Pollença es manté com el municipi de les Balears amb un major percentatge d’habitatges turístics malgrat la tendència a la baixa

Pollença continua essent el municipi de les Illes Balears amb una major proporció d’allotjament vacacional en relació amb el seu parc immobiliari censat. Segons les darreres dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponents al mes de maig de 2026, el 17,02% dels habitatges del terme municipal es destina al lloguer turístic. Aquesta xifra consolida el municipi al capdavant de la comunitat autònoma, tot i que s’ha detectat un descens gradual en el nombre absolut de places i immobles operatius durant els darrers tres anys a causa de l’aplicació de noves normatives de control de l’oferta il·legal i de reajustaments en la metodologia de recollida de dades.

L’any 2023, la proporció d’allotjaments turístics a Pollença havia assolit el seu màxim recent el mes de febrer, quan representava el 23,76% del total d’habitatges. Des d’aquell moment, la pressió de l’activitat vacacional ha experimentat una disminució de gairebé set punts percentuals. Les estadístiques actuals de l’INE assenyalen que el municipi compta amb 2.344 habitatges turístics registrats i un total de 14.306 places. La dada contrasta amb els 2.923 immobles i les 18.083 places que es comptabilitzaven el febrer de 2023, fet que suposa la retirada del mercat de 579 habitatges i de 3.777 places en aquest període.

El municipi amb més pressió vacacional de l’arxipèlag

La posició de Pollença destaca notablement en la comparativa amb altres localitats de les illes que tenen un fort component turístic. El municipi supera de manera clara la mitjana autonòmica i se situa per davant de Búger, que registra un 16,33%, i d’Escorca, amb un 13,66%. Altres zones de Mallorca amb gran afluència de visitants queden lluny dels valors pollencins; és el cas d’Alcúdia, amb un 11,52%, Santanyí, amb un 8,23%, i Santa Margalida, que es queda en un 8,01%. A la resta de l’arxipèlag, els percentatges més elevats es localitzen a Ariany amb un 12,72%, Formentera amb un 12,04%, i Sant Lluís, a Menorca, amb un 10,69%.

Els motius del descens de l’oferta a les plataformes

Dues causes principals expliquen la variabilitat d’aquestes xifres i la reducció de l’oferta detectada a internet. La primera respon a un canvi tècnic de l’INE en el calendari d’aquesta estadística experimental, que s’elabora mitjançant el buidatge digital (web scraping) de les principals plataformes de lloguer. Des de finals de 2024, la recollida d’informació es fa els mesos de maig i novembre en lloc de febrer i agost, una modificació que altera la comparativa estacional de la sèrie. La segona causa és l’enduriment de la normativa turística del Govern de les Illes Balears des de juliol de 2025, que obliga els portals a verificar que cada anunci disposi del número de registre oficial i a eliminar immediatament l’oferta il·legal. La pressió de les sancions, que poden arribar als 40.000 euros per als infractors, ha accelerat la retirada d’anuncis que no complien les condicions legals.

Les problemàtiques socials derivades de l’activitat

L’elevada concentració d’allotjaments turístics a Pollença manté oberta la preocupació de la ciutadania per les conseqüències socials que se’n deriven. L’ús intensiu de l’habitatge residencial per a finalitats vacacionals influeix de manera directa en la manca d’oferta de lloguer de llarga durada de cara als residents del municipi, així com en l’increment generalitzat del preu de l’accés a l’habitatge. Aquesta situació dificulta la fixació de la població jove al poble i complica l’arribada de treballadors de temporada per cobrir els serveis bàsics i el sector privat durant la campanya turística.