Port de Pollença, 1967: quan els hotels miraven la mar

Aquesta postal, compartida al grup de Facebook Fotos Antigues de Pollença, ens transporta a un Port de Pollença que començava a transitar cap a un nou model de desenvolupament, una època marcada pel que després es va anomenar balearització. Presa des d'una avioneta, la fotografia revela un litoral encara relativament verge, on només destaquen tres edificacions: els hotels Uyal i Pollentia, que, tot i les reformes sofertes els darrers anys, mantenen el seu aspecte extern inalterat. El contrast amb el present és evident. A primera línia, on abans només hi havia una carretera estreta, una petita esplanada i un modest mollet, avui hi trobem un passeig i una gran platja artificial que s’estén mar endins. És impressionant pensar en la quantitat d'arena abocada per construir el que avui és una de les icones del Port. Aquest procés, que culminaria el 1992, ha deixat una empremta urbanística innegable. El que també destaca és el coll de Síller, al fons, amb les seves terres ennegrides, probablement per un dels incendis intencionats de l'època. Llavors, "fer netes" les muntanyes era una pràctica habitual, però costa no preguntar-se: netes de què? A la fotografia, l'absència de l'Hotel Pollença Park -que s'inauguraria el 1970 amb les seves impressionants 607 places- és un recordatori visual d'un moment previ a l'explosió turística més massiva, potser la major expressió de la balearització al Port de Pollença. Els voltants d’aquests hotels més petits serien transformats radicalment en les dècades posteriors, fins al punt de reconfigurar completament l’aspecte del Moll. És curiós pensar que, malgrat tot, els dos hotels més antics, l’Uyal i el Pollentia, s’han mantingut al llarg dels anys. L’Uyal, inaugurat el 1953, duu el nom d’una castellanització de la paraula "ullal", evocant el topònim dels terrenys inundables que una vegada definien aquesta zona. El Pollentia, del 1956, comparteix aquesta trajectòria històrica, tots dos ara sota la gestió de la cadena Hoposa, que en concentra la gestió. Aquest testimoni visual del 1967 no només captura un paisatge, sinó també una època en què el futur del Port encara estava per escriure. Mirant enrere, és inevitable reflexionar sobre els encerts i errors en la transformació d’aquest racó de la Mediterrània, on natura, història i turisme conviuen, no sempre en equilibri. fotoarxiu: Foto antiga Postal Moll