La Residència de Pollença, exemplarP+

Amb la presentació de l'Anuari de l'Envelliment, va transcendir un article sobre desnutrició a les residències de Mallorca. A partir de l'estudi que l'especialista Oriol Miralles havia realitzat a la residència de Son Caulelles, havia pogut demostrar que el 90'3 per cent dels residents estaven desnodrits. En aquella mateixa publicació, s'informava que, a Son Caulelles, havien començat a aplicar un nou protocol per prevenir la desnutrició; un protocol que aviat s'aplicarà a altres residències de l'IMAS. La notícia era inquietant. Per això mateix, hem volgut saber què passa a la Residència de Pollença i no només pel que fa a la nutrició, sinó en el funcionament en general, és exemplar. Són una gran família, així ho podem afirmar després de parlar amb la delegada de Serveis Socials, Maria Morro, i amb el director de la Residència, José Fontseca. Cuina casolana D'entrada, a la Residència de Pollença, no tenen servei de catering, sinó que, allà mateix, hi ha una cuina, on s'elabora cuina mallorquina casolana. Cada dia, es cuinen 70 menus dels quals 30 són per als residents i els altres 40 es reparteixen entre aquells que tenen contractat el servei de menjar a domicili. Tots aquests menús es fan en base a uns menús marc que fa uns anys va elaborar una nutricionista. A partir d'aquí, cada setmana van rodant uns menús que, a més a més, canvien segons l'estació de l'any. O sigui que hi ha uns menús d'hivern i uns altres d'estiu, que empren productes de temporada. És més, "si algun usuari té desig de menjar qualque plat en concret, només ho ha de demanar i sempre que sigui possible, es prepara", comenta Maria Morro. A partir d'aquí, les textures s'adapten a les necessitats de cada resident. De fet, "en aquesta Residència, tenim residents completament autònoms i residents amb un grau de dependència elevat", apunta Fontseca. Llavors, a la cuina, també es tenen en compte les particularitats de cada resident (diabetes, hipertensió...). Es fa una atenció tan personalitzada que "amb només mitja hora, es pot adaptar un menú, perquè aquí mateix hi ha la cuina", apunta Morro. En aquest sentit, tant Fontseca com Morro coincideixen en què la clau està en les dimensions de la Residència: "com que són poquets, ens podem adaptar a cada resident. No debades, quan veiem que hi ha un resident que té poca gana, primer li servim el segon plat que és més nutritiu i llavors el primer, que sol ser una sopeta o un arrosset, en previsió que, si en deixen algun, sigui el que té menys aliment", explica Morro. Controls periòdics Des d'infermeria, estan molt atents de cada resident. Ara mateix, no n'hi ha cap que presenti simptomes d'anèmia o de desnutrició. En aquest sentit, asseguren que, de manera periòdica, es fan controls de pes, tant per a detectacar casos de sobrepès com de pèrdua de pes, i actuar. Tractant-se d'una residència de només 30 persones, això permet donar una atenció personalitzada. Sense anar més enfora, en aquests moments, "hi ha una persona que necessita un suplement de proteïna, i el seu menú es completa amb aquest suplement", afirma Fontseca. Respecte el protocol anunciat per part de l'IMAS, tant Morro com Fontseca, consideren que pot ser una eina que els doni pautes la qual cosa sempre ajuda. Tot i amb això, la Residència en general funciona molt bé i el servei de menjador, en particular, també. Cinc menjades cada dia Cada dia, els usuaris fan 5 menjades. A més d'una dieta variada i equilibrada, miren que l'alimentació serveixi per reduir el consum de fàrmacs. Tant és així que Fontseca explica que "cada dematí, a qui li fa falta, els donam un kiwi pelat i tallat per evitar haver d'administrar laxants, cosa que de moment ens funciona". Per suposat es vigila que tots els residents estiguin ben hidratats. Més enllà de l'alimentació que surt de la cuina de la Residència, els residents, sobretot aquells que no són dependents, tenen "certa llibertat" per poder consumir altres productes. Això sí, sempre amb una supervisió sobretot pel que fa a l'alcohol, però també amb dolços i altres productes processats. Canvi de perfil En aquests moments, a la Residència de Pollença, hi ha 30 residents dels quals 18 tenen algun grau de dependència i 12, són totalment autònoms. Les 18 places de dependents s'adjudiquen a través d'una llista única que depèn del Consell de Mallorca. Aquests usuaris són els que ocupen l'edifici de la Residència. Les 12 places restants són competència de l'Ajuntament i la seva adjudicació depèn de Serveis Socials, ells determinen a qui s'ha de prioritzar quan hi ha una vacant. "Estam en un moment molt complicat pel que fa a l'habitatge i les persones majors es veuen afectades. Hi ha hagut un canvi de perfil dels residents. Per això, és Serveis Socials que ho gestiona", comenta Maria Morro. Els residents que ocupen els apartaments, ubicats al costat de l'antiga Residència i amb un accés independent per a cadascú, han de ser autònoms. Ara bé, "quan algun es posa malalt, el traslladam aquí. a una habitació que tenim per aquests casos, a fi de poder donar-li una bona atenció i fer-li un correcte seguiment", apunta Maria Morro. Cada resident, aporta un 80 per cent de la pensió i, en funció del patrimoni que tengui, paga més o menys quantitat de la quota. Les places de dependents estan conveniades amb el Consell de Mallorca. Finalment, l'Ajuntament cobreix la diferència. Sense anar més enfora, per complir ràtios, la Residència de Pollença compta amb 14 treballadors dels quals 7 són personal municipal i els altres 7 han estat contractats a través d'una empresa, ja que l'Ajuntament no té capacitat de convocar les places. Així mateix, "el Consell de Mallorca ha anunciat que ens donarà una subvenció que serà de gran ajuda per mantenir un bon servei a la Residència i que el forat no es faci tan gros".