Joel Bellviure
La història dels bocchoritans no s’ha reconstruït a partir de grans monuments, sinó gràcies a un grapat de peces arqueològiques que, separades per diversos segles, han anat revelant el passat dels antics pollencins.
Entre totes elles, destaquen especialment les dues tabulae patronatus (llatí per “taules de patronat”) de bronze i el petit amulet egipci de Baubo. Les primeres constitueixen els documents jurídics més importants conservats de la Mallorca romana. El segon és un delicat i diminut objecte fet amb pasta de vidre que es pot incloure entre les peces més singulars de la protohistòria balear.
La preparació de l’exposició A la Recerca de Bocchoris: 4.000 Anys d’Arqueologia a Pollença, organitzada pel Rotary Club al Museu de Pollença, ha permès proposar per primera vegada noves interpretacions sobre els seus descobriments.
La primera tabula patronatus (1765)
La primera tabula patronatus fou descoberta el setembre de 1765, quan el pagès Miquel Xamena Cerdà llaurava unes terres al Pedret de Bóquer. Cavant la terra, va aparèixer una petita inscripció en llatí, a sobre d’una petita i brillant placa de bronze que canvià per sempre més la nostra comprensió de la història antiga de Pollença.
Ens informava de l’existència d’un govern públic, el senatus populusque Bocchoritanus (imitant el romà SPQR), i confirmava que Pollença a l’Antiguitat va ser la cèlebre Civitas Bocchoritana.
La peça passà primer per mans particulars abans d’arribar a Bonaventura Serra i Ferragut, qui la publicà el 1766. Posteriorment ingressà al gabinet d’antiguitats dels caputxins de Palma i, després de diverses vicissituds, acabà conservant-se a la biblioteca del palau de Can Vivot (Palma), on encara avui es custodia i es pot visitar. Aquesta descoberta convertí Bocchoris en una realitat històrica i despertà l’interès dels antiquaris il·lustrats europeus.
La segona tabula (1951)
La segona tabula, descoberta gairebé dos-cents anys després, completà la història iniciada el segle XVIII. La seva descoberta el 1951 sempre havia estat envoltada de misteri. La làmina de bronze no va aparèixer al jaciment de Bóquer, el principal poblat dels antics bocchoritans, sinó a uns 700 metres al sud de l’actual sortida de La Gola, a la carretera que voreja la platja, al sud de la Llosa de l’Ullal (prop de l’actual carrer del Roure).
La va trobar, per casualitat, un treballador alcudienc de la base d’hidroavions, en Francisco Fanals Sureda. Tornant a Alcúdia en bicicleta un dia de fort temporal de mar, va haver d’aturar-se per aixecar diverses pedres “arrojadas por el furioso oleaje” i entre elles trobà la placa (segons relatà Luis Amorós el 1952).
Durant molts anys es va considerar un relat inventat, i fins i tot alguns investigadors arribaren a suggerir que procedia d’un vaixell romà. Existeix, però, una explicació molt més versemblant:
L’any 1946 les muralles prehistòriques del Pedret de Bóquer, al Port de Pollença, varen ser explotades com a pedrera per construir el nou moll del Port de Pollença. En remoure els grans blocs de pedra a carretes en massa, els operaris haurien desplaçat sense adonar-se’n la tabula, que acabà abocada a la mar amb els materials de construcció.
El reble de pedres sense escairar es va utilitzar per formar la base del moll i altres tallamars de la zona. Pocs anys després, un temporal l’hauria retornada a la costa, on fou trobada casualment per Fanals. Les tabulae haurien estat originàriament exposades en algun espai públic de la ciutat de Bocchoris. A falta de fòrum, tan sols podem suggerir que aquestes inscripcions es trobessin en un accés de la muralla del poblat o a un altre espai públic.
L’amulet egipci de Baubo (1967)
Una història igualment fascinant és la de l’amulet egipci de Baubo, que s’exposa per primera vegada al Museu enguany. Sabem que la seva descoberta es produí l’any 1967 arran d’unes obres d’urbanització al carrer de la Cadernera, a Gotmar de Baix. No es tractà d’una excavació arqueològica, sinó de l’obertura d’una trinxera per instal·lar el cablejat elèctric de la urbanització. Gràcies a la col·laboració del vigilant Bartomeu Serra Vicens i del propietari Antoni Llobera, Cerdà pogué documentar i recuperar els materials abans que desapareguessin sota l’asfalt, on encara es troba la resta del jaciment.
Entre aquells objectes recuperats a Gotmar hi havia un diminut penjoll de pasta vítria representant una figura femenina ajupida, donant a llum. Aquest personatge, que els historiadors coneixen com a Baubo (no coneixem el seu nom real), estava vinculat a creences populars egípcies sobre la protecció durant el part.
L’amulet formava part d’un collar fet amb denes de pasta vítria, un material molt apreciat pels antics. No aparegueren sencers, sinó amb els cordons orgànics desapareguts, que foren reconstruïts pel mateix Cerdà. Fabricats probablement a Egipte o a la costa sirio-palestina entre els segles IV i II aC, els quatre collars arribaren a Mallorca molt probablement a través dels mercaders púnics d’Eivissa, on se n’han trobat múltiples exemplars.
També a Mallorca, a una cova funerària, a Petra, s’hi va recuperar un exemplar del mateix amulet, suggerint la importància d’aquest tipus d’objectes pels antics baleàrics. Avui sabem també que aquests collars egipcis podrien haver estat dipositats en enterraments femenins, reforçant la interpretació simbòlica de Baubo com a protectora de les dones.
Les evidències d’una antiga necròpolis a Gotmar
Tot i que es coneixia l’existència de tots aquests objectes recuperats a Gotmar, conservats pel Bisbat de Mallorca al Museu de Lluc, no en sabíem res sobre el jaciment. Fotografies antigues mostren la possible existència d’un antic camí que connectava el poblat del Pedret de Bóquer amb aquest indret, pel que sabem que es tracta d’un indret bocchorità. S’havia cregut que podria formar part d’un antic poblat entre el Pedret de Bóquer i Llenaira, però la manca de ceràmica sembla indicar el contrari. Gràcies a documentació fotogràfica conservada pel Consell de Mallorca recollida per Damià Cerdà, podem reinterpretar que va succeir a Gotmar fa 2.500 anys.
Hi ha diverses pistes que ens fan suggerir que realment el que es va trobar a la trinxera el 1967 va ser una antiga tomba bocchoritana. La interpretació de Gotmar com una necròpolis es basa en diverses evidències convergents:
- El conjunt recuperat està format gairebé exclusivament per objectes d’aixovar funerari (amulets, penjolls, ornaments personals, instruments de música). En realitat, els antics pollencins haurien utilitzat aquests tipus d’objectes en vida abans de dipositar-los amb els seus difunts. Aquest tipus de materials s’associen tradicionalment a tombes perquè és molt difícil trobar-les en contextos domèstics o comercials, ja que són objectes de gran valor que els antics bocchoritans no haurien abandonat o oblidat.
- El que realment ens suggereix que ens trobem davant d’una necròpoli, possiblement una cova retocada, són les evidències fotogràfiques i la gairebé absència total de ceràmica. Així mateix, seria estrany que objectes de luxe acumulats durant quatre segles s’haguessin anat perdent accidentalment dins un espai tan reduït.
Si no ens convencés la teoria d’un enterrament, tal vegada podríem pensar en una zona votiva; això vol dir una deposició ritual d’objectes de valor, en forma d’ofrena a una divinitat. Les deposicions votives són habituals a llacs i fonts i hem de recordar que en època protohistòrica, La Gola arribaria fins a aquest indret.
Tan sols tres peces, trobades casualment, ens revelen una autèntica part de l’antiga història de Pollença. Sense les tabulae no coneixeríem la ràpida integració dels antics bocchoritans dins l’Imperi romà. Per la seva banda, l’amulet de Baubo ens permet apropar-nos a les creences i gustos dels antics pollencins, amb una petita finestra a les seves vivències més íntimes molt abans de la conquesta romana.
Tan sols cal pensar quantes més històries podríem rescatar en el futur.
