Els camins i espais naturals del nord de Mallorca s’han convertit aquestes darreres setmanes en l’escenari d’un fenomen visual cridaner. Estols de papallones creuen el municipi, oferint una estampa d’una gran bellesa estètica que ha captivat molts pollencins. Paral·lelament, l’aparició massiva d’aquests insectes ha aixecat dubtes entre els veïnats de Pollença, que es demana si es tracta d’una espècie invasora o si la seva presència pot arribar a ser perjudicial per a l’agricultura local.
L’entomòleg Joan Díaz Calafat ha aclarit la situació i llança un missatge de tranquil·litat: es tracta de la papallona cardera, coneguda científicament com a Vanessa cardui. És una espècie completament autòctona de Mallorca i absolutament beneficiosa per a l’ecosistema gràcies a la seva tasca de pol·linització. No constitueix cap plaga ni suposa cap perill per al camp, per la qual cosa la seva presència és un indicador positiu de salut ambiental.
Una de les migracions més llargues del món animal
La papallona cardera destaca per protagonitzar una de les rutes migratòries més increïbles i extenses de tot el regne dels insectes, capaç de recórrer milers de quilòmetres. Aquest viatge és un cicle continu que es divideix al llarg de l’any i que respon als canvis de temperatura i a la cerca de recursos alimentaris.
- Quan comença a fer calor, les papallones inicien el seu viatge des del nord d’Àfrica cap a les latituds septentrionals del continent europeu. És precisament durant aquest trajecte de primavera quan passen per Mallorca i es fan notar en el paisatge de Pollença.
- Un cop instal·lades al nord d’Europa, hi passen els mesos d’estiu i aprofiten el bon temps per alimentar-se i reproduir-se.
- A la tardor, quan el fred comença a prémer al nord europeu, emprenen el viatge de tornada cap al sud, moment en què es tornen a observar grans concentracions d’exemplars a les Balears abans de creuar novament cap a l’estret i el continent africà.
Aquest viatge d’anada i tornada no el fa un sol individu, sinó que es tracta d’una migració multigeneracional. Al llarg de tot el circuit anual es completen entre vuit i deu generacions consecutives, la qual cosa significa que les papallones que tornen a Àfrica a la tardor són les descendents de les que en van sortir a la primavera.
Poblacions locals i el perllongat cicle de vida
Tot i ser un insecte eminentment migrador, la cardera manté de manera constant poblacions locals a Mallorca durant tot l’any. Això és possible gràcies a la benignitat del clima de l’illa, que permet que hi hagi exemplars residents de manera permanent sense necessitat d’emigrar. El cicle de vida d’una sola generació dura aproximadament un mes o un mes i mig, període en què l’insecte passa per les fases d’ou, eruga, crisàlide i, finalment, adult.
Les erugues d’aquesta papallona s’alimenten principalment de cards, fet que dona nom a l’espècie, així com d’altres plantes silvestres. Per aquest motiu, els exemplars adults que emergeixen no ataquen els cultius ni esdevenen perjudicials per a l’entorn agrari de Pollença.
Per què n’hi ha tantes aquest any?
La presència de la papallona cardera és un fet habitual de cada primavera, però enguany l’arribada d’exemplars ha estat especialment notable. Segons l’expert Joan Díaz Calafat, aquesta onada tan nombrosa s’ha vist afavorida per determinades condicions meteorològiques i climàtiques a gran escala, com ara la direcció i la força dels vents dominants que faciliten el seu desplaçament des del nord d’Àfrica, o una primavera especialment propícia per a la reproducció en els llocs d’origen.
L’actual onada de papallones és un fenomen temporal que anirà minvant a mesura que els exemplars continuïn el seu trajecte natural cap al nord d’Europa, deixant enrere una de les mostres de migració natural més riques que es poden observar a la Mediterrània.
