El cap del Moll, escenari de vespres estivals d’una generació entre correus, hamburgueses i gelatsP+

Una postal pot ser una clau petita que obre portes cap a sensacions oblidades. Aquesta, de la col·lecció de Cesar Samarini, impresa l’any 1970 per Ediciones Bohigas (Palma), que ens situa al Port de Pollença a finals dels seixanta o inicis dels setanta. Una fotografia carregada de nostàlgia que desperta records en tots aquells que varen viure la seva pubertat i adolescència al Moll durant les dècades dels setanta i vuitanta. El Wimpy, Can Butxaca i Helados Soler: icones d’una generació A la imatge hi apareix la caseta del mític Wimpy, sinònim de sortides d’estiu quan encara no superàvem els 15 o 16 anys. Hamburgueses amb ceba confitada, ous fets amb motlle rodó i patates servides dins un con de paper de torcamans eren part del ritual d’aquelles nits. Qui no va viure una primera cita o un primer amor estival després de passar pel Wimpy, prendre un gelat a Can Butxaca, i passejar pel cap del Moll? Encara que la caseta de Can Butxaca no surt a la postal, sí que s’hi veu una caseta que podria ser la de Helados Soler, un altre punt de trobada indispensable. Aquells racons foren el cor de la joventut mollera durant dècades. Per cert, una pregunta que sempre m'he fet és: on es localitza exactament el cap del Moll? Els correus A la postal també s’hi veuen dos autobusos que molts pollencins recordaran de seguida pels seus colors vius i inconfusibles. Els “correus” cel i blau varen marcar tota una època. Els de color cel solien fer els trajectes més llargs fins a Palma, mentre que els de color vermell, més antics, quedaven destinats a rutes curtes entre Pollença, Port de Pollença i Cala Sant Vicenç. A darrere d’aquests vehicles hi havia Autocares Villalonga, una petita empresa de transport de Pollença que comptava amb no més de sis autocars. Tots ells es podien encaixar dins una sola portassa al centre de Pollença, un espai que l’any 2023 va ser adquirit per l’Ajuntament. L’empresa havia començat a rodar als anys trenta i va desaparèixer el 2005, quan el negoci es vengué a altres companyies. Els característics colors cel i vermell, però, ja s’havien perdut abans, quan es va decidir unificar la imatge de tot el transport públic de l’illa. I és que a Pollença no dèiem mai que agafàvem l’autobús, sinó el correu. El motiu era ben senzill: temps enrere, el vehicle que venia de Palma no sols duia passatgers, sinó també paquets i cartes. Aquesta paraula, carregada de memòria, encara avui es manté viva en boca de molts pollencins. Un paisatge que ha canviat, però que conserva l’essència La fotografia ens mostra un encreuament de camins que, malgrat els canvis, manté el seu caràcter. El passeig Anglada Camarassa va ser reformat i peatonalitzat als anys vuitanta. El fanal que marcava la connexió amb el moll de pescadors avui és una petita rotonda, i dins l’aigua hi ha molts més pantalans. Això sí l’aigua, més clara i transparent de la imatge, avui ja no és la mateixa. Pel que fa als hotels, també han viscut transformacions: l’Hotel Puerto s’ha aixecat amb més pisos i s’ha reconvertit en restaurant xinès; l’Hotel Eolo conserva la seva façana intacta; i l’Hotel Marina, ara són apartaments de lloguer que poc tenen a veure ja amb aquell hotel. Aquesta postal és un fragment de temps fossilitzat en paper. Un mirall antic on ens retrobam amb un Port de Pollença que ja només existeix en la nostra memòria.