La Setmana Nàutica Escolar del Port de Pollença clou la celebració del seu mig segle amb un emotiu acte institucionalp+

Els centres educatius i el teixit social del Moll han culminat les activitats commemoratives dels 50 anys d'història de la Setmana Nàutica Escolar. La cerimònia central, celebrada el passat 28 de juny al Reial Club Nàutic, ha servit per retre homenatge als impulsors de la iniciativa i refermar el compromís col·lectiu amb la identitat marinera del municipi. Els actes de celebració dels 50 anys de la Setmana Nàutica Escolar del Port de Pollença han arribat a la seva fi després de setmanes d'intensa activitat i participació comunitària. Aquesta efemèride ha reunit generacions de molleros al voltant d'una tradició que manté viu el vincle històric entre els joves i la mar, recordant els orígens d'una iniciativa que va començar l'any 1976 gràcies a l'impuls de mestres com Joan Aguilar, Antoni Seguí i Pere Torrens de l'escola pública Miquel Capllonch. L'esdeveniment central i més significatiu de tota la commemoració ha tengut lloc el passat diumenge, 28 de juny de 2026, amb una cerimònia institucional celebrada al saló d'actes del Reial Club Nàutic del Port de Pollença. Amb l'assistència de representants municipals, de la comunitat educativa i d'entitats del teixit social i econòmic local, l'acte ha servit per lliurar distincions a aquelles persones i organitzacions que han contribuït a mantenir viva aquesta singladura al llarg de cinc dècades. Han rebut aquest reconeixement l'Ajuntament de Pollença, Colonya, el Reial Club Nàutic, la Confraria de Pescadors i els directors dels centres escolars actuals, a més d'una menció especial a Alejandro Tejedo pel seu suport continuat al concurs de dibuix escolar. Moment del lliurament de la distinció al RCNPP La intervenció històrica de Mateu Cerdà Un dels moments més Interessants ha estat intervenció de Mateu Cerdà Martín, exprofessor del col·legi Miquel Capllonch, qui ha ofert una detallada retrospectiva dels orígens pedagògics i de la trajectòria de l'escola marinera a Eu Moll. El text íntegre llegit per l'exdocent recull la memòria de l'antiga escola de «El Pósito» i la posterior transició cap a l'actual Setmana Nàutica: 50 ANYS DE LA SETMANA NÀUTICA ESCOLAR (1976-2026) Són 50, són 50 anys que han passat d’una activitat arrelada a la mar. Els anys passen con les ones que van i venen a la vorera de la mar. La petita història de la Setmana Nàutica comença just aquí prop; al “Varadero o varador”, que era el lloc de pati pels alumnes de l’escola de “El Pósito”, una escola marinera, de pescadors. Però d’on i com va néixer aquella escola marinera de “El Pósito”... Si obrim la finestra del temps i miram un poc enrere, trobam allà a lluny...... que de la ma del “Gran Tur” Europeu (S. XVIII) i la Bella Època, s’inicià un desplaçament de persones, que voltaven i es movien, donant lloc al que nomenat TURISME; D’Aquesta manera arribaren al Port de Pollença artistes i pintors, que generalment venien del barri bohemi de “Montmatre” de París; serien els precursors del nostre Turisme.. Així guiats per Anglada Camarassa, vengueren pintors com Tito Cittadini, Ramouger, Montenegro i Atilio Boveri Caravelli. L’argentí Boveri, amb una beca visità Espanya i arribà al Port de Pollença l’any 1911 amb 27 anys; ple d’inquietuds artístiques i culturals. A una carta diu “Soy el único forastero del Puerto” . Per què “Unico del Puerto”. Idò perque a finals del segle XIX i principis del XX, a part del primer redol de cases de Can Pescador, el nucli principal d’Eu Moll era l’explanada on arribava el camí de Pollença. Aquí s’hi construí la primera bodegueta de Can Villalonga pels pescadors, tenia columnes i una enramada de pi (Així m’ho contà Joan del Puerto, que acaba de complir els 100 anys).. Aixó era entorn l’any 1880, poc temps després de l’establiment d’un Moll i la “Casa del Muelle”, on vivia el Preferent o carabiner. Peró davant la necessitat de donar aixopluc als “forasteros” que anaven arribant, l’any 1912, la bodega de can Villalonga es reconverteix amb Fonda Puerto i les botigues de ca madò Riveta i can Pilles se transformen en els hostals Marina i Miramar. Serien els primers establiments amb una o dues habitacions pels visitants. Per això Boveri s’establí en el molí de Can Xura a l’Horta pollencina. I veient les necessitats laborals i socials dels pescadors d’Eu Moll i Sant Vicenç, va fundar l’associació “Las abejas de la Playa, Sociedad de Socorros Mútuos y Educación”. i com polifacètic i d’àmplia cultura, a can Xura, passava vetlades fent escola aos nins de la vall. D’aquí podem considerar l’interés de l’Associació per establir una escola, segons l’esperit del fundador. L’escola començà amb un “Repàs nocturn” per a nins majors de 10 anys. Que era una modalitat que s’estilava en aquells moments ja que molts de nins havien d’ajudar als pares en la feina. Atilio Boveri solament va estar tres anys a Pollença, però per la gran petjada artística, social i cultural que deixà, l’Ajuntament li dedicà un carrer i el nomenà Fill Adoptiu. El mestre Antoni Seguí en feu una biografia i amb la donació d’obra, per part de la senyora ELBA, vídua de Boveri, es muntà una sala al museu municipal. La seva Associació de “Las Abejas” continuà amb la reestructuració del veneçolà Ramon Vallenilla Lecuna que l’any 1921 passà a dir-se “Pósito de Pescadores” amb el naixement de L’ESCOLA, primer en el local del que fou “Colmado Mir” i posteriorment a l’actual local del Passeig Saragueli. La primera escola d’Eu Moll havia nascut l’any 1915 amb les monges i 86 alumnes entre xics i xiques. Inicialment l’escola de El Pósito era mixta i la primera mestre va esser Sor Maria Dolores Coll Rubí. Però l’any 1924 amb la dictadura del general Primo de Rivera, es produí la separació de sexes: les nines quedaren amb les monges a Can Picarol de la Gola i els nins a l’escola de el Pósito al Passeig Saralegui (avui Confraria de Pescadors). A la nova escola de “El Pósito” al final d’aquell curs hi assistien una cinquantena d’alumnes, amb pàrvuls, grau preparatori, elemental i mitjà. Va venir a examinar els nins i nines el comandant marítim i director de El Pósito de pescadors, don Juan Serra, acompanyat del president Martí Enseñat i el secretari Cosme Borrás... A partir de l’any 1924 l’escola ja estarà regida per un mestre. El primer fou don Victorià, el seguiren Francesc Garcia i Toni Seguí que hi impartiren classes entre 15 i 16 anys. Durant els premiers anys, els coneixements professionals de pesca estaven a càrrec d’un patró de Cabotatge. L’any 1942, aquella institució educativa privada deixà de pertànyer a el POSITO, encara que seguiria molts d’anys coneguda amb el seu nom popular i passarà a titular-se “Escuela Unitaria de ninos de Orientación Marítima y Pesquera”, tutelada per l’Institut Social de la Marina, depenent del Ministeri de Treball. El curs 1968/69 es creà l’Escola Graduada i Antoni Seguí hi passà com a director, juntament com el mestre Pedro Torrens. Així el jove mestre Joan Aguilar Suau ocupà aquella vacant que deixà don Toni. Aleshores s’impartia cultura general més una assignatura que es deia “Orientación Marítima” amb teoria i pràctica. Aquesta escola (1969) s’integrà en la Graduada (Dita més tard Miquel Capllonch) i Joan Aguilar hi passà com a mestre de Patronat d’Orientació Marítima. Allà es muntà una Aula-Taller per fer manualitats navals; ... Així a través d’aquelles assignatures de “Pesca” i “Orientació Marítima” i ara amb una aula-taller nàutica, arribà la idea de dedicar tota una setmana a la mar i d’aquí naixeria “La Semana del Mar” transformada després en SETMANA NÀUTICA ESCOLAR (1976). Així any rere any s’ha anat celebrant aquesta activitat enfocada a finals de curs. Les Setmanes Nàutiques requerien quatre elements: Els mestres que organitzaven, les entitats que col·laboraven, els alumnes que eren els protagonistes, i la MAR. Primerament es treballaven els cartells anunciadors que pintaven els nins i nines. Un grup de professors triàvem els més originals per enviar a les autoritats i els demés cartells, els alumnes se’ls enduien per posar als mostradors de Pollença i Eu Moll. La preparació es feia amb molta dedicació i també amb il·lusió perquè els nins s’ho passasin bé. Però sempre essent fidels als postulats de la Conferència Internacional d’Estocolm de 1972, que diu que l’aprenentatge a de partir de la pròpia realitat local de l’alumne. En aquest cas amb saba de pescadors, fomentant persones que estimin la cultura de la mar, els OBJECTIUS, a més d’acostar als alumnes a la “Realitat local”, havien de suposar una clara intenció d’aconseguir, sobretot a través del joc i la natura, sensibilitzar als alumnes sobre els problemes ambientals i la conservació de l’entorn. Uns objectius que difícilment es poden aconseguir fora del marc de convivència de grup, on sempre aflora una qüestió superior, com és la vivència personal , que cada xic o xica experimenta. Les vivències personals es tradueixen en esquemes de noves situacions, observacions i conductes, que modifiquen el coneixement com a tresor del saber. Si parlam d’una escola de 10, 20 0 30 anys enrere, era més d’aula; d’un aprenentatge quasi be dels llibres... no era habitual que os alumnes sortissin del col·legi... per això les activitats realitzades fora de l’aula, suposaren una nova experiència, que no tots els xics i xiques tenien oportunitat de dur endavant... Ja en el 15è. Aniversari de la Setmana Nàutica, ara fa només 35 anys, jo deia: “Els nins no solament aprenen amb els llibres de text, que són uns mitjans útils per aconseguir uns continguts, sinó també l’entorn natural, l’espai que ens envolta, tot lo proper que pugui despertar l’interès dels nins. Per tant són importants aquelles activitats fora de l’aula com: excursions, visites didàctiques, petites investigacions, recerques al bosc o la muntanya, entre altres. Cada escola està integrada dins una societat concreta, viu una realitat local concreta...Per tant el fet de dedicar una setmana sobre el medi “La Badia de Pollença”, suposa un alt valor educatiu, que per sí mateix justifica deixar uns dies les aules, els llibres i els horaris habituals per dur a terme activitats creatives i animadores.” Certament, os mestres a través del nostre magisteri, sabem que distintes situacions poden ésser captades de forma significativa per la ment dels infants, amb valoracions noves o almenys enriquides. Tota vegada que la vivència de la col·lectivitat suposa haver de respectar unes regles de joc imprescindibles com “Saber compartir” i “Saber ajudar”. Suposa aprendre a assumir uns valors humans, que aporten grandesa i fomenten l’eix principal de “Saber conviure”. Dins l’organització d’aquelles activitats, convidàvem a venir a l’escola a pescadors que ensenyaven a fer nusos mariners i l’art de la pesca i nanses, el fuster de ribera, els mestres d’aixa (que avui ya no tenim) els mostraven com es feien les embarcacions, etc. Les activitats s’organitzaven per nivells educatius. Així els més petits solien anar a la platja a fer jocs i castells d’arena, tallers de decoració d’aula; els cicles mitjans participaven a xerrades marineres, tallers d’experiències de natura, entre d’altres. Els més grandets practicaven natació, primerament a la piscina del Daina, i també vela, com el “Bautizo de mar” i piragüisme. Sempre contant amb les explicacions dels professors en el mateix lloc del l’activitat........ Es feren concursos de pesca com canya amb distintes modalitat. També es feren visites, projeccions de vídeos didàctics, representacions teatrals..... Els recorregut incògnita per els més grans es feien a peu o en bicicleta, que avui no seria possible......suposava anar a cercar una penyora o missatge, sol o en grup.... Record que una pregunta els dugué de capoll, deia: Cercau el missatge que trobareu a “Una roca llena de aire”... Ho demanaven als majors, però si no eren d’aquí, no ho sabien... perquè aquella ROCA feia anys que havia desaparegut. Altre pregunta significativa era “Demanar als pescadors els noms de 5 espècies que es puguin localitzar a la vorera de mar” per exemple: cranc pelut, pades, gambes, cabots i almejas... Avui ya seria difícil veure’ne donada la invasió d’arena al litoral. Però sobretot l’activitat més esperada era l’excursió en barca, per a tots os alumnes, que solia fer un passeig per la badia i anar fins a les Caletes d’Alcúdia i llavors cap a Formentor... Era una experiència que aleshores per a molts de nins era nova; no tothom tenia l’oportunitat d’anar en barca. D’aquella excursió, record que un any vaig jo vaig protagonitzar un espectacle....... Idò siii.... durant la travessia de les Caletes a Formentor, amb una mar un poc moguda, vaig prendre una senyora marejada.. ... Així pensau que els alumnes havien d’atendre al mestre acompanyant... Però arribats a Formentor Na Maria del Camí (Ho recordes Maria/ Antònia Verd ... ?) sempre solia dur una llimona dins la bossa, la me possà amb cafè sense sucre i me va anar bastant be.... Actualmente amb l’esperit mariner, dins aquest marc entranyable d’eu MOLL, els col·legis Miquel Capllonch i Bocchoris, continuen organitzant Setmanes Nàutiques amb concurs de dibuix i activitats adaptades als nous plantejaments i projectes educatius, ja que aquests darrers anys, el model educatiu ha anat canviant; els programes interdisciplinaris fan possible que els alumnes tenguin vies d’aprenentatge diferenciat. Ja durant el curs, s’organitzen d’excussions i visites didàctiques, natació a les piscines municipals i també excursions en barca. Per acabar, crec que puc parlar en nom dels companys que durant uns anys, organitzarem activitats simples, però sempre amb il·lusió i adaptades a les circumstàncies del moment. També els mestres que ens han substituït, segurament han continuat organitzant el millor possible, al menis això és el que tots hem intentat ....ara bé, si s’aconsegueix o no... Cadascú te la resposta. Però sempre ens quedarà la satisfacció de contemplar com ex-alumnes, entre diferents estudis i professions, s’han decantat per feines entorn a la mar com són: socorristes, pescadors, tècnics, patró d’embarcacions, mariners i inclús un enginyer nàutic, etc. Gràcies per la vostra atenció Port de Pollença, 28 de juny de 2026 Mateu Cerdà Martín Poesia i discurs de cloenda La part poètica de l'esdeveniment va anar a càrrec del director del CEIP Miquel Capllonch, Joan Ramon Mateu, qui va llegir la composició escrita pel mestre Antoni Seguí Bennassar l'octubre de 1999 amb motiu de les llavors Noces d'Argent de la Setmana Nàutica: NOCES D'ARGENT de la SETMANA NÀUTICA Amb veles inflades de vint-i-cinc anys, pel mar de la vida valents navegam. Professors i alumnes, tothom enrolat, pel mar de la vida valents capejam. Amb veles inflades de vint-i-cinc anys, pel mar de la vida valents navegam. Aquella barqueta amb pocs tripulants ara s'és tornada una barca gran que solca a tothora, amb molts navegants, pel mar de la vida on tots barquejam. Llargues singladures encara vindran, mes la coratgia, que sempre és molt gran, tant si fa bonança com si és temporal, farà que la barca no naufragui mai. Per cloure l'acte institucional, Joan Ramon Mateu va pronunciar un parlament reivindicant la vigència i la importància social dels centres educatius del Port de Pollença dins la societat actual. El discurs íntegre es reprodueix textualmente a continuació: Discurs de Cloenda: 50a Setmana Nàutica Autoritats. Bon dia a tothom. Bon dia, especialment, a tots aquells que formau i heu format part de la història del CEIP Miquel Capllonch: companys amb els qui he compartit docència i aquells amb els qui també vam compartir lluites i reivindicacions laborals en la meva etapa d'alliberat sindical. És un honor retrobar-nos aquí. Abans de res, vull agrair de tot cor a l'Associació Cultural Amics de Sant Antoni i especialment a en Juan Aguilar l'organització d'aquest acte, així com al Reial Club Nàutic del Port de Pollença per la seva constant col·laboració. Quan en Joan em va demanar de cloure aquest acte, no li vaig poder dir que no. Això sí, ya el vaig avisar que no m'allargaria gaire: a aquestes hores, i amb la calor que fa, sé que el que tothom desitja és refrescar-se un poc. Avui ens unim per celebrar les noces d'or d'una de les activitats més emblemàtiques, estimades i arrelades de la nostra escola: la 50a aniversari de la nostra Setmana Nàutica. Cinquanta anys es diuen aviat, tot i que, si som estrictes amb la història, realment només n'hem pogut celebrar 49, ja que la pandèmia de la COVID-19 ens va obligar a fer una aturada forçosa d'un any. Però ni un virus global va poder tombar el rumb d'aquesta travessia. Darrere d'aquesta xifra hi ha milers d'històries, de rialles, d'esforç i d'aprenentatge compartit. Avui hem pogut escoltar en Mateu Cerdà recordant els inicis d'aquesta Setmana Nàutica i els valors que la varen veure néixer. Després, na Júlia Cavelli ens ha emocionat recitant una poesia que en Toni Seguí va escriure fa 25 anys. Escoltant-la, m'adonava de com canvien les coses... Segurament, si avui els nostres alumnes haguessin de fer una composició, no seria una poesia tradicional, sino un rap! De fet, ya en tenim experiència gràcies al treball conjunt amb la fundació Roger Villaloga el rap que ferem den Costa i Llobera. Humilment, d'aquests 50 anys d'història, jo només n'he gaudit els darrers 19. Abans d'això, jo era d'aquells pollencins que, en lloc de venir al Moll, se n'anaven a Sant Vicenç. Però mirau per on, la saladina del Moll deu tenir un magnetisme especial: s'ha anat impregnant a la meva pell i m'ha fet veure, viure i estimar la grandesa d'aquest lloc i de la seva gent. La Setmana Nàutica avui en dia no tindria cap sentit sense el teixit associatiu i les entitats col·laboradores que la fan possible. Vull aprofitar aquest altaveu per donar-los les gràcies públicament a totes: fent un repàs de les activitats que se fan. A la Confraria de Pescadors, que ens han ensenyat l'art de fer nusos, els nostres orígens mariners, les barques i els seus ormejos, la seva confraria entre d'altres Al Reial Club Nàutic, pel bateig de mar que fan als més joves (vela i piraigüa) i totes les activitats nàutiques addicionals. A l'Associació de Veïns, perquè cada vegada que els hem menester, sempre els hem trobat disposats a ajudar. A Arrels Marines, per la seva tasca indispensable ajudant-nos a difondre la importància de protegir la nostra badia. amb els seus tallers didàctics i vivencials. Al faroler de la Punta de l'Avançada, que mentre va ser possible, va obrir les portes perquè els nostres alumnes pugessin al far (com deia abans, tot canvia). Als tots els caps de la Base Militar del Port de Pollença, que sempre ens reben per mostrar-nos les instal·lacions i els hidroavions. i fins i tot ens assisteixen si hi ha cap accident. (enguany un) Als Amics de Sant Antoni, que cada any organitzen el concurs de dibuix de la badia en el marc d'aquesta setmana. A les barques de les Gaviotas que fan que tots els nostres alumnes puguin visitar Formentor amb barca, i encara que sembli mentida alguns ho facin per primera vegada. A la Fundació Rotger Villalonga, que aquest darrer cyany ha tornat obrir les portes den pit en ample per que els alumnes coneguin l'encant de Cala Murta, i la part nord de la nostra badia I, així mateix, vull fer un agraïment molt especial als alumnes i professors del Cicle Formatiu d'activitats físico esportives de l'IES Guillem Cifre de Colonya. La seva col·laboració braç a braç amb els nostres mestres és l'exemple perfecte de com la xarxa educativa pública suma forces: els joves aprenen fent feina sobre el terreny i els nostres infants en gaudeixen al màxim de les activitats que ells ofereixen. Com no a l'ajuntament de Pollença i sobretot l'area d'educació que ens recolza i les diferents àrees que ens donen recolzament en el moment de les sortides a la platja i altres activitats. (qui ens havia de dir fa 50 anys, que seria necessari avisar al servei de socorristes) A les famílies desinteressades del Moll, com na Cristina Pizarro, que ens va acostar a la figura i l'obra d'Anglada Camarasa. Pero sobretot ales famílies del que aquí anomanam molleros, molleros de toda la vida que duen els seus infants a les nostres escoles, i que amb les seves visites ens han mostrat de primera ma els seus coneixements, les seves experiències, com vivien, que feien, que eren els mestres d'aixa i moltes coses més Si m'he oblidat de qualque entitat o persona, us deman disculpes, però sabeu que totes i cadascuna d'aquestes aportacions fan possible que els nostres alumnes coneguin de primera mà el Moll i l'aprenguin a estimar. I és que tot evoluciona a una velocitat vertiginosa. Aquella escola de fa 50 anys, on tothom es coneixia i sabíem on vivia cada infant, ha donat pas a una altra realitat. El centre es va desdoblar, i es va convertir en dos. (EI CEIP Portr de Pollença actual Bocchoris i el nostre) El Miquel Capllonch que coneixíem, avui ja és una escola de dues línies amb més de 300 alumnes que te adscrits els alumnes de Ca les Monges (St Vicenç de Paül) i està ascrit a un IES que fa 50 anys ni sen parlava. Tenim un mosaic d'infants on, depenent de l'any, convivim entre 25 i 27 nacionalitats distintes. I és precisament ara quan la Setmana Nàutica té més sentit pedagògic i social que mai. Perquè és l'eina que tenim per fer que aquests nins i nines coneguin el Moll, s'emocionin amb la bellesa de la nostra badia i comprenguin d'on venim. Aquest poder de transmissió el tenim tots els qui hem conegut el Moll des de petits (encara que de joves anéssim a Cala Sant Vicenç!). Per tot això, us deman una cosa: si voleu veure 50 anys més —com a mínim!— de Setmana Nàutica, no us oblideu de les nostres escoles. Estimau-les com les estimen tots els mestres que hi passen. No sigueu com jo, que vaig haver de venir de Pollença per adonar-me de la joia que tenim aquí. Vosaltres ja hi sou, teniu la sort de viure-la dia a dia. Ajudeu-nos a transmetre aquest tresor per poder mantenir el Moll de sempre, malgrat els canvis inevitables del temps. I recordau una cosa ben important: les portes de les escoles del Moll estan obertes de bat a bat per a tothom qui viu al Moll; per tant, val la pena que les conegueu, que les visiteu i que en formeu part, perquè aquesta escola és de tots vosaltres. Per 50 anys més, i per molts d'anys. Visca la Setmana Nàutica i visca el Moll! Moltes gràcies. Amb la cloenda d'aquest aniversari, la Setmana Nàutica Escolar afronta el futur consolidada com una de les principals insígnies educatives del municipi, garantint que les futures generacions de nins del municipi continuïn aprenent a estimar i respectar el medi marítim local.

La Setmana Nàutica Escolar del Port de Pollença clou la celebració del seu mig segle amb un emotiu acte institucionalp+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Diversos vehicles calcinats al Port de Pollença

El Moll celebra les festes de Sant Pere en un cap de setmana llarg

Publicacions relacionades

El Moll celebra les festes de Sant Pere en un cap de setmana llargp+

La FRV enceta un cicle de música i patrimoni a Can Boscp+

Maria Àngels Axartell Carsi serà la Dama dels Cossiers de Pollença per a la Patrona 2027

El Gall pollencí viatja per Europa gràcies al nou segell de l’artista Antònia Borràsp+