L’hotel que va enamorar viatgers i que la guerra va segrestar

L’aigua del Moll, nua de moviment, reflecteix les formes de l’Hotel Mar i Cel i les característiques construccions que l’envolten. Una imatge que mostra una arquitectura i un espai que avui només podem admirar des de la distància, rere la reixa d’una base militar que encara avui marca les fronteres d’allò que podem i no podem habitar. La fotografia, que forma part de l’arxiu de Llorenç Cortès Beltran "Bibí", ens regala una mirada única a aquest racó del Port de Pollença. Tot i que desconeixem l’any exacte en què fou feta, hi ha alguns indicis que ens permeten especular. L’ampliació de l’hotel a l'esquerra de l'edifici no apareix en les imatges més antigues, i el cotxe que es veu a l’esquerra (ampliant molt la imatge digitalment) sembla un Ford Model A o similar dels anys trenta, cosa que suggereix que podria ser una imatge capturada entre finals dels anys trenta o inicis dels quaranta. El Mar i Cel, al centre de la fotografia, fou un dels pioners del turisme de qualitat a Pollença. La seva façana blanca, d’estil sobri i funcional, ens mostra una construcció que no només era un lloc per dormir, sinó un punt de trobada per a viatgers de tot el món, diferents dels actuals turistes o guiris. Fou fundat el 7 de febrer de 1926 per Vicenç Buades Salas "Reiet", un pollencí que viatjà als Estats Units a cercar fortuna i que, a la tornada, va sembrar la llavor del turisme de qualitat al municipi. Buades va construir l'hotel amb una clara inspiració internacional, convertint-lo en l'establiment turístic més modern del moment. En un principi, tenia 24 habitacions, 10 d’elles amb bany dotat d’inodor per evitar les males olors i un excusat general per a la resta. Però totes tenien aigua corrent, calenta i freda, així com calefacció central. També hi havia un telèfon comunitari. A més, a l'hotel s'hi va obrir el primer restaurant modern de Pollença l’any 1928. El Mar i Cel va ser pioner perquè oferia un servei molt per damunt del que era habitual a l’època, una cuina adaptada al gust internacional i un tracte personalitzat, gràcies a l’experiència nord-americana del seu fundador. Va introduir a Pollença un model de turisme de categoria, que cercava l’autenticitat d’un poble tranquil i d’una mar serena, com la que es mostra a la imatge. En aquest espai s’hi reunien anglesos, suecs, sud-africans, italians, alemanys, americans... Una petita lliga de nacions, com va escriure Percy Waxman. A les seves sales se celebraven balls lluïts i sopars animats, mentre les famílies mallorquines i els visitants compartien tardes de conversa, música i vistes a la badia. Entre les històries que envolten el Mar i Cel, hi plana també el misteri d’Agatha Christie. La dama del crim va passar uns dies a Mallorca entre 1930 i 1933, a més d'altres visites posteriors. Aprofitant aquella primera estada, va escriure el relat Problem at Pollensa Bay, on hi apareix un hotel anomenat Hotel Pino d’Oro, que és, amb tota probabilitat, l'Hotel Illa d'Or, on es va allotjar durant aquells dies. El relat també parla d'un establiment anomenat Hotel Mariposa, que, per la seva proximitat a l'Illa d'Or i per la similitud del nom, és fàcil deduir que es tracta del Mar i Cel. Potser hi va passejar, potser hi va prendre un te a la seva terrassa assolellada, o potser simplement es va inspirar en la seva silueta blanquíssima per crear un dels seus decorats literaris. Com en tants dels seus relats, el misteri de la seva estada a Pollença segueix sense resoldre’s del tot. Però la història del Mar i Cel, com tantes altres, es va veure interrompuda per la guerra. El 1937, l’hotel fou requisat pel règim franquista per integrar-se a la nova base d’hidroavions del Port de Pollença. El que havia estat un espai de trobada i d’obertura al món va ser ocupat per un centenar d'alemanys de la Legió Còndor, servint com a seu de l'Estat Major alemany. Les parets que abans havien sentit rialles i música, ara sentirien ordres militars i converses de guerra. El Mar i Cel no tornaria mai més a ser un hotel per als pollencins ni per als viatgers. A diferència d'altres establiments que van reviure amb el turisme, el Mar i Cel va quedar definitivament integrat a la Base, sense recuperar mai més l'activitat hotelera civil. Avui, gairebé un segle després de la seva inauguració, el Mar i Cel continua existint físicament amb unes parets congelades en el temps, reconvertit en oficines de l'Exèrcit de l'Aire. Les seves columnes encara miren la mar, però ho fan des d’un recinte que no és per a tothom. Ens hem acostumat a veure aquestes imatges com a postals d’un passat llunyà, com a retalls de memòria que només interessen als estudiosos o als nostàlgics. Però el Mar i Cel, com altres espais del Port de Pollença, forma part d’un patrimoni col·lectiu que, en certa manera, ens ha estat pres. És cert que recuperar els terrenys de la base militar per al municipi sembla, a hores d’ara, una fita molt llunyana. Però potser, com s’ha fet recentment amb la Fortalesa, seria possible obrir amb visites guiades aquestes instal·lacions als pollencins i als visitants que estimen la història i la bellesa discreta d’aquests llocs. Potser així podríem, ni que fos per unes hores, tornar a trepitjar aquest espai que forma part de la nostra memòria col·lectiva. Foto: Hotel Mar i Cel ok Hotel Mar i Cel. De l'arxiu de Llorenç Cortès Beltran "Bibí”.