Sabeu què és una “senyora emparedada”?P+

Aquest divendres, 20 de juny, a les 20 hores, a can Llobera de la plaça Vella, Antoni Ignasi Alomar i Canyelles presentarà el seu llibre Elisabet sa Fortesa «la senyora emparedada» (Documenta Balear, 2024). A més de l'autor, la presentació comptarà amb Pere Salas. El llibre d'Alomar i Canyelles, recull la història d'Elisabet sa Fortesa i Gual (1530-1589), tancada sola tretze anys, fins a la mort, a un annex de la Seu de Mallorca amb vista només al sagrari. Ella va ésser de les poques rescluses de la Corona d’Aragó hispànica i italiana que es va emparedar. Aquest cas contrasta amb l’extensió del fenomen de la resclusió a la resta d’Europa occidental. Elisabet sa Fortesa, com les beguines contemporànies seves, es decantà per mantenir la seva independència personal, al marge però no en contradicció amb la vida monàstica de les religioses contemporànies. Caterina Tomàs, la seva amiga íntima, optà pel monestir sota la regla de sant Agustí, on el vot d'obediència marcava de manera definitiva la vida en comunitat. Elisabet, «la senyora emparedada», és un cas únic, irrepetible, en la història religiosa de Mallorca. Heus aquí la importància d'aquest estudi, que, a més, fa noves i considerables aportacions al coneixement de la catedral de Mallorca. Al pròleg, la investigadora del misticisme femení a Mallorca, Rosa Planas, contraposa al materialisme del capitalisme actual els valors alternatius de sa Fortesa i de les dones religioses del seu temps i de les místiques anteriors i posteriors. Elisabet sa Fortesa «la senyora emparedada» d'Antoni Ignasi Alomar i Canyelles té 220 pàgines i està a la venda per 23 euros. Antoni Ignasi Alomar i Canyelles És lingüista i historiador. Doctor en Filologia Catalana i Lingüística General (1992). Professor d’Ensenyament Secundari (1987-2019) a l’IES Joan Alcover. Professor associat de la UIB (1996-2019). Dues vegades Premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans (per L’armament i la defensa a la Mallorca medieval. Terminologia, 1992; i pel Vocabulari terminològic de la construcció de la seu de Mallorca, 2017).Ha publicat diversos treballs de filologia, sociolingüística i història de l’art. Cal destacar-ne la seva tesi doctoral: El lèxic de l’armament a l’illa de Mallorca als segles XIX i XV: estudi de la seva terminologia. Ha publicat en aquesta mateixa editorial Les armes mítiques de Jaume I (1994), L’exèrcit mallorquí. De la fi de l’edat mitjana a la seva desaparició (1998), L’Estendard, la festa nacional més antiga d’Europa (1998), La llengua catalana a les Balears en el segle XIX (2000), La llengua catalana a les Balears en el segle XX (2002), Pràctiques de transcripció fonètica (2002), Els civils del cop d’estat del 1936 a Palma (2023) iL’abús dels animals a Mallorca (segles XIX-XXI) (2024).