«Carta de amor a Mallorca»: memòria filmada d’una illa en plena metamorfosip+

L’any 1969, mentre Mallorca accelerava cap a una transformació turística i urbanística sense precedents, una càmera sobrevolava la península de Formentor, les badies de Pollença i d'Alcúdia i les noves urbanitzacions que començaven a créixer entre pinars, marines i marjades. El resultat fou Carta de amor a Mallorca, un documental de tretze minuts que avui es conserva a l’Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca i que s’ha convertit en un testimoni visual d’una Mallorca que encara conservava bona part del seu paisatge tradicional, però que ja començava a entrar de ple en l’era del turisme de masses. La pel·lícula, dirigida pel realitzador alemany Hans Reitz i impulsada amb el suport del Foment del Turisme de Mallorca, tenia una clara funció promocional. Les seves imatges cercaven seduir el públic europeu amb una visió idealitzada de l’illa: pescadors, artesans, pobles antics i urbanitzacions modernes integrades aparentment dins el paisatge mediterrani. Però rere aquella mirada poètica també s’hi amagava un moment històric decisiu: el de l’expansió immobiliària accelerada que canviaria per sempre la fesomia de Mallorca. Clic aquí per veure el vídeo complet "Carta de amor a Mallorca" Una pel·lícula nascuda en ple boom turístic La dècada dels seixanta va representar un punt d’inflexió radical per a les Illes Balears. Després dels anys d’autarquia franquista, l’obertura econòmica i l’arribada massiva de visitants europeus provocaren una autèntica explosió turística. L’aeroport de Son Sant Joan multiplicava vols internacionals, les carreteres començaven a adaptar-se al nou trànsit i desenes de promotors descobriren el potencial econòmic de convertir terrenys costaners en urbanitzacions residencials destinades sobretot al comprador estranger. En aquest context apareix la figura del doctor Andreu Vidal Llabrés, natural de Binissalem i establert a Pollença. Vidal exercia la medicina i havia creat una petita clínica on passaven consulta especialistes arribats des de Palma. Però paral·lelament desenvolupà una intensa activitat immobiliària que acabaria marcant profundament el territori d'aquesta part de l'illa. Segons explica Christian Mir, fill de Julià Mir Mir -qui va ser cap de vendes del doctor Vidal-, el documental va néixer precisament com una gran carta de presentació audiovisual de les promocions urbanístiques que impulsaven al nord de Mallorca. “Mon pare va coordinar la pel·lícula amb el doctor Vidal i el doctor Reitz”, recorda. “Volien mostrar Mallorca al públic alemany i promocionar urbanitzacions com Bonaire, l’Horta de la Font o el Vilar”. Helicòpters, imatges aèries i propaganda moderna Per a finals dels anys seixanta, Carta de amor a Mallorca era una producció ambiciosa. Filmada en 35 mm, amb color i so, incorporava espectaculars preses aèries fetes amb helicòpter. El documental recorre espais emblemàtics de Pollença, Alcúdia i Artà. Hi apareixen Cala Sant Vicenç, el Port de Pollença, Formentor, el Mal Pas, Bonaire, l’Albufera o la Colònia de Sant Pere. També s’hi mostren oficis tradicionals, escenes marineres i treballs artesans que reforçaven aquella idea d’una illa autèntica i mediterrània. Però el film no amagava tampoc el nou model econòmic emergent. Entre les imatges de mar i muntanya hi apareixen pedreres, materials de construcció, carrers en urbanització i nous espais residencials que començaven a ocupar zones fins aleshores pràcticament verges. El documental funcionava així com una peça híbrida: mig postal romàntica, mig anunci immobiliari. La peça fou presentada a Palma i també al cinema del Moll de Pollença, i posteriorment s’utilitzà a Alemanya per captar compradors i inversors. La pel·lícula acaba amb una dedicatòria significativa: “A nuestro amigo Dr. Andrés Vidal Llabrés”. Una frase que evidencia fins a quin punt el promotor era l’autèntic motor del projecte. Urbanitzacions, entusiasme i controvèrsia Durant aquells anys, Andreu Vidal Llabrés fou considerat per molts com un emprenedor modern i visionari. Impulsà urbanitzacions com l’Horta de la Font, aprovada definitivament el 1962, així com l’Alzinaret, a Cala Sant Vicenç, o les promocions de Bonaire i Mal Pas a Alcúdia. La premsa i sectors socials de l’època arribaren a presentar aquestes actuacions com a símbols de progrés. Però aquella eufòria urbanitzadora també començava a generar tensions. L’any 1969, coincidint precisament amb la realització del documental, el projecte de l’Alzinaret provocà una forta polèmica arqueològica. Diverses veus denunciaren que les obres podien afectar coves prehistòriques artificials de gran valor patrimonial. A Alcúdia, projectes com Puerto Cocodrilo alteraren petites cales i espais naturals molt preuats pels residents. Aquell urbanisme desenvolupista, impulsat sovint amb controls limitats i amb una legislació molt permissiva, prioritzava la rapidesa constructiva i la venda de parcel·les per damunt de la planificació territorial a llarg termini. El preu ocult del “miracle mallorquí” Vista avui, Carta de amor a Mallorca desperta inevitablement una certa nostàlgia. Les imatges mostren una illa amb molta menys pressió urbanística i un litoral encara poc alterat. Però al mateix temps el documental permet entendre l’origen d’alguns dels problemes urbanístics que Mallorca arrossega encara avui. Moltes urbanitzacions dels anys seixanta i setanta es comercialitzaren sense que les infraestructures bàsiques estiguessin completament acabades. Xarxes de clavegueram inexistents, carrers sense urbanitzar, manca d’enllumenat o sistemes precaris d’aigua potable foren habituals en molts desenvolupaments residencials. El cas de la urbanització de la Font, a Pollença, és especialment paradigmàtic. Tot i consolidar-se amb nombrosos habitatges, durant dècades continuà acumulant deficiències estructurals importants. L’Ajuntament ha hagut d’impulsar en els darrers anys processos administratius i projectes de reparcel·lació per intentar regularitzar i completar serveis que mai no s’executaren adequadament en origen. Aquestes actuacions han acabat repercutint econòmicament sobre els actuals propietaris, que han d’assumir part dels costs derivats d’aquell model urbanístic inicial. La situació reflecteix les contradiccions del desenvolupament turístic mallorquí: mentre les promocions privades generaven enormes beneficis i transformaven ràpidament el territori, moltes de les conseqüències urbanístiques i ambientals quedaven ajornades per al futur. Un document històric de gran valor Més de mig segle després, Carta de amor a Mallorca ha adquirit un valor molt diferent del que probablement imaginaren els seus creadors. Allò que va néixer com una peça publicitària és avui un document històric que permet observar una Mallorca en transició. Una Mallorca començava a enamorar Europa mentre, gairebé sense adonar-se’n, iniciava una transformació territorial que encara avui continua definint el seu present.

Josep Pere Peyró ofereix un taller de teatre al Club Pollença

Publicacions relacionades

Josep Pere Peyró ofereix un taller de teatre al Club Pollençap+

Ricard Ruiz Garzón guanya el XLV Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2026p+

Avui comença el Festival per a tothom i continuen els Concerts de Fi de Curs de l’Escola de Músicap+

L’Ajuntament de Pollença rep prop de 600 sol·licituds per al nou programa d’Inspecció Tècnica de Residus (ITR)p+