quatre o cinc cançons i el cor sortia només dues vegades”, recorden-, Després de la desgràcia funciona com un engranatge musical gairebé continu. L'obra compta amb una vintena de peces musicals, la qual cosa ha multiplicat la feina de direcció de manera exponencial. Francisca Inmaculada Cànaves, la directora coral de l'espectacle, ha estat la responsable de polir les veus des de zero, tant les del cor com les dels nou solistes triats per a l'ocasió. El procés ha requerit picar molta de pedra de manera interna abans d'ajuntar els cantants amb la Banda de Música: “La meva feina ha estat ensenyar aquestes cançons, fer tècnica, que s'ho aprenguessin tot i mirar totes les dificultats que tenien. Tot aquest temps els he ensenyat jo, fins que arribà la banda els darrers dies ho integrarem tot”. La directora coral posa en relleu que la partitura en si no presenta una polifonia inaccessible per a cantants amateurs, però la veritable dificultat ha estat la gestió del volum de text musical i el fet de fer cantar a actors que mai s'havien enfrontat a un repte similar dalt de l'escenari. El cor tampoc no és una formació externa: és un grup creat pel mateix Grup Pollencí de Teatre, format inicialment per persones que ja tenien experiència musical, a les quals progressivament s'hi han anat incorporant altres membres que pràcticament debutaven cantant davant el públic. Molts d'aquests intèrprets han passat per les mans de Francisca Inmaculada a l'escola de música de Pollença des de petits, fet que li ha permès conèixer a fons les capacitats vocals i preveure qui farà saltar la sorpresa a platea: “N'hi ha algun que estic segura que sorprendrà el públic perquè no se l'imaginen cantant així”. Preguntada si es tracta de cercar grans veus, la directora coral ho té clar: el que compta no és la perfecció vocal, sinó la credibilitat damunt l'escenari. “Quan vas a veure un musical no sempre hi trobes la millor veu del món. El que necessites és que l'actor emocioni, que actuï bé i que tot plegat sigui creïble”, resumeix. I hi afegeix una frase que defineix tot el criteri de selecció del repartiment: “No cercam en Pavarotti. Cercam gent que transmeti damunt l'escenari”. Per això la tria dels personatges no s'ha basat exclusivament en la qualitat vocal: “No basta cantar bé. Has de construir un personatge”. De l'orquestra a la Banda Un dels canvis estructurals més profunds de la producció d'enguany és la metamorfosi de l'acompanyament musical. L'any 1996, la partitura es va interpretar amb una orquestra creada ad hoc per a l'ocasió amb músics professionals i locals. Enguany, per exprés desig de Martí Sáez, tota la música s'ha traslladat a la Banda de Música de Pollença, fet que ha obligat a reescriure els arranjaments des de zero. Toni Moltó Seguí, director de la Banda de Música de Pollença, explica la complexitat tècnica d'aquest transvasament instrumental encarregat al compositor Toni Mairata: “La diferència principal és que la Banda no té cordes; no té violins, ni violoncels, ni contrabaixos, ni violes. Tot això s'ha hagut d'adaptar a la part instrumental, al vent, especialment reforçant els clarinets i els saxos per aguantar aquestes línies”. El canvi de densitat és evident quan es comparen les dues formacions: “Estam xerrant que quan hi havia l'orquestra hi havia, per exemple, una flauta o una trompa; i ara passam d'una flauta a quatre, i d'una trompa a dues o tres”. Com a dada curiosa, el director destaca la presència del trompista Toni Cànaves, l'únic músic de la formació que repetirà l'experiència exacta de tocar la partitura trenta anys després d'haver-ho fet al muntatge original de 1996. Moltó reconeix que gestionar l'acompanyament d'actors i cantants amateurs té les seves peculiaritats, però assegura que el secret es troba en la complicitat del grup: “A nivell rítmic les peces no són difícils per a la banda; la banda toca coses molt més complicades durant l'any. La dificultat real no és de notes, sinó de donar-li el sentit i el sentiment que demana en Rafel des de la direcció d'escena. Si surt el pirata Dragut a cantar, la música ha de ser tenebrosa, ha de recordar un vaixell pirata dins l'obscuritat, no pot semblar la pel·lícula de Bambi”. Una marató logística Coordinar un espectacle d'aquestes dimensions és un trencaclosques humà i econòmic considerable. Dalt de l'escenari s'hi aplegaran unes trenta-cinc persones entre actors, cantants i extres, als quals s'ha de sumar una trentena de músics de la banda i un equip invisible d'unes deu persones més dedicades a tasques de maquillatge, taquilla, vestuari, il·luminació i so: en total, prop de vuitanta persones implicades en la producció. El pressupost total estimat de la producció frega els 34.000 euros, una xifra molt respectable que es finança principalment a través de la venda d'entrades i d'una ajuda de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Pollença, que cobreix les despeses de les taules d'espectacle de llum i de so. Pel que fa a la gestió d'un possible benefici econòmic, Rafel Trias és molt clar respecte a la naturalesa no lucrativa de l'associació: “Els beneficis que puguin quedar es repartiran entre la Banda i el nostre grup per a futurs projectes. L'entitat manté a més la seva tradicional col·laboració amb entitats socials del municipi a través del servei de bar de les funcions i la comercialització dels vídeos de les representacions. L'exigència tècnica també s'ha modernitzat de manera radical gràcies a l'evolució de la tecnologia digital. Enguany, el muntatge disposarà d'un desplegament de 26 micròfons inalàmbrics de diadema gestionats per l'equip de so de Ferran per garantir una acústica impecable dins el Claustre i evitar interferències: “S'han d'emprar equips professionals de la mateixa marca per evitar els típics sorolls, espetecs o acoblaments que es colarien si poséssim micròfons de mala qualitat o de diferents marques”. Per als membres de la Banda de Música, la participació en el musical representa l'inici d'una autèntica marató d'estiu que enllaça directament amb el programa de la Patrona. El calendari que descriu Toni Moltó no dona treva: “Dia 20 de juliol tenim l'assaig general de l'obra. El 21, 22 i 23 són les tres primeres funcions. El 24 feim l'assaig general del Pregó de la Patrona. El 26 és el concert del Pregó de la Banda... i de tot d'una després, els dies 28 i 29 de juliol, feim les dues darreres funcions del musical, abans d'enganxar directament amb els dies centrals de la Patrona el 30, l’un i el dos d'agost”. La gran majoria dels joves intèrprets de la banda actual ni tan sols havien nascut quan aquestes mateixes melodies varen ressonar per primera vegada al Claustre de Sant Domingo l'any 1996 –“jo mateix només tenia tres anys llavors”, confessa divertit el director musical-. Però l'energia i el "bon rotllo" de l'equip són, segons els seus directors, el motor que fa possible aguantar aquesta càrrega de feina desinteressada. Com clou de manera contundent el mateix Rafel Trias Martorell: “L'important d'aquest grup ha estat sempre el bon ambient; si no fos així, un projecte d'aquesta magnitud duraria dos dies”. Dades de les representacions: - Dies de funció: 21, 22, 23, 28 i 29 de juliol de 2026. - Hora: 21:30 hores. - Lloc: Claustre de Sant Domingo, Pollença. - Venda d'entrades: Disponibles de manera anticipada a la plataforma en línia www.ticketib.como presencialment a les oficines de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Pollença (situades al mateix Claustre de Sant Domingo).

El dilluns Pollença commemorarà el Dia Internacional del Sarcoma

Publicacions relacionades

Divendres amb trull al Moll, a Sant Vicenç i a PollençaP+

L’Ajuntament de Pollença respon totes les sol·licituds de regularització extraordinàriap+

L’Ajuntament de Pollença presenta la campanya per a unes festes de la Patrona segures i respectuosesP+

Avui, al Moll culmina la instal·lació d’Stolpersteine en homenatge a les víctimes del franquismep+