Pere Salas i Martí Sàez revisiten l’obra que va marcar el renaixement del teatre pollencíp+

Fa exactament trenta anys, el Claustre de Sant Domingo va acollir l'estrena de Després de la desgràcia, una obra que havia nascut de la col·laboració entre l'historiador i dramaturg Pere Salas i el músic Martí Sàez. Aquell muntatge, centrat en els esdeveniments posteriors a l'atac corsari de 1550, va suposar molt més que una estrena teatral: va representar el retorn del teatre de la Patrona d’un grup local després de gairebé dues dècades d'absència i va obrir una etapa que encara avui continua viva. Ara, el Grup Pollencí de Teatre recupera aquella producció amb un nou muntatge que manté l'essència original però adaptat a la sensibilitat actual. Coincidint amb aquest retorn, hem tornat a conversar amb els seus creadors, tres dècades després de la primera entrevista publicada a les pàgines de Punt Informatiu. Una idea nascuda entre converses L'origen de l'obra es remunta fins i tot abans de 1996. Pere Salas recorda que tot va començar de manera molt informal, a partir de converses amb Martí Sàez, que ja tenia experiència. "Vàrem començar a parlar-ne dos anys abans. Jo havia escrit guions i ell ja havia compost música per a altres projectes. La idea va anar creixent a poc a poc fins que es va convertir en una obra", explica. Martí Sàez coincideix amb aquest record. "Ens vàrem conèixer una vigília de la Patrona gràcies a una amiga comuna. Un any després ens tornàrem a trobar i en Pere ja tenia moltes idees desenvolupades. A partir d'aquí ens hi vàrem posar de ple". Durant dos anys, les reunions foren constants. Salas treballava el text mentre Sàez construïa l'univers musical que havia d'acompanyar la història. "Pràcticament cada setmana fèiem feina junts. En Pere arribava amb noves escenes i jo li mostrava melodies o idees musicals. Va ser un procés molt emocionant", recorda el compositor. Més enllà de la batalla Quan el 1996 Pere Salas explicava que l'atac corsari era només el punt de partida de l'obra, ja deixava entreveure una de les seves principals inquietuds com a historiador. Trenta anys després manté exactament la mateixa visió. "La idea sempre va ser explicar què passa després. El que m'interessava era la recerca de la veritat, entendre què va sentir la gent i com es construeixen els relats històrics", assenyala. L'autor insisteix que es tracta d'una obra de ficció, però construïda sobre una base històrica rigorosa. "Sempre he intentat que les meves obres serveixin també per divulgar història. No es tracta de donar lliçons, sinó de transferir coneixement i arribar a un públic que potser no llegiria mai un estudi acadèmic". Aquesta voluntat ja era present a l'entrevista de 1996, quan definia l'obra com una reflexió sobre l'heroisme i la covardia, més que no una reconstrucció dels fets de 1550. Un fenomen inesperat Cap dels dos autors esperava la resposta que va tenir el muntatge original. "Va ser un fenomen", resumeix Salas. "Hi havia gent que esperava hores abans per poder entrar. A mesura que s'acostava el dia de la representació, la demanda de localitats augmentava moltíssim". Aquella acollida va coincidir amb un moment especial per a la cultura pollencina. Feia gairebé vint anys que no es representava una gran obra teatral en el programa de les festes de la Patrona. "Volíem fer una cosa diferent", recorda Salas. "No una comèdia costumista, sinó una obra dramàtica, fins i tot tràgica, amb una mirada més moderna. Però al mateix temps també ens sentíem hereus de tota aquella tradició teatral que havia existit abans". El resultat va ser una autèntica renaixença teatral. Després arribarien Bandetjat i La Deixa, també de Pere Salas, i de llavors ençà el teatre no ha deixat de tenir presencia al programa festiu de Pollença fins a l'actualitat. Una aventura col·lectiva Si una paraula apareix constantment en els records dels dos autors és "equip". Sàez recorda la implicació de desenes de persones, músics, cantants i actors. "Vàrem aconseguir reunir trenta-dos músics i una quantitat enorme de gent disposada a fer feina. Tothom hi va posar moltes hores i molta il·lusió". La implicació d'entitats com Colonya també va ser decisiva. Gràcies al seu suport es va poder enregistrar un disc amb les cançons del musical, una iniciativa molt poc habitual a mitjan anys noranta. L'obra també va tenir una altra conseqüència inesperada: es convertí en la primera publicació d'El Gall Editor, una editorial que fins a l'actualitat ha publicat i continua publicant centenars de llibres de teatre, narrativa, poesia i assaig. Per què no havia tornat? Tot i el record que havia deixat, Després de la desgràcia no s'havia tornat a representar en tres dècades. "La resposta és senzilla: perquè és una obra molt complicada", afirma Salas. "Mou molta gent i requereix moltíssima feina". Sàez hi coincideix. "La veritat és que feia una certa peresa tornar a començar un projecte d'aquesta magnitud. Recordàvem perfectament tot el que havia costat aixecar-lo". La situació va canviar amb la consolidació del Grup Pollencí de Teatre. L'èxit d'Amor de pagesia i l'existència d'una estructura estable varen fer possible allò que durant anys semblava difícil. "Quan vàrem veure la feina que estaven fent, vàrem pensar que era el moment", explica Sàez. Una obra actualitzada El text que es podrà veure enguany no és exactament el mateix que el de 1996. Salas admet que ha introduït alguns ajustos. "No és una altra obra, però després de trenta anys hi havia coses que volia revisar. No perquè l'obra original fos incorrecta, sinó perquè avui posam el focus en aspectes que abans passaven més desapercebuts". També s'han incorporat alguns coneixements històrics apareguts durant aquestes tres dècades, tot i que sense alterar l'estructura narrativa. "Les grans línies continuen essent les mateixes. El que hem descobert després complementa la història, però no la canvia". Martí Sàez. De l'orquestra a la banda L'altra gran transformació afecta la música. La partitura original havia estat concebuda per a una orquestra. Ara, gràcies a la implicació de la Banda de Música de Pollença, s'ha adaptat a una formació completament diferent. "Volíem que la Banda formàs part del projecte", explica Sàez. "Per això encarregàrem l'adaptació al compositor Toni Mairata. Ha fet una feina excel·lent i crec que el resultat agradarà molt". El compositor reconeix que té una il·lusió especial per tornar a escoltar aquelles melodies. "Fa trenta anys que no les sent damunt un escenari. El dia de l'estrena probablement estaré emocionat. Al cap i a la fi, són moltes hores de feina, molts records i una part important de la meva vida". Un missatge Trenta anys després, aquell missatge continua plenament vigent i potser per això l'obra manté la seva força. Perquè darrere l'atac corsari, els herois i les víctimes, hi continua havent les mateixes preguntes que es feien els seus autors el 1996: què va passar realment, qui construeix la història i com es formen els relats que acaben definint la memòria col·lectiva d'un poble. I és precisament aquesta recerca la que tornarà al Claustre de Sant Domingo tres dècades després, en el mateix escenari on tot va començar. Pere Salas.

Pere Salas i Martí Sàez revisiten l’obra que va marcar el renaixement del teatre pollencíp+

Impactant accident entre un bus i un ciclista

“He tengut moltes alegries al llarg de la vida, però aquesta és la més grossa que he tengut mai”P+

Ferit al cap arran d’una brega dins el pobleP+

Desplegament aeri al Puig de Pollença a la recerca d’una persona desapareguda

Aquests són els actes del programa de la Patrona 2025

Diversos vehicles calcinats al Port de Pollença

La XII Cursa Marinera ja suma 756 inscrits i amenaça el rècord de participació de l'any passat

Publicacions relacionades

La XII Cursa Marinera ja suma 756 inscrits i amenaça el rècord de participació de l’any passatp+

Una foto del solar negat d’aigua, una moció al ple i recollida de signatures: l’ofensiva total a Pollença contra les plantes de bateries de litiP+

L’Ajuntament ple debatrà sobre les obres del Puig i del projecte de bateries a Almadravap+

L’associació Arrels Marines consolida el projecte ‘Racons Marins’ amb noves replantacions de posidònia a Cala Murtap+