«D’inflexions»: El poemari de Joan Urpinell López guardonat a Pollença ja arriba a les llibreries
El panorama poètic suma una nova referència amb la publicació de D’inflexions (Premi Pollença de Poesia 2025), la darrera obra de l’escriptor i músic barceloní Joan Urpinell López. El poemari es presenta com una indagació profunda sobre l’essència del moviment i la construcció de la identitat.
La metàfora de l’engranatge i la corba
A D’inflexions, Urpinell utilitza la imatge de la “roda dentegada” per parlar d’una existència que no és estàtica, sinó que es transforma constantment. El poeta se situa en el “fer-se corb”, explorant com les modificacions de la vida —ja siguin constructives o destructives— configuren qui som. A través dels versos, el llenguatge es doblega per reflectir les terboleses i contingències de l’ésser humà, situant el lector davant d’un mirall fragmentat però revelador.
“Som nosaltres qui en l’engranatge fem girar contínuament la roda”, afirma l’autor en el poema «Laboratori», una mostra de la seva capacitat per connectar la realitat quotidiana amb la reflexió filosòfica.
Un autor entre la música i les lletres
Joan Urpinell López (Barcelona, 1979) aporta a la seva poesia una sensibilitat rítmica fruit de la seva formació com a músic professional i guitarrista pel Conservatori Superior del Liceu.
- 2021: Guanyador del XXXVII Premi Narcís Saguer amb Eixam de Claus.
- 2023: Publicació de De l’acarament a la integració, un assaig que combina poesia i recerca sobre la meditació.
- 2024: Finalista del Premi «Torre de Piles» amb Illots.
Actualment, l’autor combina la docència i els escenaris amb la finalització del grau de Llengua i Literatura Catalanes (UOC), consolidant-se com una de les veus més reflexives i prolífiques de la seva generació.
D’inflexions de Joan Urpinell López és el número 81 de la col·lecció Trucs i baldufes que El Gall Editor dedica a la poesia. El poemari té 71 pàgines i està a la venda per 14 euros.
LABORATORI Les he vist córrer lliurement d’embornal a embornal travessar la calçada convençudes amb la fletxa de l’instint al capdavant. Les he vist campar àgilment per damunt del pedrís al parc quan la fosca ja n’és l’aliada timonejant-se l’existència al marge de la imatge que els hi hem encastat. I mentre l’encontre amb elles és rebuig cridòria menyspreu —tot al nom de rata— som nosaltres qui en l’engranatge fem girar contínuament la roda.
ECO Sota les aigües d’aquell estany Primer les restes del bell Narcís després la flor llegat ambigu així també la seva espasa amb la seva fulla plena de sang p’rò no només la seva pròpia la sang de tants l’abús de molts i fins avui i fins a tu i fins a mi i no s’atura talment un eco.
