Bocchoris: la ciutat abandonadaP+

Joel Bellviure, historiador i arqueòleg El 1963, a la seva Història de Mallorca, Antoni Pons i Pastor, s’admirava de la riquesa arqueològica a Pollença per sobre dels altres indrets de l’illa: “realmente aturde y a la vez abochorna leer el crecido número de sepulturas abiertas, de urnas, cenizas, vasos, medallas, monedas recogidas, y otros objetos de valor arqueológico en enorme abundancia, retenidos unos para formar en la isla museos particulares, otros para servir de regalo, y otros satisfacer la vil codicia de traficantes del país en evidente perjuicio de la Historia”. Moltes de les peces que tanta admiració causaren acabaren desaparegudes, venudes, o exportades irregularment fora de l’illa. La situació avui en dia és ben diferent. La llei impedeix, per exemple, l’exportació de béns culturals de la nostra terra o l’excavació de jaciments si no és per part d’equips d’arqueòlegs qualificats, on totes les troballes s’entreguen per llei al museu corresponent. Però en bona mesura, a pesar dels anys passats i dels esforços escomesos, aquelles meravelles que aturden i abochornan no són conegudes fora de cercles acadèmics ni han causat l’impacte que per dret es mereixien. D’entre els incomptables tresors de Pollença, molts resten desconeguts, tot i que amb l’insistent publicitat podrien convertir-se en descobriments de rellevància internacional. Els bous de l’avenc de la Punta són únics a Europa, especialment pel fet d’haver-se conservat en fusta. El vaixell de Cala de Sant Vicenç descobert el 2001 és l’única nau grega d’època arcaica (per posar-lo en perspectiva, és anterior a la democràcia d’Atenes) trobat a Espanya i un dels pocs al món. No una, si no dues taules de bronze inscrites en llatí ens donen els noms de pollencins de fa 2.000 anys, alguns d’ells amb nom indígena. Altres tresors no són tan coneguts: d’una àliga de bronze apareguda a Bóquer al segle XIX, avui no en sabem res. Els jaciments prehistòrics, romans i medievals s’estenen per la vall de Ternelles, a Cornavaques, a Formentor, i també al Puig de Maria i a tants altres racons del pla i la muntanya. Pollença és tal vegada el municipi amb més nombre i més varietat de jaciments a tota l’illa. Un d’ells, Can Daniel Gran, està defensat per la muralla prehistòrica més gran de tota l’illa i, tot i així, està roman tancat, gairebé desconegut i en bona part desaparegut. D’entre tots aquests jaciments, destaca un, per haver estat a l’Antiguitat possiblement la més rica i extensa població de Mallorca abans de l’arribada dels romans, la ciutat de Bóquer. Tot i que sabem de la seva localització exacta al Port, el seu nom antic se’ns escapa. Sabem que era coneguda ja al segle I a.C. com a la Civitas Bocchoritana, o la ciutat dels bocchoritans. No sabem si els bocchoritans eren un poble dividit entre diferents assentaments o si realment la seva capital s’anomenava Bocchor o Bocchoris (aquesta últim és el nom popularment utilitzat, tot i que l’anterior és igualment possible). A la ciutat que rau a sota del Pedret de Bóquer jeuen les restes d’una antiga gent que en temps antics signà tractats d’igualtat amb Roma i prengué com patrons il·lustres polítics de l’època. I encara així el jaciment, un dels pocs excavats al municipi, s’havia convertit en un abocador, fins que el Consell de Mallorca va procedir a la seva neteja fa escassos mesos. Entre electrodomèstics i botelles de cervesa, tres cadires de plàstic i altes fems havien acabat a dins d’una pila romana de 1.600 anys d’antiguitat, que havia sobreviscut en perfecte estat abans de l’acte de vandalisme. L’abocament va fer malbé bona part de l’estructura. No hem pogut promocionar i recalar en la importància d’aquestes restes, sovint perquè no s’ha donat la situació per a historiadors i arqueòlegs en compartir aquesta riquesa. El signant de l’article, juntament amb un ampli grup d’entusiastes compromesos amb la cultura i el patrimoni de Pollença, volen intentar recuperar l’interès per aquesta història, oferint els nostres recursos per recuperar i divulgar el passat històric d’un poble d’història rica i il·lustre, però en bona mesura encara per descobrir i escriure. Amb suficient raó, Mateu Rotger, escriptor de la monumental primera Historia de Pollensa el 1898 escrivia que “todas las civilizaciones que fueron pasando por nuestra isla dejaron algún recuerdo, alguna huella; y restos informes de las antiguas edades sepultados por mucho tiempo, han ido apareciendo casualmente al golpe del azadón en nuestros campos de labranza”. Ara que les aixades no fan gaire soroll, tal vegada sigui moment per divulgar els tresors amagats de Pollença i reprendre l’ànim i admiració que als nostres avis els hi van causar. I és cert que tot i que els nostres tresors ja no s’exporten ni es subhasten, ni jaciments de fama són destruïts, aquesta manca d’acció, de la que som plenament responsables els professionals de l’ofici, causen en realitat un injustícia per al poble i, en les paraules d’Antoni Pons, un “evidente perjuicio de la Historia”. Esperem canviar-ho prest.