El Fòrum Talaia Nord inicia una recollida de firmes per reclamar l’increment de la protecció dels espais marins de PollençaP+

Tal i com es va acordar a la darrera sessió del Fòrum Talaia Nord, celebrada al Port de Pollença el passat dia 8 d’abril, es posa en marxa una recollida de signatures per reclamar l’ampliació de les zones marines protegides i l’aprovació d’un pla de gestió perquè la protecció sigui efectiva. Concretament es demana als signants suport per a les següents mesures: - Ampliar el LIC (Lloc d’Interès Comunitari) del Canal de Menorca. Aquest espai marí protegit, que forma part de la Xarxa Natura 2000, inclou una àmplia zona marina entre Mallorca i Menorca i part del litoral nord pollencí. La proposta del Fòrum demana que aquesta protecció inclogui la totalitat del litoral del municipi, també la cala de Sant Vicenç i cala Castell. - La definició i implementació d’un pla de gestió específic per als LIC Badies de Pollença i Alcúdia i de Cala Figuera. Sense un pla, la protecció no es efectiva i no s’apliquen mesures de gestió. Aquestes peticions estan fonamentades en la feina científica prèvia realitzada per les entitats Save the Med i Arrels Marines, d’identificació dels valors ecològics i elements claus de la biodiversitat i ecosistemes d’aquestes àrees marines. La recollida de firmes es presentarà públicament a les Jornades sobre Biodiversitat Conservació del litoral de Pollença que tendran lloc els dies 30 i 31 de maig a Pollença i al Port de Pollença, amb projeccions, taules rodones, tallers, itineraris, etc. (s’adjunta programa) Els valors del litoral de Pollença i les seves deficiències de conservació i gestió Pollença compta amb un litoral d’una gran riquesa ecològica i paisatgística que constitueix un patrimoni natural de gran valor, una font essencial per al benestar de la comunitat local i un dels principals atractius del municipi. Malauradament, la seva situació actual no és la més idònia, ja que l’augment constant de la pressió humana en aquests espais naturals està comportant greus impactes ambientals que posen en risc la biodiversitat existent i l’equilibri dels sistemes costaners. Actualment el litoral de Pollença compta amb algunes àrees protegides dins la Xarxa Natura 2000: ● LIC (Llocs d’Importància Comunitària) Canal de Menorca, que inclou aigües exteriors amb un gran valor ecològic. ● LIC Badies de Pollença i Alcúdia, que cobreix una part de les aigües interiors de la badia. ● LIC de Cala Figuera, situat en aigües d’aquesta cala, a la vessant nord de la Serra de Tramuntana. Malgrat les designacions, la protecció efectiva d’aquests espais es veu greument limitada per la manca de plans de gestió específics o per l’incompliment dels ja existents, situacions que provoquen un deteriorament progressiu de la seva qualitat ambiental. Alguns d’aquests danys són la degradació del fons marí de la badia de Pollença, afectat pels fondejos il·legals, l’escassa recirculació de l’aigua i els abocaments contaminants provinents tant de terra com d’embarcacions; l’elevada activitat nàutica en zones com Formentor, Cala Murta i Cala Figuera, que pateixen una massificació durant la temporada alta sense una regulació efectiva que garanteixi la conservació dels hàbitats; el retrocés de la biodiversitat marina, en gran part per la manca de control en les activitats pesqueres, especialment en la pesca recreativa; o la falta d’informació rigorosa sobre l’estat dels hàbitats marins i costaners, fet que dificulta l’adopció de mesures efectives de protecció i recuperació. A més, el retard en la definició i aplicació dels plans de gestió d’aquests espais protegits no ha fet altra cosa que agreujar la situació actual. Tot i que recentment s’ha iniciat un procés participatiu per a la definició del pla de gestió del LIC Canal de Menorca, aquest es troba actualment prorrogat. Pel que fa a les badies de Pollença i Alcúdia, només s’ha plantejat un pla de gestió parcial centrat en la pesca professional, sense abordar la necessitat d’una estratègia integral per a la protecció d’aquests espais. El cas del LIC de Cala Figuera és encara més preocupant perquè, tot i estar inclòs en el pla de gestió de la Serra de Tramuntana, aquest no compta amb una dotació de recursos específica ni amb mesures concretes d’aplicació. Per això, la conscienciació de la societat i la participació activa de la comunitat és clau per tal de promoure una gestió més sostenible i efectiva, reforçar la seva protecció i assegurar una coordinació adequada entre les diferents administracions competents. Una demostració del poder de la ciutadania és l’èxit recent de les reivindicacions de l’estiu passat per demanar la regulació de la velocitat de les embarcacions al canal del Freu de sa Dragonera. Per aconseguir aquesta regulació han estat clau la mobilització ciutadana i el posicionament favorable de l’ajuntament d’Andratx. Igualment, més recentment, l’Ajuntament de Sant Lluís, a Menorca, seguint l'exemple del que va passar al municipi d'Andratx està reclamant limitar la velocitat de les embarcacions a la reserva marina de l’illa de l’Aire, una proposta també sorgida del Fòrum de l’illa de l’Aire. Les firmes recollides durant aquesta campanya es lliuraran a l’Ajuntament de Pollença, a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat del Govern de les Illes Balears i al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (competent en el cas del LIC del Canal de Menorca, per tractar-se d’aigües exteriors).