L’arena oblidada: crònica de la plaça de toros del Mollp+

Aquesta fotografia de l’antiga plaça de toros del Port de Pollença ens retorna a un temps de contrastos. Tot i que avui la tauromàquia resulta una pràctica aliena i qüestionable per a una gran part de la societat, no es pot ignorar que va formar part de l’engranatge social del municipi durant bona part del segle XX. No es tractava, però, d’una tradició autòctona immemorial, sinó d’una afició importada i imposada pels corrents culturals de l’època que, a poc a poc, van anar desplaçant celebracions locals més antigues. On abans hi havia arena i polèmica, avui hi ha asfalt i habitatges, però la memòria d’aquells recintes encara permet entendre com ha canviat la mirada sobre el maltractament animal i l’ús de l’espai públic. On estava situada exactament la plaça del Port La imatge que acompanya aquest text correspon a la inauguració de la plaça de toros del Port, el 15 d’agost de 1930. Situada de manera estratègica per acompanyar el creixement del nucli costaner, aquesta construcció ha generat, amb els anys, una certa confusió sobre la seva ubicació exacta. Al contrari del que molta gent pensa, la plaça no estava situada exactament sobre l’actual plaça de l’Alzina. Segons les ortofotografies del 1956, el recinte ocuparia l’espai on avui s’aixequen els edificis de la cantonada del carrer Roger de Llúria amb el carrer d’accés a la plaça de l’Alzina. De fet, la seva estructura circular era tan gran que arribava a trepitjar ambdós carrers actuals. En aquell moment, va ser considerada una de les places més estètiques de l’illa, però la seva vida va ser relativament curta: a inicis dels anys cinquanta es va tancar definitivament i, durant la segona meitat de la dècada, va ser enderrocada per donar pas a la febre constructora vinculada al turisme. Durant els anys de la Segona República, aquest espai va ser objecte de dures crítiques. El periòdic Adelante la definia com un “símbol de crueltat” i la vinculava directament a Joan March “Verga”, presentant-la com un regal interessat del banquer al nucli del Moll. A més de les curses, la plaça va tenir usos curiosos: les primeres pistes de tennis del Port (1939) s’hi varen instal·lar al costat, com es pot intuir a la imatge, i sovint servien més d’aparcament per als assistents que no per a la pràctica esportiva. El precedent de la Vila: la plaça de mestre “Denga” Abans que el Moll tengués el seu recinte, la vila ja havia incorporat aquest espectacle importat. Després d’alguns intents fallits d’ubicar una plaça al Camp d’en Campos, el 29 de juliol de 1919 s’estrenà la plaça de toros de Pollença poble. Promoguda pel mestre d’obres Josep Orell “Denga”, era coneguda per ser possiblement la més petita de Mallorca, amb un diàmetre d’arena de només 22 metres. Tot i les dimensions reduïdes, disposava de quatre chiqueros i infermeria. El públic hi accedia pel carreró sense sortida que encara avui es coneix popularment com el “carreró de la plaça de toros” (carrer del Lleó). Com recorden alguns veïnats, l’entrada posterior per on entraven els bous encara conserva parcialment l’aire d’aquella època. Aquest recinte va tancar definitivament després de la Guerra Civil i es va transformar en habitatges. De la tradició local a l’estil “a l’espanyola” L’arribada de la tauromàquia a Pollença va suposar una ruptura cultural. Segons l’historiador Pere Salas, la tradició més arrelada eren les “bregues amb cans”, on el Ca de Bou s’enfrontava a l’animal en una exhibició de força. A principis del segle XX, aquestes pràctiques varen ser substituïdes per les curses “a la muerte” o “a l’espanyola”, un estil forà que no va estar exempt de crítiques des del primer moment. Ja el 1912, la colònia pollencina a l’Argentina va enviar una carta de protesta denunciant que aquests nous espectacles fomentaven la “bestialitat”. Malgrat aquesta oposició, les places es varen convertir en espais de concentració massiva. S’hi feien curses per la Patrona amb figures com Jaume Pericàs o Biel Nadal, però també servien per a mítings polítics multitudinaris o, a partir de 1924, per a projeccions de cinema de la mà de Mateu Torres Gamundí. Un passat tancat amb clau L’afició va deixar noms propis com Gabriel Nadal Canaves, “El pollensín”, que va dur aquesta professió de risc per places de la península durant els anys vuitanta. Però més enllà de la trajectòria individual dels toreros o de les anècdotes d’arena, el llegat d’aquestes places a Pollença és avui purament testimonial. Amb l’enderroc de la plaça del Port i la reconversió de la plaça de la Vila en habitatges, el municipi va anar tancant un capítol que avui es percep gairebé com propi d’una altra època. Les estructures de formigó i els carrers actuals han esborrat el rastre d’una activitat que, durant unes dècades, va intentar arrelar en una terra que finalment ha triat altres camins de lleure i convivència. La fotografia de la plaça del Port no és només un record arquitectònic, sinó també el testimoni d’una època de transició cultural que ja forma part del passat.

L’arena oblidada: crònica de la plaça de toros del Mollp+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Diversos vehicles calcinats al Port de Pollença

Obertes les inscripcions per a "La Marinera" de 2026

Publicacions relacionades

Obertes les inscripcions per a “La Marinera” de 2026p+

Cala Molins, una vergonyap+

Agenda del 9 de maig a Pollença: esports i músicap+

El gató d’ametlla: L’ànima dolça de Mallorca en una mossegadap+