Al Punt informatiu d’aquesta quinzena…

Al Punt informatiu Pollença número 715, corresponent a la primera quinzena del mes d’agots de 2025 i especial Patrona, es destaca en portada que «Xesca Emsenyat, Filla Il·lustre de Pollença». A més a més, es fa referència a què el radar de Pollença és un dels més multadors, que Martí Solivellas dirà el pregó de la Patrona, que ja hi ha cartell per a la SADCP, que Rafa Forteza omple d’ofrenes l’Església del Convent i que Bianca Aguilar pren possessió del càrrec de regidora a l’Ajuntament.
Especial Patrona 2025
A les planes centrals del Punt informatiu 715, hi ha l’Especial Patrona, això és un suplement amb articles de diversos col·laboradors sobre aquestes la història, , però també entrevistes i reportatges sobre la Patrona.
Al costat de les entrevistes al regidor de Festes, Mateu Tugores, que assegura que «Difícilment, tornaré criticar un regidor de festes», i al batle de Pollença, Martí X. March, per a qui «La festa la fa la gent i les emocions», hi ha els reportatges a un Joan Mas que viu una «Il·lusió doble per a Pep Albertí: Joan Mas 2025 en un any vitalment intens»; a Dragut, Lloctinent i Abanderat enguany representats per Joan Toni Martorell, Toni Cerdà i Josep Seguí qui comparteixen «Amistat i il·lusió, els tres càrrecs dels moros es preparen per viure un simulacre únic» i a l’Ajuntament Vella que, aquest 2025, seran Guillem Bisanyes, Rafel Covas, Biel Cifre i Pep Font, quatre homes que comparteixen «Amistat, experiència i noves propostes per al Simulacre».
Pel que fa als col·laboradors, Pere Salas parla sobre «Patrona cristiana»; Josep Àngel Cifre Vicens «Paparrí» continua amb el serial Rere les passes de Dragut amb «Els presoners de Dragut: veus d’un captiveri al mediterrani»; Alícia Torrandell parla sobre «La meva Patrona, tradició i canvi»; Eva Cerdà s’endinsa en «Agost: cinc lletres, vuit cançons»; Rafel Morro parla sobre «Festes abans de les festes de la Patrona»; Juan M. Torres Velasco dedica el seu espai Els nostres noms de lloc a «On s’han fet els combats finals del Simulacre de Moros i Cristians»; Mateu Cerdà fa un seguit de «Reflexions sobre la restauració de la Mare de Déu del Puig»; Maria Rosa Albis s’endinsa en el Llibre de Clavaria de 1550 a 1551 per descobrir a «Joan Gornals, batle reial, i els jurats de la desgràcia»; Miquel Àngel March posà els ulls a Pollença fa 45 anys en la primera quinzena d’agost de 1980; i Joan Martorell fa un passeig per la «Cronologia incompleta del simulacre de Moros i Cristians de Pollença».
No hi falta una entrevista a la Tropa del Soldà, enguany que celebrà el vint-i-cinquè aniversari, una mirada a la posada en escena d’Amor de pagesia de 1956 a través de les fotografies cedides per César Samarini, l’exposició homenatge que el Club Pollença fa al pintor Campiglio «Un americà a Pollença».



